Vés al contingut

Imma Colomer Marcet

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Imma Colomer)
Plantilla:Infotaula personaImma Colomer Marcet

Les actrius Imma Colomer, Rosa Gàmiz i Carme Balagué a l'estrena de la pel·lícula Fènix 11:23 (2012) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1948 Modifica el valor a Wikidata (75/76 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu, professora, directora de cinema Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0173087 TMDB.org: 1092384 Modifica el valor a Wikidata

Imma Colomer Marcet és una actriu i directora catalana de teatre, televisió i cinema.[1] També és co-fundadora del Teatre Lliure i de la companyia Els Comediants.[2]

Treballs destacats

[modifica]
  • Non Plus Plis (1972)
  • Catacroc (1973)
  • Les tres germanes de Txékhov, amb Maife Gil (Maixa), Imma Colomer (Olga), Muntsa Alcañiz (Irina), Anna Lizaran, Lluís Homar, Rafael Anglada. Direcció de Lluís Pasqual i Fabià Puigserver. Estrenada al Teatre Lliure (juny 1979)
  • Tango de Dom Joan de Quim Monzó (1987).
  • Titànic 92 (1989).
  • Elsa Schneider (1989).
  • La Señorita de Trevélez (1990).
  • No havies d'haver vingut (1991).
  • Desig (1991).
  • El Desengany (1992).
  • Càndid (1996).
  • L'auca del Senyor Esteve (1997).
  • La Serventa Amorosa (1997).
  • Morir (1998).
  • Els Gegants de la Muntanya (2000).
  • La Mare Coratge (2001).
  • El Pati (2002).
  • Ronda de Mort a Sinera (2002).
  • L'escola de Dones (2003).
  • La Finestra Tancada (2005).
  • La Plaça del Diamant (2007).
  • La Caixa Sàvia (1989).
  • Quí? (1990).
  • Chicas de Hoy en Día (1990).
  • El Joc del Segle (1992).
  • Barrio Sésamo (1996).
  • Laberint d'ombres (1998-1999).
  • El Comisario (2000).
  • Mirall trencat (2002).
  • Pets & Pets (2002).
  • Carbalho (2002).
  • Majoria absoluta (Capítols del 19 al 35). (2003).
  • Hospital Central (2003).
  • Ventdelplà (2005).

Cinema

[modifica]
  • Tras el Cristal (1986)
  • Vida privada (1987)
  • Ho sap el ministre? (1991)
  • Don Jaime, el conquistador (1994)
  • Gimlet (1995)
  • Dones (2000)
  • La memòria i el perdó (2001)
  • Frágil (2004)
  • Quito (2004)
  • 53 dies d'hivern (2006)

Premis i reconeixements

[modifica]

L'any 2017 va obtenir el Premi Gonzalo Pérez de Olaguer,[3] així com el Premi Ciutat de Barcelona de Teatre per la seva interpretació a l'espectacle Un tret al cap.[4] L'any següent va rebre el Premi Memorial Margarida Xirgu pel seu paper a Que rebentin els actors, de Gabriel Calderón.[5]

Referències

[modifica]
  1. «L'actriu Imma Colomer dirigeix "After Play", a la sala Atrium». CCMA, 11-04-2013. [Consulta: 15 agost 2016].
  2. «Els 10 anys al Lliure van ser els més interessants de la meva vida». Teatral, 31-03-2011. Arxivat de l'original el 2017-10-03. [Consulta: 15 agost 2016].
  3. «La crítica teatral premia ‘Davant la jubilació’». Ara.cat.
  4. «Teatre – PREMIS CIUTAT DE BARCELONA». [Consulta: 6 maig 2021].
  5. «Margarida Xirgu». [Consulta: 3 agost 2022].