Guillaume Faye
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Guillaume Louis Marie Faye 7 novembre 1949 Angulema (França) |
| Mort | 6 març 2019 (69 anys) 16è districte de París (França) |
| Causa de mort | Causes naturals (Càncer ) |
| President Carrefour de l'horloge | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Institut d'Estudis Polítics de París - història, geografia Universitat de París I Panteó-Sorbona - ciències polítiques |
| Activitat | |
| Camp de treball | Culturologia, periodisme d'opinió i ciències polítiques |
| Ocupació | filòsof, escriptor de no-ficció, assagista, professor d'universitat, conferenciant, activista polític, periodista, teòric polític, periodista d'opinió |
| Ocupador | Universitat de Franche-Comté |
| Membre de | GRECE (1970–1987) |
| Moviment | Nouvelle Droite |
| Nom de ploma | Guillaume Corvus Gérald Foucher Skyman Pierre Barbès Willy Eyaf |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Lloc web | gfaye.com |
 | |
Guillaume Faye (Angulema, 7 de novembre de 1949 - París, 7 de març de 2019) va ser un filòsof francès[1][2][3][4][5] defensor de l'identitarisme com a part de la Nouvelle Droite.[6]
Continuador de les idees de Giorgio Locchi, els seus diversos articles i llibres plantegen l'Islam com una nèmesi necessària per a unir als pobles blancs no musulmans d'Europa i l'antiga Unió Soviètica en una entitat anomenada «Eurosiberia». Faye va considerar que les queixes regionals i nacionals eren contraproduents per a aquest objectiu i va donar suport a la integració europea.[7]
L'acadèmic Stéphane François descriu a Faye com a «pensador conservador-revolucionari paneuropeu que està en l'origen de la renovació del corpus doctrinal de la dreta identitària francesa, i més àmpliament de la dreta euroamericana, amb el concepte de arqueofuturisme».[8]
Publicacions[modifica]
- Le système à tuer les peuples, Copernic, 1981.
- La NSC: Nouvelle société de consommation, Éditions du Labyrinthe, 1984.
- Les nouveaux enjeux idéologiques, Éditions du Labyrinthe, 1985.
- L’Archéofuturisme, L’Æncre, 1998.
- La colonisation de l’Europe, Discours vrai sur l’immigration et l’Islam, L’Æncre, 2000.
- Pourquoi nous combattons. Manifeste de la résistance européenne, L’Æncre, 2001.
- Avant-guerre: Chronique d’un cataclysme annoncé, L’Æncre, 2003.
- Le coup d’état mondial, essai sur le nouvel imperialisme américain, L’Æncre, 2004.
- La nouvelle question juive, Les éditions du Lore, 2007.
- Sexe et dévoiement, Les éditions du Lore, 2011.
- L'archéofuturisme V2.0, Les éditions du Lore, 2012.
Referències[modifica]
- ↑ Purcell, Fernando. ¡Muchos extranjeros para mi gusto! Mexicanos, chilenos e irlandeses en la construcción de California, 1848-1880. Fondo de Cultura Económica, Santiago, 2016. Ciudad de los Césares: Revista de Cultura y Política Alternativas, 121, p. 43b.
- ↑ «È morto Guillaume Faye. Il filosofo che ammise la stanchezza degli eroi» Arxivat 2019-06-04 a Wayback Machine.
- ↑ Dutton, E. (2016). «The Colonisation of Europe». Mankind Quarterly, 57(1), p. 104.
- ↑ Voeten, T. A. (2018). The Mexican drug violence: hybrid warfare, predatory capitalism and the logic of cruelty. Universiteit Leiden, p. 33.
- ↑ Byrd, D. J. (2019). «On the Possibility of a Post-colonial Revolutionary: Reconsidering Žižek’s Universalist Reading of Frantz Fanon in the Interregnum», p. 87. En Frantz Fanon and Emancipatory Social Theory (pp. 67-94). Brill.
- ↑ «L'essayiste Guillaume Faye est décédé» (en francés). , 07-03-2019 [Consulta: 7 març 2019].
- ↑ Laruelle, Marlene. Eurasianism and the European Far Right: Reshaping the Europe–Russia Relationship. ISBN 978-1498510707.
- ↑ Sedgwick, Mark J. Key thinkers of the radical right : behind the new threat to liberal democracy, 2019. ISBN 0-19-087760-X. OCLC 1060182005.