Hauchecornita
 Hauchecornita | |
|---|---|
 Cristall d'hauchecornita de la seva localitat tipus | |
| Fórmula química | Ni9BiSbS₈ |
| Epònim | William Hauchecorn (en)   |
| Localitat tipus | mina Friedrich, Schönstein, Wissen, Siegerland, Renània-Palatinat, Alemanya |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.BB.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.BB.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/B.15 |
| Dana | 3.2.5.1 |
| Heys | 5.8.15 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Estructura cristal·lina | a = 7,300(3) Å; c = 5,402(2) Å; |
| Grup puntual | 4/mmm (4/m 2/m 2/m) - ditetragonal dipiramidal |
| Color | bronze-groc clar |
| Fractura | concoidal |
| Duresa | 5 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | gris-negre |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 6,35 a 6,47 g/cm³ (mesurada); 6,58 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | anisotròpica |
| Pleocroisme | feble |
| Impureses comunes | Co, Fe, As |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) |
| Codi IMA | IMA1975-006a |
| Any d'aprovació | 1892 |
| Símbol | Hau |
| Referències | [1] |
L'hauchecornita és un mineral de la classe dels sulfurs, que pertany i dona nom al grup de l'hauchecornita.[2] Rep el seu nom de William Hauchecorn (1828-1900), director del Geological Survey and Mining Academy de Berlín (Alemanya).
Característiques[modifica]
L'hauchecornita és un sulfur de fórmula química Ni9BiSbS₈. Cristal·litza en el sistema tetragonal. Forma cristalls tabular en {001}, així com cristalls prismàtics i piramidals curts, de fins a 4 mil·límetres.[3] La seva duresa a l'escala de Mohs és 5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'hauchecornita pertany a «02.B - Sulfurs metàl·lics, M:S > 1:1 (principalment 2:1), amb Ni» juntament amb els següents minerals: horomanita, samaniïta, heazlewoodita, oregonita, vozhminita, arsenohauchecornita, bismutohauchecornita, tel·lurohauchecornita, tučekita, argentopentlandita, cobaltopentlandita, geffroyita, godlevskita, kharaelakhita, manganoshadlunita, pentlandita, shadlunita i sugakiïta.
Formació i jaciments[modifica]
Es troba en dipòsits hidrotermals. Sol trobar-se associada a altres minerals com: bismutinita, galena, gersdorffita, or, mil·lerita, quars, siegenita, esfalerita o ullmannita. Va ser descoberta l'any 1892 a mina Friedrich, a Schönstein (Renània-Palatinat, Alemanya). Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Cierco, a Vilaller (Alta Ribagorça).[4]
Grup de l'hauchecornita[modifica]
El grup de l'hauchecornita és un grup de minerals format per cinc espècies:[2]
| Espècie | Fórmula |
|---|---|
| Arsenohauchecornita | Ni18Bi₃AsS16 |
| Bismutohauchecornita | Ni9Bi₁₂S₈ |
| Hauchecornita | Ni9BiSbS₈ |
| Tel·lurohauchecornita | Ni9Bi(Te,Bi)S₈ |
| Tučekita | Ni9Sb₂S₈ |
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hauchecornita |
- ↑ «Hauchecornite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 13 febrer 2016].
- ↑ 2,0 2,1 «Hauchecornite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 13 febrer 2016].
- ↑ «Hauchecornite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 13 febrer 2016].
- ↑ Bareche, Eugeni. Els minerals de Catalunya: segle XX. Barcelona: Grup Mineralògic Català, 2006, p. 269. ISBN 84-609-9071-0 [Consulta: 12 desembre 2023].