Tel·lurohauchecornita
 Tel·lurohauchecornita | |
|---|---|
| Fórmula química | Ni9Bi(Te,Bi)S₈ |
| Epònim | tel·luri i hauchecornita  |
| Localitat tipus | mina Strathcona, Levack Township, Sudbury, Ontario, Canadà |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.BB.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.BB.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/B.15 |
| Dana | 3.2.5.3 |
| Heys | 5.8.16 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Estructura cristal·lina | a = 14,64Å; c = 10,87Å; |
| Color | bronze |
| Duresa | 4 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Diafanitat | opaca |
| Impureses comunes | Fe, Co, As, Sb |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1978-G |
| Any d'aprovació | 1978 |
| Símbol | Thau |
| Referències | [1] |
La tel·lurohauchecornita és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el seu nom per ser el terme extrem tel·lúrid del grup de l'hauchecornita.
Característiques[modifica]
La tel·lurohauchecornita és un sulfurde níquel, bismut i tel·luri, de fórmula química Ni9Bi(Te,Bi)S₈, que va ser aprovat per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1978. Cristal·litza en el sistema tetragonal. Es troba en forma de grans irregulars de fins a 150 micròmetres.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 4.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la tel·lurohauchecornita pertany a «02.B - Sulfurs metàl·lics, M:S > 1:1 (principalment 2:1), amb Ni» juntament amb els següents minerals: horomanita, samaniïta, heazlewoodita, oregonita, vozhminita, arsenohauchecornita, bismutohauchecornita, hauchecornita, tučekita, argentopentlandita, cobaltopentlandita, geffroyita, godlevskita, kharaelakhita, manganoshadlunita, pentlandita, shadlunita i sugakiïta.
Formació i jaciments[modifica]
Es troba en filons hidrotermals de sulfurs de níquel, cobalt i coure. Sol trobar-se associada a la mil·lerita i a la calcopirita.[2] Va ser descoberta l'any 1978 a la mina Strathcona, a Levack Township (Sudbury, Canadà). També ha estat descrita en una altra localitat: a la mina Fabi, a Lanzada (Lombardia, Itàlia).
Referències[modifica]
- ↑ «Tellurohauchecornite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 13 febrer 2016].
- ↑ 2,0 2,1 «Tellurohauchecornite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 14 febrer 2016].