Ildefons de Toledo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el bisbe de Toledo i sant. Vegeu-ne altres significats a «Sant Ildefons».
sant Ildefons, o
Alfons de Toledo

Imatge fictícia de Sant Ildefons, per El Greco, ca. 1610-1613 (El Escorial)
bisbe, confessor; Pare de l'Església
Nom secular Ildephonsus
Naixement ca. 607
Toledo (actual Castella-La Manxa)
Defunció 667
Toledo
Enterrament Església de San Pedro y San Ildefonso (Zamora)
Commemoració en Església catòlica, Església ortodoxa, anglicanisme, protestantisme
Canonització Antiga
Festivitat 23 de gener
Fets destacables Bisbe de Toledo (659); teòleg i autor
Iconografia Com a bisbe, amb un llibre; rebent una casulla de mans de la Mare de Déu
Patronatge Toledo, Zamora

Ildefons de Toledo o Sant Ildefons (Toledo, ca. 607 - 667) va ser un religiós visigot, arquebisbe de Toledo. És venerat com s sant per les diverses confessions cristianes. Autor de reconegudes obres teològiques, és un dels Pares de l'Església hispànics.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nasqué el 607 a Toledo, de nissaga germànica i emparentat amb una de les famílies reials visigòtiques. Nicolás Antonio[1] diu que era nebot de l'arquebisbe Sant Eugeni de Toledo, que l'educà. Va rebre una brillant formació literària, com testimonien els seus escrits i els judicis dels seus contemporanis. Va ésser ordena diaca cap al 632-633) per l'arquebisbe Eladi de Toledo. També diuen les fonts que, encara nen, va ingressar al monestir d'Agali, prop de Toledo, tot i que els seus pares eren reticents. Anys després, des del monestir, va fundar un convent de religioses, atorgant-li els béns que havia heretat ell mateix. Cap al 650 va ser elegit abat d'Agali i amb aquest càrrec figura a les actes dels VIII i IX concilis de Toledo.

En morir el bisbe Eugeni, va ser triat com el seu successor, l'any 657. En algunes cartes que va escriure a Quirze, bisbe de Barcelona, es plany de les dificultats del seu temps. Va morir el 667 i va ser sebollit a l'església de Santa Leocadia de Toledo. Arran de la invasió musulmana, les seves restes van ésser portades a Zamora, on avui són a l'església de San Pedro y San Ildefonso.

Fonts històriques[modifica | modifica el codi]

Les fonts més antigues que parlen d'Ildefons són: el Beati Ildephonsi Elogium de Sant Julià de Toledo, successor seu a la seu de Toledo, escrit com a apèndix de De viris illustribus;[2] la Vita, vel, Gesta S. Ildephonsi sedis Toletanae episcopi, atribuïda a Cixila, arquebisbe de Toledo (774-783)),[3] i la Vita Ildephonsi Archiepiscopi Toletani de Rodrigo Manuel Cerratense, (segle XIII) (Flórez V, 521-525), que incorporen miracles i llegendes posteriors.

Obres[modifica | modifica el codi]

  • De virginitate S. Mariae contra tres infideles (De la virginitat perpètua de Santa Maria contra tres infidels), l'obra principal i més valorada, que palesa la seva devoció mariana. Els tres infidels del títol són Jovinià i Elvidi i un autor jueu. Ildefons defèn la virginitat de Maria a la concepció i el part, basant-se principalment en l'obra d'Agustí d'Hipona i Isidor de Sevilla.
  • Liber de cognitione baptismi unus (Del coneixement del bapstisme), escrit amb finalitat pastoral. Exposa al poble la doctrina de la tradició al voltant del sagrament del baptisme. Fa la història de l'home des de la creació, el baptisme de Joan Baptista i de Crist, exposa el ritual del sagrament, comenta oracions com el Credo o el Parenostre, i tracta d'altres sagraments com l'Eucaristia. Les fonts principals, a més d'Agustí i Isidor, inclouen els Moralia de Gregori el Gran.
  • De progressu spiritualis deserti (Del progrés del desert espiritual), continuació de l'obra precedent: després del baptisme, l'ànima camina per l'Evangeli, com els israelites pel desert després de passar la Mar Roja.
  • De viris illustribus (Dels homes il·lustres), continuació de l'obra homònima de sant Isidor. No esmenta només escriptors, sinó eclesiàstics il·lustres per la seva santedat i dots de govern.
  • Dues cartes adreçades a Quirze, bisbe de Barcelona.

Se saben els títols d'altres obres perdudes: Liber prosopopeiae imbecillitatis propriae, Opusculum de proprietate personarum Patris et Filii et Spiritus Sancti, Opusculum adnotationum actionis propriae, Opusculum adnotationum in sacris. L'Elogium parla de misses, himnes i sermons compostos per Ildefons, però també perduts.

La teologia d'Ildefons és mariana i sagramental. La insistència en la virginitat de Maria i la inclusió en la litúrgia d'aquesta denominació van fer que en castellà, Maria sigui coneguda preferentment com a la Virgen María, de la mateixa manera que en català es fa servir "Mare de Déu", en francès "Nostra Senyora" ("Notre-Dame") o en italià "Senyora" ("Madonna").

Veneració[modifica | modifica el codi]

Venerat com a sant a tota la cristiandat, la seva festivitat se celebra el 23 de gener. És sant patró de Toledo i Herreruela de Oropesa (província de Toledo, i també de Zamora.

Llegenda del miracle de la casulla de la Mare de Déu[modifica | modifica el codi]

L'episodi més conegut de la llegenda de Sant Ildefons és el de la casulla que li va donar la mateixa Mare de Déu. La nit del 18 de desembre de 665, Ildefons i altres clergues anaven a cantar l'ofici de la Mare de Déu a l'església; van trobar que la capella lluïa i alguns clergues, temerosos, van fugir-ne. Ildefons i dos diaques van entrar-hi i van trobar que hi havia la Mare de Déu asseguda a la càtedra episcopal, amb un grup de verges que entonaven càntics. Maria va dir a Ildefons: "Tu ets el meu capellà i notari fidel; rep aquesta casulla que el meu fill t'envia del seu tresor". La mateixa Maria li va posar la casulla i li digué que només la fes servir en els dies festius en honor seu.

Els testimonis i la casulla, que es van considerar proves irrefutables, van fer que el concili de Toledo instaurés un dia de festa per commemorar el miracle: el del Descendiment de la Santíssima Mare de Déu i la seva Aparició. El fet va recordar-se durant segles i fins i tot els musulmans, en conquerir Toledo i convertir la catedral en mesquita, van respectar la tradició i la càtedra on havia estat asseguda Maria, també venerada a l'Islam. Era, per tant, una tradició antiga, anterior a la conquesta musulmana de la ciutat, i no una llegenda pietosa medieval.

L'episodi va inspirar obres com un dels fragments més celebrats dels Milagros de Nuestra Señora de Gonzalo de Berceo, o la comèdia sagrada de Lope de Vega El capellán de la Virgen, a més de nombroses obres d'art.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. A la Bibliotheca Hispana Vetus
  2. Publicat a la Patrologia Latina de Migne, PL 96,43-44
  3. També publicat per Migne: PL 96,44-88, per Enrique Flórez, V,501-520

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • J. Madoz, S. Ildefonso de Toledo, «Estudios Eclesiásticos» 26 (1952) 467-505;
  • J. F. Rivera, S. Ildefonso de Toledo, autor de un sermón de filiación dudosa, «Revista Española de Teología» 6 (1946) 537-588;
  • J. M. Cascante, Doctrina mariana de S. Ildefonso de Toledo, Barcelona 1958;
  • L. Robles, Anotaciones a la obra de S. lldefonso «De cognitione baptismi», «Teología Espiritual» 13 (1969) 379-457;
  • B. Altaner, Patrología, Madrid 1962, 510-514.
  • J. F. Rivera, San Ildefonso de Toledo. Biografía, época y posteridad. BAC. 1985. ISBN 9788422011897

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ildefons de Toledo