Grau

Aquesta és una pàgina de desambiguació.
És a dir, una pàgina que us adreça cap a articles amb el mateix nom. Si un enllaç intern us ha dut fins ací podeu tornar enrere per arreglar-lo i fer-lo enllaçar a l'article més adient.

«Grau o el Grau» té aquests significats:

Vegeu grau en el Viccionari, el diccionari lliure.

Unitats de mesura, sovint representats amb el símbol °:
- Grau sexagesimal, unitat de mesura d'angles en el pla en el que la circumferència mesura 360 graus
- Grau centesimal, unitat de mesura d'angles en el pla en el que la circumferència mesura 400 graus
- Grau Kelvin (terminologia obsoleta), ara kelvin, unitat del Sistema Internacional per mesurar la temperatura, representat pel símbol K
- Grau Celsius (o impròpiament centígrad), per mesurar la temperatura, representat pel símbol °C
- Grau Fahrenheit, per mesurar la temperatura representat pel símbol °F
- Grau unitat de duresa de l'aigua N'hi ha diferents escales:
  - Grau hidrotimètric
  - Grau alemany
  - Grau francès
- Grau alcohòlic, proporció percentual del volum d'alcohol en un líquid o beguda
Matemàtiques:
- Grau d'un polinomi, major exponent que tenen les incògnites Per exemple, x⁵ -3x² +7x -1 és de grau 5
- Grau d'una equació polinòmica, major grau dels seus polinomis, vegeu també: equació de primer grau i equació de segon grau
- Grau (teoria de grafs), el nombre d'arestes que incideixen en un vèrtex, en teoria de grafs.
Música:
- Grau (música), lloc que ocupa una determinada nota dins d'una escala musical
- Grau modal
Geografia:
- Grau (hidrografia), boca o canal estret que comunica un estany o albufera amb el mar^[1]^[2]^[3]
- Grau (hidrografia), punt d'una costa que és apte per al desembarcament. Aquesta característica ha donat nom a topònims de zones litorals^[1]^[2]^[3]
- Grau (orografia), pas relativament planer, a manera d'esglaó o replà, mitjançant el qual es pot salvar una cinglera o una costa abrupta^[1]^[2]
Toponímia:
- Municipis, punts poblats i barris:
  - Graus municipi aragonès de la comarca de la Ribagorça
  - Grau o Grado, municipi asturià
  - Sant Bartomeu del Grau municipi català de la comarca d'Osona, situat en un grau - un "pas relativament planer, a manera d'esglaó"^[4] o "pas per un cingle"^[5]
  - Es Grau, nucli de població costanera a Menorca, situat a la boca del grau o petit canal que comunicava S'Albufera des Grau amb la mar
  - Grau de Castelló, barri marítim de Castelló de la Plana
  - El Grau de Gandia, barri marítim de la ciutat de Gandia
  - El Grau de Moncofa, barri marítim del municipi de Moncofa
  - El Grau de València, barri de la ciutat de València, forma part del port.
  - La Creu del Grau, barri de la ciutat de València que limita amb el barri del Grau
  - Camins al Grau, districte de la ciutat de València que limita amb el barri del Grau i el districte dels Poblats Marítims.
- Orografia:
  - Parc Natural de s'Albufera des Grau, nucli de la Reserva de la Biosfera de Menorca. El "Grau" es refereix a la boca o canal estret que comunica o comunicava l'albufera amb el mar
  - El Grau (Cava), muntanya al municipi de la Cava a la comarca de l'Alt Urgell
  - Grau Roig, nom d'un grau o pas a Encamp, Andorra, ara part de l'estació d'esquí Gran Valira
  - Puig de Sant Grau (prop de Caldes de Malavella), on Grau és la contracció de Guerau
  - Puig de Sant Grau (a Sant Gregori, Gironès), on Grau fa de contracció de Guerau
  - Muntanya de Sant Grau (a Albons, Baix Empordà), on Grau es refereix a Guerau
  - Torrent de Sant Grau, afluent del Cardener
- Masies, ermites, santuaris, edificis:
  - El Grau (Lladurs), masia al poble de Lladurs, al Solsonès
  - El Grau del Racó, masia al municipi de Balenyà, a la comarca d'Osona
  - Sant Grau, masia a Navès (al Solsonès)
  - santuari de Sant Grau d'Entreperes (terme municipal de Sales de Llierca, a la Garrotxa), on grau serveix de contracció de Guerau
  - ermita de Sant Grau (Caldes de Malavella), on grau serveix de contracció de Guerau
  - ermita de Sant Grau (al terme de Sant Gregori, Gironès), on grau és la contracció de Guerau
  - ermita de Sant Grau d'Ardenya (al terme municipal de Tossa de Mar), on Grau fa de contracció de Guerau
  - ermita de Sant Grau del Puig d'Urús (a Urús, la Cerdanya), on Grau es refereix a Guerau
  - ermita de Sant Grau d'Albons (Albons, Baix Empordà), on Grau es refereix a Guerau
Biografies (per ordre de naixement):
- Jofré de Grau, cavaller medieval català (mític o real) mencionat a les Trobes de Mosen Jaume Febrer^[6]
- Gaspar Grau de Montmajor (Ontinyent, 1557 - Alcalá de Henares, 1600), mestre en arts i catedràtic d'oratòria a la Universitat de València (1579-1581), i catedràtic de retòrica a la Universitat d'Alcalà de Henares
- Francesc Grau (Manresa, 1638-1693), escultor barroc
- Carles Grau (Barcelona, 1714-1798), arquitecte i escultor català
- Miguel Grau Seminario (Paita, 1834 - Antofagasta, 1879), militar i polític peruà
- Casimir Grau Company (Reus segles XIX-XX), comerciant i polític
- Jacint Grau i Delgado (Barcelona 1877 - Buenos Aires 1958), literat, autor de nombroses obres de teatre escrites en castellà^[7]
- Jaume Grau i Casas (Barcelona, 2 de desembre de 1896 - València, 8 de novembre de 1950) va ser un esperantista, escriptor i poeta català
- Roger Gabriel Grau, arqueòleg i polític rossellonès del segle XX^[7]
- Romà Perpinyà Grau (Reus, 1902-1991), economista i premi Príncep d'Astúries de Ciències Socials 1981
- Emili Grau i Sala (Barcelona, 1911-1975), pintor
- Josep Grau-Garriga (Sant Cugat del Vallès, 1929 - Angers, 2011), pintor i tapisser artístic
- Joan Carretero i Grau (Tremp, 1955), conseller de governació de la Generalitat de Catalunya
- José Vicente Grau Juan (València, 1968), pilotari valencià conegut simplement com a Grau
- Josep Grau, diversos personatges
Miscel·lània:
- Grau acadèmic, títol atorgat per una institució educativa després de la finalització reeixida d'un programa d'estudis
- Grau militar, posició que ocupa el militar a la jerarquia de comandament de l'exèrcit
- Grau (arts marcials) nivell que ha assolit un practicant d'una art marcial

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 grau, Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «grau». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 «grau». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
↑ ^3,0 ^3,1 «grau». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «grau». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.
↑ Nomenclàtor oficial de toponímia de Catalunya - Osona, GenCat
↑ Trobes de Mosen Jaume Febrer...: en que tracta dels llinatges de la conquista de la Ciutat de Valencia e son Regne, en edició del 1796, p. 145, versió en PDF accessible des de la Biblioteca valenciana digital.
↑ ^7,0 ^7,1 Enciclopèdia de cognoms catalans, Heràldica Catalana, Manresa

Vegeu també

[dcvb-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 grau, Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «grau». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.

[DIEC-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 «grau». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.

[GDLC-3] 3,0 ^3,1 «grau». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[4] Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «grau». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.

[5] Nomenclàtor oficial de toponímia de Catalunya - Osona, GenCat

[6] Trobes de Mosen Jaume Febrer...: en que tracta dels llinatges de la conquista de la Ciutat de Valencia e son Regne, en edició del 1796, p. 145, versió en PDF accessible des de la Biblioteca valenciana digital.

[surnames-7] 7,0 ^7,1 Enciclopèdia de cognoms catalans, Heràldica Catalana, Manresa

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]