Giovanni Sgambati

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Music.png
Noteicon4.svg
Giovanni Sgambati
Retrat de Giovanni Sgambati
Retrat de Giovanni Sgambati
Estil: Neoclàssic
Naixença: 18 de maig de 1843
Roma - Laci
Defunció: 14 de desembre de 1914 (als 71 anys)
Roma - Laci
Nacionalitat: Itàlia Itàlia
Activitat principal: Compositor
Altres activitats: Pianista

Giovanni Sgambati (Roma, 18 de maig de 1843 - 14 de desembre de 1914) fou un compositor i pianista italià.

Des dels cinc anys es rebel·là com a concertista, com a director d'orquestra i compositor. Liszt s'interessà tant pel jove artista, que decidí completar la seva educació musical durant la seva estada a Roma. El 1856 estrenà amb èxit un quartet per a instruments d'arc i el mateix any dirigí a Roma la simfonia Dante, de Liszt, sent ell també el qui donà a conèixer a Itàlia a Schumann, Brahms i altres compositors alemanys.

El 1877 fou nomenat professor del Liceu Musical de Roma, on tingué entre altres alumnes a Tosti, Ernesto Consolo,[1] Ezio Camussi[1] Giuseppe Ferrata[1] i Enrico Toselli. Wagner apreciava molt a Sgambati i féu publicar moltes de les seves obres a Alemanya.

Les seves composicions principals són:

  • dos Quintets;
  • un Concert, per a piano;
  • dues Simfonies;
  • un Rèquiem;
  • un Epitalami simfònic;
  • un Rèquiem, per a baríton, solos i cor i orquestra;
  • un Te Deum;
  • un Adadio solemne, per a orquestra;
  • La Sirena, per a mezzosoprano i orquestra;
  • una Overtura, per a un festival, i nombroses composicions per a piano i melodies vocals.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Giovanni Sgambati Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 1,2 Enciclopèdia Espasa Volum núm. 31, pàg. 624 (ISBN 84-239-4531-6)