Bornita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bornita

Cristall de bornita lleugerament iridescent sobre agulles de quars, del Kazakhstan
Classificació
Categoria sulfurs
Fórmula química Cu5FeS4
Nickel-Strunz 02.BA.10
Propietats fisicoquímiques:
Sistema cristal·lí ortoròmbic dipiramidal
Hàbit cristal·lí granular, massiu, disseminat - Cristalls pseudocúbics, dodecaedres, octàedres
Estructura cristal·lina a = 10.95 Å, b = 21.862 Å, c = 10.95 Å; Z = 16
Simetria ortoròmbic (2/m 2/m 2/m)
Massa molar 501.88 g/mol
Color bronze, vermell coure, freqüentment amb iridescència
Macles penetració de macles [111]
Exfoliació {111} imperfecta
Fractura concoïdal
Tenacitat fràgil
Duresa 3 a 3,25
Lluïssor semimetàl·lica a metàl·lica
Ratlla gris fosca
Gravetat específica 4,9 a 5,3
Densitat 4,9 a 5,3
Índex de refracció opaca
Pleocroisme feble però notable
Magnetisme després d'escalfar-la
Referències [1]

La bornita és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el seu nom del mineralogista austríac Ignaz von Born (1742-1791). Es pot confondre amb la calcopirita. També és coneguda amb els noms: chalcomiklita, erubescita, poikilita o phillipsina.

Característiques[modifica | modifica el codi]

La bornita té la següent composició química: Cu5FeS4. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic (pseudo-cúbic). És de color marró a vermell coure en superfícies fresques que entela a diversos tons iridiscents de blau a porpra en alguns llocs. La seva cridanera iridescència li dóna el sobrenom de mineral de paó (peacock ore, en anglès).

Bornita és un important mineral com a mena de coure (conté fins a un 63%) i té una àmplia distribució en els dipòsits de pòrfirs de coure juntament amb la calcopirita, més comuna. La calcopirita i la bornita són típicament reemplaçades per calcocita i covellita a la zona d'enriquiment secundari de dipòsits de coure. La bornita també es troba com disseminacions en roques ígnies màfiques, en contactes metamòrfics dels dipòsits d'skarn, en pegmatites i en les pissarres cupríferes sedimentàries.

Formació[modifica | modifica el codi]

Es produeix a nivell mundial en dipòsits de coure. Destaquen localitats amb cristalls notables en Butte, Montana, i en Bristol, Connecticut. Els cristalls grans es troben també als Alps Frossnitz, Tirol, Àustria, i a la mina Mangula, districte Lomagundi, Zimbabwe.

Varietats[modifica | modifica el codi]

Es coneix una varietat de bornita anomenada bornita argentífera. Aquesta varietat rep aquest nom degut al seu contingut significatiu de plata en la seva composició. Aquesta varietat només ha estat trobada en un parell de localitats de la Columbia Britànica (Canadà), a la província Gansu (Xina), i als estats d'Alaska, Arizona, Colorado i Montana (Estats Units).[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Bornite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 25 març 2014].
  2. «Argentiferous Bornite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 25 març 2014].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bornita Modifica l'enllaç a Wikidata