Heliodoro Carpintero Capell

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaHeliodoro Carpintero Capell
Biografia
Naixement30 juny 1939 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Madrid
Activitat
OcupacióFilòsof
Membre de
Influències
Obra
Estudiant doctoralLaura Lara Martínez Modifica el valor a Wikidata
Premis
2008: Doctor Honoris Causa per la Universitat Nacional de Córdoba (Argentina) en 2008
2009: Doctor honoris causa per la UNED
2009: Doctor honoris causa per la Universitat Nacional de San Luis (Argentina).

Heliodoro Carpintero Capell (Barcelona, 30 de juny de 1939) és un filòsof espanyol, acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques des de 1998.

Biografia[modifica]

Estudià el batxillerat a l'Institut Antonio Machado de Sòria, i el 1961 es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Madrid amb premi extraordinari. El 1964 va obtenir per oposició la càtedra de filosofia i lletres a instituts d'ensenyament mitjà i en 1965 la de psicologia general a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Complutense de Madrid, on s'hi doctorà amb premi extraordinari en 1969.

El 1971 va obtenir per oposició la plaça de professor agregat de psicologia a la Universitat de València i el 1976 a la Universitat Autònoma de Barcelona. Després fou director del Departament de Psicologia Bàsica de la Facultat de Filosofia i Ciències de l'Educació de la Universitat de València i vice-rector de la Universitat a Distància de Madrid (UDIMA).

És membre, entre altres, de la Societat Espanyola de Psicologia; «foreing member» de l'American Psychological Association; membre fundador de la Societat Valenciana d'Anàlisi i Canvi de Conducta; i de la Fundació d'Estudis Sociològics (FONS). Doctor Honoris Causa per la Universitat Nacional de Córdoba (Argentina) en 2008,[1] per la UNED en 2009 i per la Universitat Nacional de San Luis (Argentina) de 2009.[2] En 2012 va rebre la Medalla Institucional de l' Instituto Superior de Estudios Psicológicos (ISEP)[3]

Pensament[modifica]

Seguidor de Julián Marías i José Ortega y Gasset, és convençut que el pensament té sempre una arrel històrica i circumstancial, que cal conéixer quan se'l vol comprendre. Això el va impulsar a estudiar diversos pensadors espanyols preocupats per l'home i la seva circumstància, del que en sortí Cinco aventuras españolas, dedicades a les obres de Pedro Laín Entralgo, José Luis López Aranguren, Francisco Ayala, Josep Ferrater i Mora i Julián Marías.[4]

En psicologia s'interessa per la dimensió històrica de l'individu, encara que ha arribat a pensar que la psicologia pot ser entesa com una organització que pretén aconseguir coneixements i que incorpora a la seva estructura ments, recursos, sistemes de comunicació i investigació.

Obres[modifica]

Referències[modifica]