Hollywood (pel·lícula de 1923)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaHollywood

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióJames Cruze Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
George K. Arthur
Bess Flowers
Roscoe Arbuckle Modifica el valor a Wikidata
ProduccióAdolph Zukor Modifica el valor a Wikidata
GuióThomas J. Geraghty Modifica el valor a Wikidata
FotografiaKarl Brown Modifica el valor a Wikidata
ProductoraFamous Players-Lasky Corporation Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorParamount Pictures Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena19 agost 1923 Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcap valor Modifica el valor a Wikidata
RodatgeLos Angeles Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia i cinema mut Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióLos Angeles Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0014137 Letterboxd: hollywood-1923 AFI: 9785 TMDB.org: 545364 Modifica el valor a Wikidata

Hollywood és una pel·lícula muda nord-americana estrenada el 19 d'agost de 1923 que constitueix una sàtira de la colònia d'actors que hi havia a Hollywood en aquell moment.[1] Va ser dirigida per James Cruze, a partir d'un guió de Frank Condon i Thomas J. Geraghty[2] i produïda per la Paramount Pictures. La pel·lícula es va fer famosa perquè més de 50 estrelles de Hollywood van intervenir-hi fent un cameo interpretant-se a si mateixes.[3] Es considera una pel·lícula perduda.[4]

Argument[modifica]

Pòster de la pel·lícula

L'Angela Whitaker i el seu avi Joel visiten Hollywood, ella per entrar en el món del cinema I ell per recuperar la seva salut. Al poble, Centerville, deixen l'àvia, el germà, la tieta i el xicot Lem. Una vegada allà, l'Angela troba estrelles de cinema a cada cantonada i malgrat que es presenta a tots els càstings de la ciutat, al final del dia no ha aconseguit que ningú la contracti. Per desesperació seva, quan arriba a l'hotel s'entera que a l'avi l'han contractat per a una pel·lícula de William DeMille i en poques setmanes esdevé una estrella. Lem, quan s'assabenta del debut de Joel marxa, juntament amb la resta de la família, cap a Hollywood per tal de rescatar Angela de les males influències de la ciutat. Una vegada allà, tots ells, fins i tot el lloro, també són contractats i coneixen moltes celebritats de la pantalla. El somni d'Angela s'esbaeix quan després de casar-se amb Lem i donar a llum a bessons, Doug i Mary (clara referència al matrimoni de Douglas Fairbanks i Mary Pickford) ells també apareixen a la pantalla.[5]

Repartiment[modifica]

  • Hope Drown (Angela Whitaker)
  • Luke Cosgrave (Joel Whitaker)
  • George K. Arthur (Lem Lefferts)
  • Ruby Lafayette (àvia Whitaker)
  • Harris Gordon (Dr. Luke Morrison)
  • Bess Flowers (Hortense Towers)
  • Eleanor Lawson (Margaret Whitaker)
  • King Zany (Horace Pringle)

Llista de cameos[modifica]

Producció[modifica]

La pel·lícula era una repetició en format de llargmetratge del curt que havia rodat la productora l'any anterior “A Trip to Paramountown”. En aquest cas, hi apareixien tantes estrelles del cinema en cameos[6] que el director James Cruze va cercar com a protagonistes actors de teatre[7] completament desconeguts.[4] L'escollida va ser Hope Drown i aquesta és l'única pel·lícula en que es coneix va participar. La pel·lícula va suposar la primera aparició en dos anys de Roscoe "Fatty" Arbuckle que havia vist arruïnada la seva carrera arran de l'escàndol de la mort de Virginia Rappe. La seva aparició constituïa un dels moments tristos de la pel·lícula, ja que interpretava un actor sense feina del que ni es mencionava el nom.[4] Tot i les esperances depositades, no va aconseguir rellançar la carrera de l'actor. De fet, la pel·lícula es va estrenar en mig d'una sèrie d'escàndals de diferents estrelles de la Paramount com el suïcidi d'Olive Thomas, l'assassinat del director William Desmond Taylor, la mort per sobredosi de Wallace Reid o els judicis per violació i assassinat d'Arbuckle i ha estat interpretada com un reeixit exercici de reconciliació amb el públic de la Paramount.[5] Per tal de justificar la presència de diferents actors i actrius que es localitzaven a Nova York, Cruze va fer construir una estació sencera de tren a l'estudi Astoria de la Paramount i hi va filmar un episodi en el que apareixien Thomas Meighan, Hope Hampton, Lila Lee, Agnes Ayres, Mary Astor, Will Rogers.[1]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 Koszarski, Richard. Hollywood on the Hudson: Film and Television in New York from Griffith to Sarnoff (en anglès). Rutgers University Press, 2008-08-27, p. 135. ISBN 9780813545523. 
  2. ↑ «Hollywood. A Paramount Picture». Motion Picture News, XXVIII, 6, 11-08-1923, pàg. 591-592.
  3. ↑ Ankerich, Michael G. Dangerous Curves atop Hollywood Heels: The Lives, Careers, and Misfortunes of 14 Hard-Luck Girls of the Silent Screen (en anglès). BearManor Media, 2013-11-25. 
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Neste, Dan Van. The Magnificent Heel: The Life and Films of Ricardo Cortez (en anglès). BearManor Media, 2017-03-17, p. 220-221. 
  5. ↑ 5,0 5,1 Stratton, James. A Star Is Born and Born Again: Variations on a Hollywood Archetype (en anglès). BearManor Media, 2015-05-15. 
  6. ↑ Massa, Steve. Rediscovering Roscoe: The Films of “Fatty” Arbuckle (en anglès). BearManor Media, p. 582. 
  7. ↑ «Pictures and people». Motion Picture News, 04-08-1923, pàg. 515.

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Hollywood_(pel·lícula_de_1923)&oldid=31301725»