Impremta Le Comte

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióImpremta Le Comte
Dades
Tipusempresa Modifica el valor a Wikidata
Indústriaimpremta Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1744
Data de dissolució o abolició1786 Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu

La impremta Le Comte fou un establiment d'impressió i llibreria que funcionà a Perpinyà entre els anys 1744 i 1786.[1]

Història[modifica]

Al segle xviii, el sector de la impremta era, a França, un sector regulat per llicències reials que es concedien per quotes geogràfiques. Guillaume-Simon Lecomte (Verdun, 1697 - ?), s'assabentà que una disposició del 7 de maig del 1742 fixava que Perpinyà podia tenir una segona impremta, que seria concurrent amb la Reynier que ja hi operava; i el 26 de novembre del mateix any presentà una sol·licitud per la concessió, reclamant-ne l'atorgament pels seus mèrits:

« 1º qu'il a fait quatre années d'apprentissage;
2º qu'il a travaillé avec applaudissement dans des imprimeries à Paris, Lyon, Toulouse, Rouen et ailleurs;
3º qu'il est congru en langue latine et grecque... 		»
— Comet L'imprimerie à Perpignan...

[nt 1]

Abans que la Cort reial hagués respost, ja es registraven uns "Lecomte i Le Roux [nt 2] associés marchands-librairies" a Perpinyà, que el 1743 apareixien en un catàleg de llibreter (aquest gremi si, sense regulació), però sense cap obra impresa a la capital del Rosselló. El 4 de març del mateix any el Consell Reial autoritzà Lecomte a exercir d'impressor-llibreter a Perpinyà, i en diverses de les seves impressions futures Guillem Lecomte feu constar "imprimeur du Roy", remarcant la llicència obtinguda, però en una impressió del 1751 també destacà "& du Collège royal", fent referència al Col·legi superior que els jesuïtes tenien a la capital del Rosselló. L'establiment compatibilitzà les tasques d'impressió amb el comerç de llibres, encara que la majoria d'aquests [4] no haguessin eixit de les premses pròpies; alguna d'aquestes obres ho indica en el mateix text, com en el cas d'un llibre del caputxí Melitó de Perpinyà [nt 3] que al peu d'impremta indicava que s'havia imprès a Colònia però que es venia "Perpiniani, apud Guillelmum Simonem Le Comte typ".

Vint-i-cinc anys més tard de l'atorgament de la concessió, el maig del 1768 Lecomte feu constar a efectes legals que, per manca de fills, volia transmetre la seva llicència a un nebot, Claude Lecomte, que continuaria el negoci. La transició fou relativament ràpida, perquè el 1769 encara aparegué un imprès a nom de l'oncle, i el 1770 ja se'n publicà un amb nom del nebot. La relació d'impressors perpinyanencs del 7 de març del 1772, congruentment, només feia menció de Claude Lecomte. Un llibreter de la ciutat, Jean Goully, endebades sol·licità el 1776 la llicència de Claude, a qui el negoci no semblava rendir prou (l'acusava, en fals, d'haver fet fallida). El 1780 i 1781 hom reclamà novament la transmissió de la patent de Lecomte, que s'havia traslladat a Espanya, però es denegà el canvi[5] perquè l'absència era temporal. Lecomte encara aparegué en peus d'impremta dels anys 1785 i 1786. Hom ha suggerit [6] que l'impressor Jean Goully adquirí el 1786 la llicència i la llibreria Le Comte; la font de referència invocada per a justificar-ho (Comet L'imprimerie à Perpignan... (1908) no ho esmenta enlloc, de manera que podria ser un lapsus de l'estudiós.

Al llarg de la seva història, el cognom "Lecomte" dels propietaris aparegué transcrit tant junt com separat ("Le Comte"); i el peu d'impremta -població, nom de l'editorial- es traduí segons l'edició fos en francès o en llatí; l'oncle Guillaume aparegué com a "Guillem" ("en casa de Guillem-Simon Lecomte" [nt 4]) al peu d'impremta de les edicions que feu en català. L'adreça de l'establiment va ser la Llotja, pel cap baix en el període 1749-1773.

L'Arxiu Departamental dels Pirineus Orientals conserva els registres de clients de l'empresa Lecomte dels anys 1744 a 1775, el principal interès dels quals rau en el fet que aparellen el nom i la professió dels clients amb els títols de les obres que havien adquirit o que s'havien emportat en préstec. La relació dels clients, un cop creuada amb llistes de maçons, també permet constatar [4] que la llibreria era un punt de trobada de francmaçons nord-catalans: el comandant en cap del Rosselló, mariscal de Mailly, els professors de la universitat de Perpinyà Joseph Costa, Josep Jaume, Antoni de Banyuls de Montferrer, Jean-Pierre Campagne i Bertrand Carcassonne, el cirurgià Josep Massot…

Al segle xix es publicà un imprès polític (Savalls, Francisco. Manifiesto del general carlista Francisco Saballs á todos los españoles, (1873). ), amb un colofó que el feia estampat per un Lecomte a Perpinyà. D'aquest impressor no se n'ha trobat cap altra evidència, i podria tractar-se d'un peu d'impremta fals per a encobrir una edició feta clandestinament a Espanya.

Tipologia de les impressions[modifica]

Làmina de l'Ornithologiæ specimen novum de Pere Barrera (1745)

Les seixanta-sis impressions localitzades de la impremta [nt 5] es distribueixen en 36 publicades per Guillaume-Simon en vint-i-cinc anys i 30 per Claude en disset, i es poden classificar atenent a diversos criteris:

Impressions per idioma

Més de la meitat de les impressions presentades, trenta-cinc, foren en francès, deu en llatí, una en italià i les vint restants, en català. Aquest darrer cas és paradigmàtic: al segle xviii, el procés de francesització començat a endegar després del tractat dels Pirineus, del 1659, ja estava molt avançat i el català escrit només era tolerat en el marc de l'església, exclusivament per a mostres de devoció popular (goigs, novenaris...). La impremta Le Comte en publicà, proporcionalment al total d'impressions, una quantitat rellevant d'aquestes darreres, i això n'elevà el percentatge per sobre del que fou més habitual en altres impremtes rosselloneses. Comparant amb la més tardana impremta Tastu (1792-1876), aquesta publicà en català menys títols, una dotzena, sobre un total considerablement superior (unes 480 publicacions localitzades).

Impressions per temàtica

Les publicacions (conservades) més habituals de la impremta foren les obres de devoció popular (19), les de tipologia legal -publicació de disposicions oficials o defensa de plets- (18) i les de caràcter científic (6 tesis universitàries i 8 obres erudites més). A destacar, la presència molt minoritària d'obres de creació literària o musical, 5 obres únicament.

Impressions[modifica]

Goigs

En tractar-se d'un producte altament perible, la quantitat de goigs diferents estampats -i possiblement reimpresos diverses vegades- a la impremta de Le Comte que han arribat al coneixement present permet assumir una producció original forçosament molt superior. Hom troba mencions bibliogràfiques [8][9] i/o exemplars conservats de: Goigs del gloriós sant Galderich, llaurador, confessor y patró del Rosselló, Conflent y Vallespir, las sagradas reliquias del qual estan ab gran veneració en lo illustre y devot monestir de Sant Martí del Canigó, Ordre de Sant Benet, (sense data, imprès per G.S. Lecomte). [nt 6];Goigs de la publica apparicio del Angel en la fidelissima Vila de Perpinya, (1748); Goigs de Nostra Senyora de Misericordia de la fidelissima vila de Perpinya (1749); Goigs de N.S. de la Salud, iglesia dels Caputxins de Prades, (1750); Goigs del gloriós sant Calderich [sic], (1771). ; Goigs en alabança de Nostra Senyora de Consolacio, (1772).  Arxivat 2016-03-07 a Wayback Machine.; Goigs en alabança de Nostra Senyora de la Rodona, titular de la iglesia antiga y parroquial de la vila de Illa (1775) [Conservat a l'Arxiu Departamental dels Pirineus Orientals]; Goigs en alabança de la Verge Maria de Vida. La capella de laqual es en lo devot Monestir de Sant-Pere de la Roca de Conflent., (1785); Goigs de Nostra-Senyora dels Angels de la Porciuncula los quals se cantan en la iglesia dels RR. PP. Caputxins de la vila de Toy als 2 de agost, (1786)

Publicacions de G.S. Le Comte (1744-1769)[modifica]

1744
1745
Ornithologiæ specimen novum, de Pere Barrera i Volar (1745)
1746
1747
1748
  • Vida y novena de las Gloriosas Santas Verges y Martirs Justa y Rufina patronas singulars y tutelars de la Ciutat de Sevilla, y de la vila y vall de Prats-de-Mollo, any 1731, revista en lo any 1747.  [8]
1751
1753
  • Crusat, Rafael (traductor). Novena del glorios patriarca sant Josep molt eficaç per alcançar del senyor, amb sa intercesio, favor y remeys en nostras necessitats, traduhida de castella en vulgar idioma catala.  [11]
  • Don Joseph de Lanuça, comte de Plaisance, Grand d'Espagne, deffendeur, Madame la Marquise du Bourg, deffenderesse en recours, et don Jean, don Joseph, don Jérosme et dona Marie d'Albret, épouse de Jean Sala, domiciliés en Espagne, défendeurs et defaillant.  [9]
  • Modo de rezar lo rosari de nostre senyora del Roser à cors, ó en particular.  Imprimatur de 1720 [12]
1754
1758
Joan Francesc de Prada Manual de exercicis (1758)
1759
  • Avéros, Augustin. Essai sur l'usage de la Danse en Médecine.  [13]
1760
1761
1762
1763
1764
1765
1766
1769

Publicacions de C. Le Comte (1770-1786)[modifica]

1770
1771
1772
1773
  • Crusat, Rafael (traductor). Novena del glorios patriarca sant Josep molt eficaç per alcançar del Senyor, amb sa intercessió, favor y remey en nostras necessitats, traduhida de castella en vulgar idioma catala.  [11]
  • Gittareau (lletra); Maris (música). Cantate sur la naissance du Messie.  ("par m. Gittareau, me. ez-arts & de pension, mise en musique par m. Maris, maître de musique de l'eglise primatiale de Narbonne, & chantée dans ladite église l'an 1773")
1774
1775
1776
1777
1778
1780
1781
1785

Notes[modifica]

  1. ↑
    « 1r que havia fet quatre anys d'aprenentatge,
    2n que havia treballat amb reconeixement a impremtes de París, Lió, Tolosa, Rouen i altres;
    3r que era solvent en llengua llatina i grega...         		»
    — Comet L'imprimerie à Perpignan... [2]
  2. ↑ Le Roux era un impressor llibreter de Tolosa de Llenguadoc [3]
  3. ↑ Apologia iterata correctionis Gregorianae aduersus R. Iacobum Bettazzi.... Coloniae: Societatis, 1754. 
  4. ↑ Exemple de peu d'impremta en català: Goigs de la publica apparicio del Angel en la fidelissima Vila de Perpinya. Perpinya: A casa de Guillem-Simon Lecomte, 1748. [Enllaç no actiu]
  5. ↑ A banda de les 66 publicacions referenciades en aquest article, per força n'hi hagueren moltes més que no s'han localitzat i/o que s'han perdut amb l'inevitable pas del temps. La xifra obtinguda supera l'expressada comunament pels estudiosos de la impremta a Perpinyà, que atribuïen [7] disset exemplars a l'època de Guillaume-Simon i disset més a l'època de Claude.
  6. ↑ Els Goigs del gloriós Sant Galderich van ser obra del dominicà Reginald Poc[10] i les seves diverses edicions, com una de G.S. Lecomte sense datar, porten imprimatur del 1737. Aquesta data, però, només evidenciaria quan van ser autoritzats per l'autoritat eclesiàstica, no la data d'aparició física d'un tiratge dels goigs, perquè també porten aquest imprimatur altres edicions clarament posteriors, com la del 1771
  7. ↑ La fitxa de les Theses Theologicae de Deo Uno... del "Catálogo Colectivo del patrimonio Bibliográfico Español" indica l'impressor G.S. le Comte i l'imprimatur del 1776; les dues coses, alhora, són contradictòries. No s'ha localitzat més informació per aclarir la qüestió.
  8. ↑ Els Arrêts du Conseil Souverain... del 8 i 11 de gener del 1863 s'emmarquen en el coetani procés de dissolució de la Companyia de Jesús a França, i es tracta de diversos documents relatius a un pamflet d'Alexandre-Jean-Baptiste de Boyer d'Eguilles (1708-1783) en favor dels jesuïtes, i de la censura a què aquest fou sotmès.
  9. ↑ La Gran Enciclopèdia Catalana aventura com a data de publicació de la Tragesia dels martyris dels sants Sixto..., de Josep Balanda, el 1772 [14] L'obra porta un Imprimatur de Girbeau, possiblement Hyacinthe Girbau.

Referències[modifica]

  1. ↑ Capeille, Jean. Dictionnaire de biographies roussillonnaises. Perpignan: Imp. Lib. Cat. J. Comet, 1914, p. 314.  (facsímil Marseille: Laffitte Reprints, 1978)
  2. ↑ Comet, Joachim. L'imprimerie à Perpignan depuis les origines jusqu'à nous jours. Perpinyà: Impr. de J. Comet, 1908.  Extret de: «L'imprimerie à Perpignan depuis les origines jusqu'à nous jours». Bulletin de la Société Agricole, Scientifique et Littéraire des Pyrénées-Orientales, vol. 49, 1908, pàg. 333-341.
  3. ↑ Larguier Métiers et gens de métiers... (2009)
  4. ↑ 4,0 4,1 Sala, Céline «L'espace maçonnique entre circulation fraternelle et frontières profanes. L'exemple de Perpignan au XVIIIème siècle». Cahiers de la Mediterranee, nº 73 Les frontières dans le ville, 2006, pàg. 47-64.
  5. ↑ «Perpignan». A: Almanach de la librairie. París: Moutard, 1781, p. 66. 
  6. ↑ Comas Lamarca, Mercè «"A cantar meravellas grans": les alegrias de Nadal». Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, vol. I, 2009, pàg. 333-340.
  7. ↑ Comas Lamarca, Mercè «La vitalitat de la impremta a Perpinyà del segle xvi al segle XIX: de Rosenbach a Alzina». Mirmanda. Revista de cultura, núm. 2, 2007.
  8. ↑ 8,0 8,1 Un cert nombre de referències esmentades per Comet (L'imprimerie à Perpignan... (1908)) no s'han pogut localitzar en els catàlegs en línia de biblioteques públiques. Algunes poden correspondre a impresos dipositats a l'Arxiu Departamental dels Pirineus Orientals.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 Un cert nombre de referències, no localitzades en catàlegs en línia de biblioteques públiques, corresponen a fitxes de l'obra de Vidal, Pierre; Calmette, Joseph «Bibliographie Roussillonnaise». Bulletin de la Société Agricole, Scientifique et Littéraire des Pyrénées-Orientales, núm. 47, 1906.
  10. ↑ Vila i Medinyà, Pep «Reginald Poc, escriptor i predicador dominicà». Annals del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès, 1999-2000, 2001, pàg. 139.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 Serra i Kiel, Dolors. Bibliografia nord-catalana. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1996, p. 32-34. ISBN 8478266941. 
  12. ↑ Bibliotheque patoise de M. Burgaud des Marets: livres rares et précieux. París: Maisonneuve et Cie, 1873, p. 133-136. 
  13. ↑ «[Ressenya de l'Usage de la Danse...]». Mercure de France, Second volume, Juillet 1769, pàg. 143.
  14. ↑ «Impremta Le Comte». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Bibliografia[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Impremta_Le_Comte&oldid=32320218»