Aire Nou de Bao

Aire Nou de Bao

Dades
Tipus	organització
Història
Creació	1995
Governança corporativa
Seu	Place du 8-Mai-1945, 66540 Baho Bao (Rosselló)
Altres
Premis (2020)  Creu de Sant Jordi
Lloc web	airenou.cat

Aire Nou de Bao és una entitat al servei de la llengua i la cultura catalanes a Bao, a la Catalunya Nord.

Història

1995

Aire Nou de Bao neix el 12 d’octubre de 1995, amb la finalitat de protegir i fer conèixer el patrimoni cultural de Bao i del Riberal i, més àmpliament, la promoció i defensa de la llengua i la cultura catalanes.

L'entitat proposa cursos de català per a adults, iniciació a la sardana i iniciació a la llengua catalana per a la mainada sota forma de teatre i cançons. Les activitats coneixen l’èxit. 150 socis componen Aire Nou de Bao. A més de les activitats regulars Aire Nou de Bao organitza la festa de Sant Jordi, una rifla l’any, conferències

1996

Se decideix crear una colla castellera. Els castellers de l’Albera vindran a l’octubre 1996 a fer una exhibició a Bao a fi de fer conèixer l’activitat. El novembre s’inicien els primers assaigs. Paral·lelament se crea una colla de grallers.

1997

Per sant Vicenç, Festa Major de Bao, es produeix el bateig de la colla dels Castellers de Riberal. El 15 de juny 1997 els Castellers de Barcelona i els Castellers de l’Albera acompanyen a Toluges la primera colla castellera nordcatalana: Els Castellers del Riberal.

1998

Naixement dels Sorollosos del Riberal, la colla de percussions airenovenca.

1999

Creació de la Colla dels Diables del Riberal : primera colla de foc de la Catalunya Nord. Aire Nou de Bao esdevé Casal Català de l'exterior, una paradoxa per a una entitat que lluita per a la defensa de la cultura del seu país en la seva pròpia terra

2000

Les Bruixes del Riberal s’ajunten a la Colla dels Diables del Riberal. Aire Nou de Bao en conflicte amb l’ajuntament organitza les seves diades més importants als pobles veïns: Toluges (per la Diada Castellera) i Sant Esteve (per la Diada de foc).

2001

Neixen els Angelets del Vallespir, la segona colla castellera de Catalunya Nord. .

2002

Obtenció d’un local propi. Organització de la Primera Trobada de la Catalanitat a Catalunya Nord. Els Castellers del Riberal se consoliden com a colla de 7 descarregant el 4 de 7 amb agulla, assolint el seu 16è castell de set. Se torna a proposar cursos d'iniciació a la sardana, i de llengua catalana per a la mainada i per als adults

2003

Aquest 2003 s'anuncia com el 2002. se nota força mainada integrant la colla castellera, degut a les diverses intervencions que s'han pogut fer a l'escola de Bao. S'ha organitzat la Identi'Cat 2003 (Segona Trobada de la catalanitat a Catalunya Nord). Les tensions degudes a les actuacions fetes a Elna en el marc del 14 de juliol se fan més fortes. Després de l'Assemblea General els socis del Consell d'Administració d'Aire Nou de Bao se reuneixen, i a final d'una llarga dicussió se vota en contra d'actuar d'ara endavant pel 14 de juliol, dia de festa nacional francesa.

2004

La Identi'Cat 2004 és un veritable èxit de participació de públic, de qualitat d'espectacle i de participació airenovenca. El novembre el primers trabucaires nord-catalans surten pels carrers de Perpinyà en el marc del Correllengua.

2005

Es commemora el 10è aniversari de l'entitat, amb la presentació del Ball de Serrallonga, amb una sortida a Maria de la salut (Mallorca), El novembre en el marc de les Diades Airenovenques se presenta oficialment la "Colla de Trinxeria". Hi participen quasi tots els Balls de Serrrallonga del Principat.

2006

L'any és marcat per la creació de capgrossos que surten per primera vegada a Millars. Representen les dues "patums" polítiques de Catalunya Nord. Però l'esdeveniment és la creació de Hamlet el Drac del Riberal. En el seu honor s'organitza la primera Trobada del Bestiari Festiu i Popular del nord de Catalunya el 28 d'octubre en el marc de les Diades Airenovenques 2006.

2007

Andreu Dedies dimiteix del càrrec de president i Albert Solé n'agafa el relleu.

2008

S'oficialitza la colla de Falcons del Riberal, i també s'obre una biblioteca amb un miler de títols.

Creu de Sant Jordi

El 2020 es concedeix la Creu de Sant Jordi a l'entitat pel seu quart de segle de compromís infatigable amb la llengua i la cultura catalanes a la comarca del Rosselló.

Activitats

Castellers del Riberal

Josep Serra un dels fundadors de l'entitat proposa la creació d'una colla castellera. Entusiastes i totalment ignorants del fet casteller, els airenovencs prenen contactes amb diferents colles. El Francesc Puigsegur president dels Castellers de l’Albera ofereix l’ajuda de la seva colla. Les dues colles tenen punts en comú. Les dues colles fan part d’associacions que promouen la identitat catalana, del G.R.A.F.I.C. pels alberencs i d’AIRE NOU DE BAO pels riberalencs. Les dues colles tenen seu dins vilatges petits (una mica més de 2000 habitants) i veins (40 quilòmetres els separen). Ni una colla ni l'altra tenen tradició castellera. Neix amistat i se fan intercanvis regulars: intercanvis castellers per a les diades de cada colla i colònies juntes per a la mainada. Un any d'una banda de l’Albera, un any de l’altra.

Castells assolits

Pilar de cinc aixecat per sota (17 de novembre 2002 a Bao i 17 d'octubre 2010 a Bao) Quatre de set amb l'agulla (17 de novembre 2002 a Bao) Tres de set aixecat per sota (Setembre 2002 a Olot) Quatre de set amb l'agulla (Agost 2002 a Millars) Tres de set (Novembre 2001 a Bao) Quatre de set (Agost 2001 a Millars i 17 d'octubre 2010 a Bao) Pilar de cinc (Agost 2000 a Millars) Pilar de cinc (Agost 1998 a Sant Cebrià)

Organigrama

   * Cap de colla: Rafael Renyé i Pla

   Segon cap de colla: Mireia Parra

   * Cap de tronc:Joana Serra

   * Cap de pinya:Lionel Roquelaure

   Segon cap de pinya: Bernat Casals

   * Cap de canalla: Hervé Pi

   ajudants: Adelaida Renyé i Aïda Cuesta

Assaigs cada dimarts i divendres de 20h a 22h30 a la Vilbau a Bao.

Grallers del Riberal

Inicialment impulsada per una airenovenca per mor d'acompanyar les construccions castelleres, la gralla s'ha ampliat al si d'Aire Nou, donant més vida a totes les propostes que ens pot oferir l’associació. Avui, la colla grallera podria fins i tot ser l'element imprescindible de l'associació, ja que durant un trajecte amb autobús, després de dinar o per acompanyar qualsevol ocasió ha esdevingut un costum tocar-la. Quantes vegades s'ha pogut sentir “toqueu la gralla!”? Qui no ha ballat una polca de l'ós després d'una actuació castellera? O una sardana improvitzada? O qui no s'ha preocupat per saber si hi hauria gralles presents a la propera actuació? Després d'alts i baixos, d'ànecs i de gallines, de canvis constants d'efectius, d'aprenentatge, de treball, hem arribat a enriquir el nostre repertori de les cançons tradicionals a les festives de les agafades a grups, a les ineludibles que toquem amb els sorollosos per ritmar la vida de cada airenovenc. Fent una cervesa després de l'assaig, parlant amb amics davant del local, sempre se sent algú xiular una cançó que acabem de tocar! De la mateixa manera que els castells o falcons, la gralla és una activitat dins de l'associació, amb assaigs setmanals. No és un passatemps entre dues activitats, exigeix un treball de grup. Com per fer construccions (de castells o de falcons) més segures i més altes a on la gent va a assajar dos cops a la setmana, per aprendre peces noves, millorar-les, i tocar bé durant les actuacions, els grallers hem de ser presents junts cada dimarts a l'assaig de gralla.

Assaigs cada dimarts i divendres de 20h30 a 22h30 a la Vilbau a Bao.

Sorollosos del Riberal

La colla de percussions neix el 1998 dels intercanvis amb GRAFIC l'entitat cultural de La Jonquera. Aire Nou s'inspira molt de GRAFIC, El primer contacte és casteller i graller, però molt ràpidament la gent se barreja i s'ajuda. és així que rebem suport de totes les entitats component GRAFIC. El 1998 uns quants airenovencs van regularment fins la Jonquera i hi aprenen els ritmes bàsics de correfocs. Molt ràpidament toquen sols abans de les actuacions castelleres i se'ls dona el nom de SOROLLOSOS. El grup creix en quantitat de persones i en qualitat. Avui els Sorollosos del Riberal participen a gran part de les actuacions airenovenques: passaviles, actuacions castelleres, correfocs, ball de bestiari...

Els assaigs tenen lloc cada divendres de les 19h a 20h30 a la Vilbau.

Diables i Bruixes del Riberal

Els Diables del Riberal van néixer el febrer del 1999. De fet les ganes de fer correfocs eren anteriors. Els intercanvis amb les seccions de GRAFIC de la Jonquera van donar ganes de crear una colla de diables. El 28 de febrer de l'any 1999 els Diables del Riberal sortiren per primera vegada a Bao invitats pels Focs de sant Joan que organitzava el carnaval. Aquest dia cremaren les primeres carretilles i encenguérem el Rei del carnaval. Més que un correfoc, aquesta actuació tenia com a objectiu de preparar els propers correfocs, els primers contractes. Va ser Perpinyà que nos acollí per primera vegada el 16 de març. Els Diables de l'Albera nos acompanyaren dins la Bassa. Uns dies més tard, el 27 de març realitzàvem el primer correfoc com déu mana, pels carrers de Banyuls de la Marenda i amb públic ja coneixedor i atrevit. A partir d'aquí els correfocs se seguiren amb un ritme conservat any rere any Tornàrem a Bao per a acompanyar la Flama del Canigó la vigília de Sant Joan de 1999, el 3 de juliol fèiem el primer correfoc a Sant Llorenç de Cerdans, el 4 de juliol érem de nou a Banyuls de la Marenda, participàrem a la festa dels préssecs a Illa de Tet el 17 de juliol, actuàrem dues vegades a la Codalera, una el juliol i l'altra a l'agost... l'11 de Setembre del 1999 amb grallers, castellers, sorollosos els diables del Riberal animàvem els carrers de Perpinyà en el marc de l'edició del CORRELLENGUA a Catalunya Nord. L'endemà, el 12 de setembre fèiem un correfoc a sant Mateu, un dels correfocs més entranyables que mai hem fet. Un carrer estret, un recorregut curt però una intensitat poc comparable. No descuidem tampoc les dues mostres de foc que fèiem cada any pels joves dels Casals Catalans d’arreu del món, joves d'Austràlia, del continent sud americà, del Japó, de Suïssa... Descobrien a Bao vessants de la cultura catalana. Els Diables del Riberal ja érem notícia, ja teníem nom quan nos presentàrem oficialment el 19 de setembre del 1999 a Bao apadrinats pels diables de l'Albera. Devem la creació de la colla i la seua evolució fins al 2002 als Diables de l’Albera, però també al Denís Cortade. Va ser l’impulsor del projecte, va treballar sense descans per a fer del projecte una realitat que tingui un gran valor. Va ser l’ànima dels inicis. Creador de material, pensador i incansable organitzador.

Hamlet: el drac del Riberal

Un Drac! Com tots els dracs guarda un tresor, per més que l'intentin robar el drac el protegirà. La primera calavera era d'un personatge del nord, molt al nord. El 1659 va intentar robar el tresor, el drac el fulminà d'una alenada de foc. El segon personatge era del sud, molt del sud-oest, el 1714 el drac el va aixafar d'un cop d'ala. La gent del Riberal se sentia segura, protegida pel seu animal fantàstic i per allò de les calaveres li varen dir Hamlet, perquè recitava :

Ser o no ser català, aquesta és la qüestió:

si pensa amb més noblesa qui suporta

dards i fondes contra ultratjada llengua

o aquell que s'arma contra un mar de penes

i amb les armes s'hi oposa per finir-les.

Morir, dormir: res més. I dir que acaben

amb un son les tristors i els mil encontres

dels quals la carn és natural hereva,

és una fi que desitjar caldria devotament.

Morir, dormir. Dormir!.

qui sap si somiar!...

somiar en un país lliure

Vet aquí el tràngol.

El nostre drac filòsof recitava aquest trist monòleg, quan van aparèixer 100 persones totes de verd vestides, portaven amb elles aire nou que va animar la bèstia i li varen proposar de sortir amb elles per pobles i vilatges de Catalunya Nord per donar la bona nova de que res era perdut i tot era possible. I Hamlet hi va ser d'acord, i a partir d'aquell dia per totes les contrades on passava, el seu foc recordava a la gent els seus orígens i era símbol de bona sort i d'un futur català possible.

Falcons del Riberal

Aquesta primera temporada ha permès a la colla d'actuar amb totes les colles existents i de portar construccions a diferents llocs del territori català. El 19 d'abril bateig a Bao amb els Falcons de Vilanova i la Geltrú El 27 de juny a Vilafranca del Penedès en el marc de la vuitena Trobada de Falcons de Catalunya les fotografies El 13 de juliol a Maria de la salut (Mallorca) fotografies El 2 d'agost a Vilanova i la Geltrú en el marc de la Festa Major les fotografies

Els Falcons de Vilanvova actuen a Perpinyà pel CORRELLENGUA, l'any següent són invitats a participar a Identi'CAT. Part dels Castellers del Riberal troben interès a l'activitat. Se veu com a complementària als castells. El mateix hivern comencen a assajar l'escala i la triplanxa. Els anys passen fins que a final del 2008 se decideix presentar oficialment la Primera Colla de Falcons de Catalunya nord. Se decideix actuar 4 vegades l'any: organitzar un intercanvi, participar a la Trobada Nacional de Falcons de Catalunya i una actuació més. La primera temporada s'assaja poc, un divendres el mes.

2009: 1a temporada És una temporada excepcional amb actuacions importants:

• Trobada Nacional de Colles de Falcons de Catalunya a Vilafranca del Penedès
• Festa Major de Vilanova i la Geltrú
• Actuació Plaça Sant Jaume per la Mercè

Enllaços externs

• Web d'Aire Nou de Bao