Hans Petersson
Hans Petersson (Zbąszyń, 24 de setembre de 1902 - Münster, 9 de novembre de 1984) va ser un matemàtic alemany.
Vida i Obra[modifica]
Nascut, fill d'un magistrat, a la regió de Posen (actualment Polònia) quan encara era part de l'Imperi Alemany, la família es va traslladar, abans del canvi de sobirania, primer, a Flensburg i, després, a Altona.[1] Petersson va acabar el batxillerat a Altona el 1921 i va ingressar a la universitat d'Hamburg, on va obtenir el doctorat en matemàtiques el 1925, amb una tesi[2] dirigida per Erich Hecke.[3] Va romandre a la universitat d'Hamburg fent recerca, però malgrat haver aconseguit l'habilitació per a la docència el 1929, li va ser rebutjada una sol·licitud d'una plaça docent.[4] Com que el 1933 s'havia casat amb Margarethe Ehlers (que tenia ascendència jueva), Petersson va decidir afiliar-se a les SA tan per protegir tan la seva dona com ell mateix i també, seguint les recomanacions de Hecke, per promocionar la seva carrera acadèmica.[5] El 1937 també es va afiliar al partit nazi.
El 1939 va ser nomenat professor titular de la universitat alemanya de Praga i l'any següent de la universitat d'Estrasburg, que va haver d'abandonar el 1944 davant de l'avanç de les tropes aliades. En acabar la guerra el 1945, va ser suspès de docència per les autoritats britàniques, però el 1947 es va aixecar la suspensió i va retornar a la universitat d'Hamburg.[6] El 1953 va passar a la universitat de Münster com director del recent creat Institut de Matemàtiques i on va romandre fins que es va retirar el 1970.[7]
El camp de treball de Petersson va ser el de les funcions el·líptiques modulars i, més generalment, el de les funcions automorfes desenvolupades per Henri Poincaré i Felix Klein a finals del segle xix.[8] Va publicar una vuitantena d'articles científics[9] i l'influent llibre Modulfunktionen und quadratische Formen (1982).
Referències[modifica]
- ↑ Elstrodt i Schmitz, 2013, p. 275.
- ↑ Albrecht, 2011, p. 562.
- ↑ Wohlfahrt, 1994, p. 117-118.
- ↑ Elstrodt i Schmitz, 2013, p. 276.
- ↑ Segal, 2003, p. 471-.
- ↑ Elstrodt i Schmitz, 2013, p. 277.
- ↑ Wohlfahrt, 1994, p. 118.
- ↑ Elstrodt i Grunewald, 1998, p. 254-255.
- ↑ Wohlfahrt, 1994, p. 126-129.
Bibliografia[modifica]
- Albrecht, Andrea. «"Spuren menschlicher Herkunft", Mathematik und Mathematik-geschichte in der deutschen Gegenwartsliteratur». A: Andrea Albrecht, Gesa von Essen, Werner Frick (eds.). Zahlen, Zeichen und Figuren (en alemany). Walter de Gruyter, 2011, p. 543-563. ISBN 978-3-11-022905-9.
- Elstrodt, J.; Grunewald, F. «The Petersson scalar product» (en anglès). Jahresbericht der Deutschen Mathematiker-Vereinigung, Vol. 100, Num. 4, 1998, pàg. 253-283. ISSN: 1869-7135.
- Segal, Sanford L. Mathematicians under the Nazis (en anglès). Princeton University Press, 2003. ISBN 0-691-00451-X.
- Wohlfahrt, K. «Hans Petersson zum Gedächtnis» (en anglès). Jahresbericht der Deutschen Mathematiker-Vereinigung, Vol. 96, Num. 3, 1994, pàg. 117-129. ISSN: 1869-7135.
Enllaços externs[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Hans Petersson» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Wohlfahrt, Klaus. «Petersson, Wilfried Hans Henning». Neue Deutsche Biographie, 2001. [Consulta: 20 maig 2021]. (alemany)
- Šišma, Pavel. «Hans Petersson». Ústav matematiky a statistiky Přírodovědecké fakulty Masarykovy univerzity. [Consulta: 20 maig 2021]. (txec)
- Elstrodt, Jürgen; Schmitz, Norbert. «Entwicklung der Mathematik an der Universität Münster - Kapitel 7 - pag. 275-279». Westfälische Wilhelms-Universität Münster, 2013. [Consulta: 20 maig 2021]. (alemany)
- «Nachlass Hans Petersson». Westfälische Wilhelms-Universität Münster. [Consulta: 20 maig 2021]. (alemany)