Hirundínid

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Hirundinidae
Exemplars joves d'Hirundo neoxena
Exemplars joves d'Hirundo neoxena
Oreneta cuablanca (Delichon urbica)
Oreneta cuablanca (Delichon urbica)
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Passeriformes
Família: Hirundinidae
(Vigors, 1825)
Gèneres

Vegeu text

La família dels hirundínids comprèn ocells molt adaptats a la vida aèria, entre els quals hi ha les orenetes i els roquerols.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • Mida petita o mitjana (d'11 a 22 cm).
  • Cos fusiforme i aerodinàmic.
  • Cap pla i ample.
  • Ales llargues i punxegudes.
  • Cua escotada i forcada.
  • Bec curt.
  • Potes curtes.
  • El plomatge sol ostentar els colors blanc i negre en proporcions variables.
  • No presenten dimorfisme sexual.

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Estan distribuïts per tot el planeta.

A Europa n'hi cinc espècies, totes les quals són presents als Països Catalans: l'oreneta comuna, l'oreneta cuablanca, l'oreneta cua-rogenca, l'oreneta de ribera i el roquerol. Totes elles són migrants només presents a l'estiu, excepte el roquerol que hi és present tot l'any.[1]

Alimentació[modifica | modifica el codi]

S'alimenten d'insectes voladors que constitueixen l'anomenat plàncton aeri.[2]

Costums[modifica | modifica el codi]

Són ocells cosmopolites i algunes espècies realitzen unes migracions llarguíssimes.[3]

Gèneres[modifica | modifica el codi]

La família dels hirundínids, està formada per 19 gèneres i 88 espècies, segons la classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 3.4, 2013):[4]

Orenetes autòctones dels Països Catalans[modifica | modifica el codi]

Galeria[modifica | modifica el codi]

Imatges d'ocells de la família dels hirundínids
Niu d'oreneta de ribera (Riparia riparia).  
Oreneta bicolor (Tachycineta bicolor) fotografiada a Ontàrio, Canadà.  
Orenetes porpres del nord (Progne subis) fotografiades a Oregon, Estats Units.  
Hirundo smithii fotografiada a Sud-àfrica.  

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. SAUER, F. Aves terrestres Barcelona, 1984. Ed. Blume (Original alemany Landvögel Munich, 1982) (castellà)
  2. Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 129. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.
  3. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgina 80. ISBN 84-315-0434-X.
  4. «Classificació del Congrés Ornitològic Internacional» (en anglès).

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]