Hibla Major

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Hibla Major (llatí Hybla Magna o Hybla Major; grec Hybla Megale) fou una ciutat de Sicília, a la part sud del Etna, prop del riu Symaethus. Fou una ciutat dels sículs i no va voler integrar-se en cap lliga amb altres ciutats dels sículs.

Tucídides la descriu entre Catana i Centurina i els atenencs van assolar els seus camps de gra, junt amb els d'un altra ciutat, però no la van poder ocupar.

Durant la Segona Guerra Púnica Tit Livi esmenta Hybla com una de les ciutats que foren "induïdes a la revolta" pels cartaginesos. El 211 aC fou recuperada pels romans (pretor M. Cornelius). En temps de Ciceró formava un municipi amb un territori fèrtil en moresc. Plini el Vell l'esmenta com a ciutat estipendiaria (tributària) igual que Claudi Ptolemeu. Pausànies descriu una Hybla com una ciutat desolada però no és clar a quina ciutat es refereix, si bé després Hibla Major ja no torna a ser esmentada encara que una inscripció d'època cristiana es creu que es refereix a Hybla es parla com d'una ciutat encara existent amb el seu nom antic.

El lloc de la ciutat ha estat fixat a Paternò a uns 15 km de Catània on s'ha trobat un altar dedicat a Veneri Victrici Hyblensi.