Glaucos (fill de Posidó)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el déu marí. Vegeu-ne altres significats a «Glaucos».

D'acord amb la mitologia grega, Glaucos — o Glauc[1] fou un pescador beoci, entre altres genealogies se'l suposa fill de Posidó i una nàiade.

Un dia va arribar a una illa coberta de gespa i hi estengué els peixos que havia capturat. Llavors, va veure com aquests es revifaven i tornaven a l'aigua. Encuriosit, va tastar les herbes que cobrien la terra i a l'instant sentí un impuls irresistible de llançar-se de cap al mar. Després de submergir-s'hi, fou acollit per Tetis i Oceà, que el van convertir en un déu marí semblant als tritons.

Venerat especialment pels seus compatriotes, intervé en diversos mites heroics.

El seu amor per la nimfa Escil·la va provocar la gelosia de Circe, que la transformà en monstre.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Ovidi Nasó, P.; Revisat i traduït per Adela M.ª Trepat i Anna M.ª de Saavedra. Les Metamorfosis, V. III. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1932.  p. 80

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Glaucos (fill de Posidó)


  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, planes 100-101.