Horomanita
 Horomanita | |
|---|---|
| Fórmula química | Fe₆Ni₃S₈ |
| Epònim | Horoman mine, Horoman peridotite body (en)   |
| Localitat tipus | Horoman, Samani-cho, Samani-gun, Província d'Hidaka, Hokkaido, Japó |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.BB. |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.BB. |
| Dana | 2.7.2.3 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Estructura cristal·lina | a = 8,707Å; c = 10,439Å; |
| Grup puntual | 4/mmm (4/m 2/m 2/m) - ditetragonal dipiramidal |
| Exfoliació | bona |
| Duresa | 3 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2007-037 |
| Símbol | Hmn |
| Referències | [1] |
L'horomanita és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el seu nom de la seva localitat tipus, el massís ultramàfic d'Horoman, al Japó. Abans d'anomenar-se d'aquesta manera era coneguda amb el codi UM1998-16-S:FeNi.
Característiques[modifica]
L'horomanita és un sulfur de fórmula química Fe₆Ni₃S₈, molt semblant a la pentlandita i a la mackinawita, i químicament similar a UM2002-26-S:FeNi i UM2007-27-S:CuFeIrNiRh, dues espècies encara sense anomenar. Va ser aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2007. Cristal·litza en el sistema tetragonal. Es troba en forma de grans anèdrics de fins a 0,1 mil·límetres. La seva duresa és 3 a l'escala de Mohs.[2]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'horomanita pertany a «02.B - Sulfurs metàl·lics, M:S > 1:1 (principalment 2:1), amb Ni» juntament amb els següents minerals: samaniïta, heazlewoodita, oregonita, vozhminita, arsenohauchecornita, bismutohauchecornita, hauchecornita, tel·lurohauchecornita, tučekita, argentopentlandita, cobaltopentlandita, geffroyita, godlevskita, kharaelakhita, manganoshadlunita, pentlandita, shadlunita i sugakiïta.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta en inclusions de lherzolita en peridotites, a Horoman, Samani-cho (Hokkaido, Japó). És l'únic indret on se n'ha trobat aquesta espècie mineral. Sol trobar-se associada a altres minerals com: bornita, talnakhita, coure, troilita, heazlewoodita, pentlandita, magnetita, olivina, diversos clinopiroxens i ortopiroxens, i formant intercreixements amb samaniïta i sugakiïta.[2]
Referències[modifica]
- ↑ «Horomanite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 febrer 2016].
- ↑ 2,0 2,1 «Horomanite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 10 febrer 2016].