Hugh Dowding

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sir Hugh Dowding
1r Baró Dowding
24 d'abril de 1882 - 15 de febrer de 1970 (87 anys)
Hugh Dowding
Sobrenoms, àlies: Stuffy
Lloc de naixement: Scotland Moffat, Escòcia
Lloc de defunció: England Royal Tunbridge Wells, Anglaterra
Lleialtat: the United Kingdom Regne Unit
Arma/servei: Royal Air Force RAF
Anys de servei: 19001942
Rang: Mariscal en Cap de l'Aire Mariscal en Cap de l'Aire
Comandaments: 16è Esquadró 1915–1916
Comandància de Caces de la RAF (1936-1940)
Batalles/guerres: Primera Guerra Mundial
Segona Guerra Mundial:
Condecoracions: Gran Creu de l'Orde del Bany
Gran Creu del Reial Orde Victorià

El Mariscal en Cap de l'Aire Hugh Caswell Tremenheere Dowding, 1r Baró Dowding GCB GCVO CMG va ser un oficial britànic de la Royal Air Force. Va ser el comandant del Comandament de Caces de la RAF durant la Batalla d'Anglaterra.

Inicis[modifica | modifica el codi]

Dowding va néixer a Moffat, Escòcia. Va ser educat al Winchester College i a la Reial Acadèmia Militar de Woolwich, servint posteriorment a l'Artilleria Reial.

Carrera[modifica | modifica el codi]

Després d'obtenir la llicència de pilot al desembre de 1913, s'uní al Royal Flying Corps (RFC). Va ser enviat a França, i el 1915 va ser promogut a comandant del 16è Esquadró. Després de la Batalla del Somme, Dowding discutí amb el General Hugh Trenchard, el comandant el RFC, sobre la necessitat de què els esgotats pilots poguessin descansar d'un deure sense descans. Com a resultat, Dowding va ser tornat a Anglaterra, on si bé va ser promogut a Brigadier, no va veure més servei actiu durant la I Guerra Mundial.

Dowding s'uní a la recentment creada Royal Air Force i guanyà experiència en departaments com entrenament, subministraments, desenvolupament i recerca. El 1929 va ser promogut a Vicemariscal de l'Aire, i el 1930 s'uní al Consell de l'Aire. La tragèdia li arribà amb la mort de la seva esposa, quan només portaven 2 anys casats. Sol davant la tasca d'educar al seu fill Derek, Dowding abandonà tota vida social i es refugià en el seu treball.

Mariscal de l'Aire[modifica | modifica el codi]

El 1933, Dowding va ser promogut a Mariscal de l'Aire i va ser fet cavaller l'any següent. Durant els anys previs a la Segona Guerra Mundial era l'oficial comandant del Comandament de Caces de la RAF i supervisà el desenvolupament del Sistema Dowding, un sistema integrat de defensa antiaèria mitjançant el ràdar i el control radiofònic dels avions. També introduí avions moderns al servei, com el Supermarine Spitfire (de 8 canons) i el Hawker Hurricane.

Tot i que havia de retirar-se al juny de 1939, se li demanà que seguís fins al març de 1940 donada la tensa situació internacional. De nou se li tornà a demanar que seguís, primer fins a juliol i finalment fins a octubre de 1940; per tant, lluità la Batalla d'Anglaterra sota l'ombra del retir.

El 1940, Dowding (anomenat "Stuffy" pels seus homes, es mostrà gens disposat a sacrificar avions i pilots en un intent d'ajudar les tropes aliades durant la Batalla de França. Juntament amb el seu superior immediat, Sir Cyril Newall, llavors Cap de l'Estat Major de l'Aire resistiren diversos requeriments de Winston Churchill per afeblir la defensa local enviant preciosos esquadrons a França. Quan la resistència aliada es col·lapsà, treballà braç a braç amb el Vicemariscal de l'Aire Keith Park, comandant de l'11è Grup de Caces organitzant l'evacuació del Cos Expedicionari Britànic a Dunkerque.

Durant l'estiu de 1940, el Comandament de Caces de Dowding resistí els atacs de la Luftwaffe. La seva major contribució a la batalla va ser manejar els recursos darrere de les escenes i mantenir una reserva de caces significativa, mentre que deixava als seus comandants subordinats les mans lliures per què s'enfrontessin a la batalla com veiessin millor.

Els pilots de caces veien a Dowding com una figura distant, però que es preocupava pels seus homes. El seu fill Derek n'era un d'ells: pilot al 74è Esquadró.

Donada la seva preparació i la seva prudència, "Stuffy" Dowding va rebre la Gran Creu de l'Orde del Bany després de guanyar la batalla. No obstant això, el seu temperament agre i la seva intransigència en afers com el de la "Gran Ala", així com per la incapacitat del Comandament de Caces per la lluita nocturna, van contribuir a la seva caiguda. El nou Cap de l'Estat Major de l'Aire, Mariscal en Cap de l'Aire Charles Portal rellevà a Dowding del seu càrrec al novembre de 1940 i el substituí pel seu ambiciós rival, Sholto Douglas.

La publicació del llibre de Dowding, "Dotze Legions d'Angels" va ser censurada el 1942; doncs el govern britànic considerà que contenia informació útil pels alemanys. El llibre finalment va ser publicat el 1946, poc després que la guerra acabés.

Ministeri de Producció Aèria[modifica | modifica el codi]

Després de deixar la Comandància de Caces, Dowding va ser enviat en una missió especial als Estats Units pel Ministeri de Producció Aèria, on es va fer molt impopular. Al seu retorn encapçalà un estudi de la força laboral de la RAF abans de retirar-se al juliol de 1942. El 1943 va rebre el títol de Baró Dowing de Bentley Priory.

Retir[modifica | modifica el codi]

Al seu retir, Dowding esdevingué molt interessat en l'espiritualisme, tant com a escriptor com a orador. El seu primer llibre Many Mansions va ser escrit el 1943, seguit per Lychgate (1945), The Dark Star i God's Magic. Rebutjant el cristianisme convencional, s'uní a la Societat Teosòfica, que proclamava la creença en la reencarnació. Insistia que ell havia estat el cabdill d'una tribu mongol en una vida anterior. També abraçà la causa del benestar dels animals.

Al final de la seva vida, la creença que havia estat tractat injustament per la RAF el va fer més amarg. Aprovà el llibre de Robert Wright "Dowding and the Battle of Britain", que perpetuava l'afirmació que hi havia hagut una conspiració per part dels defensors de la Gran Ala, entre ells Trafford Leigh-Mallory i Douglas Bader, la qual cosa provocà que el retiressin de la Comandància de Caces.

Dowding va morir el 15 de febrer de 1970. Va ser incinerat. Durant el servei a l'Abadia de Westminster, les seves cendres van ser situades a sota del Finestral en Memòria de la Batalla d'Anglaterra, a la capella de la RAF a l'abadia.

Estàtua de Lord Dowding, St. Clement Danes, The Strand, Londres

Condecoracions[modifica | modifica el codi]

Historial de rangs[1][modifica | modifica el codi]

Exèrcit
  • Tinent de 2ª Tinent de 2a -18 d'agost de 1900
  • Tinent Tinent -8 de maig de 1902
  • Capità Capità – 18 d'agost de 1913
  • Major Major – 30 de desembre de 1915 (en funcions des de 17 de març de 1915)
  • TTcol Tinent Coronel – 1 de gener de 1918 (en funcions des de l'1 de febrer de 1916)
  • Col Coronel – 1 de gener de 1917
  • Bri Brigadier – 23 de juny de 1917
RAF



Precedit per:
Desconegut
Comandant del Grup 1 de la RAF
19201922
Succeït per:
E L Gerrard
Precedit per:
Comandament establert
Cap del Comandament de Caces
1936-1940
Succeït per:
Sir Sholto Douglas
Precedit per:
Títol de nova creació
Baró Dowding
1943-1970
Succeït per:
Derek Dowding
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hugh Dowding Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica | modifica el codi]