Impremta Tastu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióImpremta Tastu
Dades
TipusImpremta i editorial
Governança corporativa
Seu

La impremta Tastu va ser una empresa de Perpinyà que durant vuitanta-cinc anys (1792-1876) es dedicà a les arts gràfiques (com a impremta i com a editorial), a la comercialització de llibreria, i a l'edició de publicacions periòdiques. Al llarg de la seva existència tingué diverses denominacions socials, i segones les èpoques s'anomenà Imp. Reynier & P. Tastu (1793-1797), Imp. Tastu & Veuve Reynier (1797-1804), Imp. P. Tastu (1805-1816 i 1821-1822), Imp. Tastu, père et fils (1817-1820), Imp. Mademoiselle Antoinette Tastu [nt 1] (1823-1870) i, finalment, Imp. Falip-Tastu (1871-1876). L'empresa s'identificà essencialment amb Pere Tastu i la seva filla i successora Antoinette, membres d'una[1] de les famílies perpinyanenques d'impressors, com ho foren també els Vigé i els Reynier.

Història[modifica]

La Tastu prengué el relleu d'un històric establiment rossellonès, la impremta Reynier. El darrer impressor de la família Reynier havia estat en Joseph-François [2] i era cunyat de Pere Tastu, el jove fill d'un procurador perpinyanenc. Ambdós s'associaren públicament en la impremta del primer el 1792 (des del 1781 [3] tenien un contracte d'associació privat). Reynier morí el 1797, i el succeí en la societat nominalment la seva vídua (Rose Reynier, germana de Pere Tastu), encara que el nou contracte d'associació amb Pere Tastu va ser signat per les seves filles, Anne Reynier i Paule Pouderous.

Pere Tastu i Mundi (en la forma de la Gran Enciclopèdia Catalana [4] o Pere Tastu, en la forma que consta a les seves impressions de Goigs (1910) o Pierre Tastu [5] en el seu nom legal i que usà més sovint) havia nascut a Perpinyà el 8 o el 10 d'abril del 1758 i hi morí el 18 de novembre del 1822. De família distingida, era fill [6] de Rosa Mundi i de Pierre Tastu, procurador davant el tribunal del Consell Sobirà del Rosselló; nebot de Josep Tastu (rector de la universitat de Perpinyà el 1759); i cosí de François Tastu (professor de la universitat [7]) i dels germans d'aquest i destacats revolucionaris [8] Abdon [9] i Aleix Tastu, cosa que el relacionava favorablement amb el poder constituït. D'ofici impressor, en Pere primer treballà en associació amb el seu cunyat Joseph François Reynier (1793-1797) i posteriorment ho feu amb la vídua d'aquest (1797-1804). El 1804 es liquidà el contracte d'associació i l'empresa quedà en les mans úniques d'en Tastu. Fins al maig del 1815, però, en Pere no obtingué la llicència d'impressor, i no havia estat fins al 1814 que la vídua Reynier havia signat un contracte exprés de cessió de tots els drets sobre el negoci, i de transmissió del títol d'"Impressor del Rei" obtingut pels seus difunts sogre Jean-Baptiste, i marit Joseph-Francois. Durant uns anys, Pere Tastu dirigí l'empresa en solitari, fins que el 1817 prengué el seu fill [nt 2] Josep Tastu com a col·laborador i amb ell publicà amb el nom "P. Tastu père et fils". En morir en Pere el 1822, es feu càrrec de la impremta la seva filla Antoinette, atès que en Joseph s'havia establert a París el 1820, on havia adquirit i gestionava una gran impremta. Pere Tastu fundà diverses publicacions periòdiques d'àmbit nord-català, com la Feuille d'Affiches, Annonces, Avis Divers (1815) i l'Almanach du Département des Pyrénées-Orientales (1805-70), que continuà la seva filla. Com a impressor de la Prefectura, Tastu també tingué cura del periòdic bilingüe català-francès Recueil d'instructions, d'avis, d'experiences et decouvertes concernant les diverses branches de l'agriculture, de curta vida, que feu publicar el prefecte Hubert Charvet.

Antoinette Tastu (Perpinyà, 25 de gener del 1791 - Perpinyà, 15 de desembre del 1870) era filla[10] de l'impressor Pere Tastu i de Thérèse Blasi. En morir el seu pare el 1822 demanà a la prefectura dels Pirineus Orientals la transmissió de les llicències de llibreria i d'impressió del seu pare, que li foren atorgades [11] el 20 d'agost del 1823. Pels voltants de 1830 prengué un treballador de l'empresa, Jean-Baptiste Rodange, com a gerent del Journal des Pyrénées-Orientales que la impremta Tastu publicava, i posteriorment, i per raons legals, Rodange passà a figurar com a propietari (nominal) del periòdic. Al llarg de la seva dilatada carrera, Antoinette Tastu publicà un gran nombre d'obres, d'on en sobresurten, per exemple, el Voyage pittoresque del cavaller de Basterot, primera mostra d'impressió litogràfica a Perpinyà, i que es va publicar en fascicles d'aparició quinzenal; diversos volums dedicats a balnearis de la Catalunya Nord (Banys de Molig, Banys de Vernet, Banys d'Arles, Banys de la Presta) o una peça tan curiosa com la impressió en seda d'uns Couplets chantés sur le théatre de Perpignan en l'ocasió de la visita que, el 10 de novembre del 1929, va fer Maria Carolina de Borbó-Dues Sicílies (duquessa de Berry) [12] a la capital del Rosselló. En morir Antoinette Tastu el 1870, soltera i sense descendència, la impremta passà a la seva neboda (filla del seu germà Jacques) i hereua Caroline Falip (née Tastu), i la raó social esdevingué imprimerie Felip-Tastu o Typographie Falip-Tastu. L'empresa entrà en decadència i, l'any 1876, els Falip [nt 3] vengueren la impremta i abandonaren Perpinyà. Si en un primer moment, els germans Alavaill [14] continuaren el negoci, l'empresa passà definitivament a Jules Rondony poc després, i un llibre publicat ja l'any 1877[nt 4] indicava "Typographie Rondony, successeur de Mlle Antoinette Tastu".

Al llarg dels anys, el negoci canvià diverses vegades d'adreça, sempre en el barri antic de la ciutat: el 1805 i el 1807 era al carrer de Sant Joan, núm. 42, i als anys 1810 i 1816 tenia la seu al número 2370 del carrer de la Prefectura; el 1828 i encara el 1862 era al número 5 del mateix carrer. El 1866 i fins al 1870 era a la plaça Laborie 16, el 1871 i 1872 donava l'adreça del Quai de la Préfecture núm. 1 i el 1872 apareixia al Rond-Point des Tanneries [nt 5]

Línies empresarials[modifica]

De la impremta Tastu es poden destacar diverses línies de producte, o sectors de negoci. La tasca d'imprimir productes per compte d'altri fou la més important, i la que més l'acostaria a un impressor modern; en aquest sentit, la impremta heretà dels Reynier el títol d'"impressors del Rei", cosa que li donava un dret preferent en la impressió de documents oficials. En els anys posteriors a la proclamació de la República francesa el títol es convertí en "impressors de la Prefectura". Amb el restabliment monàrquic, els Tastu tornaren a usar el segell d'"impressors del rei", però a la mort d'en Pere Tastu es perdé el privilegi oficial, i Antoinette Tastu ja no el pogué usar. A banda d'això, però, els Tastu editaren per a un gran nombre de particulars, associacions i entitats. A l'apartat Selecció d'impressions es recull una mostra de publicacions amb peu d'impremta Tastu, però per força hi hagué moltes més impressions menors (targetes de visita, fulls volants, blocs de rebuts, estampetes, potser fins i tot envasos de cartó) que no mencionaven impressor i que, si haguessin sobreviscut fins al present, difícilment se li podrien atribuir amb certesa.

En segon lloc, la impremta Tastu, com s'havia anat fent en els segles anteriors, també doblà com a editora per compte propi o en associació amb els autors dels textos. Aquest paper ja començava a estar en decadència al segle xix, en pro de l'especialització industrial en les arts gràfiques, però encara es mantenia en poblacions de segona línia, on el volum de negoci aconsellava diversificació més que especialització. Serveixi de referència que, a París, Joseph Tastu tenia una impremta coetània a la de la seva germana Antoinette, i que en els llibres distingia pràcticament sempre[nt 6] l'establiment d'impressió ("imprimerie Tastu") del lloc de comercialització (normalment llibreries: "chez Baudouin frères", "chez Ladvocat", "chez A. Dupont").

A diferència de la seva homònima de París, la perpinyanenca impremta Tastu tenia llibreria, que tant venia publicacions pròpies, com [nt 7] d'altri, com altres productes (tabac[17]). Un cop dit això, molt esporàdicament, en l'edició d'algun o d'algun altre llibre en concret s'indicà que la impremta Tastu de Perpinyà feia únicament paper d'impressor (com la impremta cosina parisenca), i que la producció editorial o la comercialització la farien altres.

Un quart paper dels Tastu fou com a editors de publicacions periòdiques, xifrades fonamentalment en el Journal de Perpignan et des Pyrénées-Oriantales (amb diversos noms), els Rapport (memòries o informes) anuals del Consell General i l'anuari Almanach du département des Pyrénées Orientales. [nt 8]

Publicacions en català[modifica]

Les publicacions de la impremta Tastu foren quasi exclusivament en francès, i només s'han localitzat una dotzena d'impressions dels Tastu en català (sobre unes quatre-centes vuitanta publicacions ressenyades), cosa que representaria el 2,5% del total de la producció. De forma anecdòtica, també feren com a mínim dues impressions en castellà. Aquestes publicacions en català es poden agrupar en quatre categories principals:

Periòdics[modifica]

Portada del "Journal de Perpignan et des Pyrénées Orientales" (29.12.1821)

Selecció [21]

  • El Journal de Perpignan et des Pyrénées-Orientales [22] fou un periòdic que continuà el Mémorial... i la Feuille..., i que esdevingué una publicació de molt llarg recorregut amb aquest nom nou -o amb petites variacions, Journal du département des Pyrénées-Orientales, Journal des Pyrénées-Orientales- Aparegué amb freqüència setmanal a l'inici, posteriorment a raó de dos i tres números per setmana i en les darreres èpoques fou de publicació diària. El publicà primer en Pierre i després l'Antoinette Tastu, des del 1819 (amb la indicació "4e année", començant a comptar des del 1815, data de fundació del Memorial...), continuà apareixent quasi[nt 10] ininterrompudament al llarg de dècades («número 20 (29 de desembre del 1821) digitalitzat». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 4 agost 2015].; «número 97 (15/16 de desembre del 1857) digitalitzat». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 4 agost 2015].; «número 9 (2 de febrer del 1869) digitalitzat». Arxivat de l'original el 2016-08-21. [Consulta: 4 agost 2015].), i sobrevisqué fins al 1876, coincidint amb l'extinció de la impremta Falip-Tastu. Pels voltants de 1830, un canvi legislatiu imposava -a grans línies- que el director i el propietari d'un periòdic fossin la mateixa persona, i Antoinette Tastu, que havia agafat Jean-Baptiste Rodange com a director-gerent-redactor del Journal de Perpignan et des Pyrénées-Orientales, posà el periòdic sota la propietat (nominal) d'en Rodange.
  • El Bulletin de la "Société d'Agriculture, arts et commerces des Pyrénées Orientales". , una entitat predecessora de la Société Agricole, Scientifique et Littéraire des Pyrénées-Orientales, va ser estampat per P. Tastu père et fils, primer, a P.Tastu després i a Mlle. Antoinette Tastu entre els anys 1820 i 1830 («exemplars 1-11, digitalitzats».)
  • Els Tastu imprimiren diverses sèries de publicacions per compte de la prefectura dels Pirineus Orientals, que veieren la llum al llarg de tota l'existència de l'empresa, i algunes de les quals els sobrevisqueren en mans d'altres empresaris. Foren el Recueil des actes administratifs [du Département des Pyrénées-Orientales], que es començà a publicar el 1820, i que fins a un molt posterior 1973 no canvià de nom en Informations Administratives; els Budgets départementals (pel cap baix, 1829-1848. [Enllaç no actiu] 1862-1866; 1871-1874; 1877-1881; 1883-1884; 1887-1889. ); els Compte des recettes et des dépenses départementales ordinaires, facultatives, extraordinaires et spéciales (pel cap baix 1829-1848; 1860-1871; 1874; 1876-1878; 1881-1889; 1891-1895; 1897-1901; 1968. )
  • Els Rapport du préfet au Conseil Général du Dèpartement des Pyrénées-Orientales, amb petites variacions en el títol, van ser publicats per la impremta d'Antoinette Tastu des del 1840 al 1869. En morir la propietària, entre 1871 i 1904 es van fer càrrec de les impressions les impremtes "Charles Latrobe", la de l'Indépendant i la de la República, amb l'excepció de l'any 1874, que l'imprimí la "Felip Tastu".[23]
  • Antoinette Tastu imprimí el 1837 un número solt (el 3.1) del Bulletin de la Sociéte Philomatique de Perpignan (la resta de butlletins de la societat els feu la impremta Alzine)

  • Le Roussillonnais, journal des Pyrénées-Orientales va ser una revista bisetmanal que es començà a publicar el 30 d'octubre del 1847 i subsistí fins al 14 de març del 1848. Continuava[22] el [temporalment prohibit ?] Journal des Pyrénées-Orientales. El redactor-gerent fou Candide-Michel Lesaulnier (antic redactor del Journal), i s'imprimia a la impremta d'Antoinette Tastu. El continuà brevíssimament la Feuille d'annonces judiciaires...

  • La Feuille d'Annonces Judiciaires et autres du "Roussillonnais", appartenant exclusivement à Mlle Tastu [24] era una continuació de Le Roussillonnais. N'aparegueren dos números el març del 1848, i el 14 de març ja el reemplaçà el renascut Journal des Pyrénées-Orientales.

Impressions[modifica]

Selecció [nt 11] [nt 12]

Imp. Reynier & P. Tastu (1793-1797)[modifica]

Imp. Tastu & Veuve Reynier (1797-1804)[modifica]

École centrale des Pyrénées Orientales. Exercices littéraires de l'an VIII (Tastu & Veuve Reynier, 1800)

Imp. Pierre Tastu (1805-1816)[modifica]

Goigs (Pere Tastu, 1810)

Imp. Tastu père et fils (1817-1820)[modifica]

Essais, opuscules divers d'A.J.Carbonell (Tastu, père et fils, 1817)

Imp. P. Tastu (1821-1822)[modifica]

Rapport d'Emmanuel Bonafos per a la Société Royale d'Agriculture... (P. Tastu, 1821)

Imp. Mademoiselle Antoinette Tastu (1823-1870)[modifica]

Goigs i altres fulls de devoció popular (alguns, sense datar)

Cobles de Nostra Senyora de la Soledat, per sa Confraria, instituida y fundada en la Iglesia collegiata de la Real, de la Fidelissima Vila de Perpinyà. [Enllaç no actiu]; Goigs de viatge en honor de nuestra senyora de Nuria. ; Goigs en alabansa de Nostra Senyora dels Dolors, (1857). [Enllaç no actiu]; Goigs en alabança de Nostra Senyora dels Dolors de Força Réal. [Enllaç no actiu]; Goigs de Notre Dame de Força Real, texte catalan avec la traduction française en regard par M. Sylvestre Vilallongue, (1860). [Enllaç no actiu]; Litanies de Notre-Dame de Grace. [Enllaç no actiu]; [Goigs de] Saint Antoine abbé, patron du célèbre ermitage, situé dans le désert de Galamus, près de St-Paul-de-Fenouillèdes, (1845). ; San Antoni, abat patró del hermitatge, situat en lo désert de Galamús, prop de Sant Pau de Fenouillèdes, (1860?). [Enllaç no actiu]; Goigs de Sant Ferriol, la capella del qual esta situada en lo terme de Ceret, (1814).  Arxivat 2016-09-24 a Wayback Machine.; Goigs de sant Francesc de Paula [Baixàs]. [Enllaç no actiu]; Cantique [Goigs] en honneur de saint-Jacques-le-Majeur, (A. Fourquet, imp. Tastu, 1850). ; Goigs del glorios martir Sant Sebastia. ; La céleste Dame du Roussillon et du Conflent ou N.D. de Domanova [par l'abbé A.J. Trilles]. [Enllaç no actiu] [nt 1]

1823
1824
1825
1826
1827
1828
1829
Poesia, impressió sobre seda (1829)
1830
1831
1832
1833
1834
  • Avis au public [pétition adressée au préfet des Pyrénées-Orientales pour Jean Gomma et le marquis d'Orgeix (Ax, 23 juin 1834), acompagnée d'une analyse de E. Véne, ingénieur des mines (Carcassonne, 3 septembre 1834), approuvée par Thibault, ingénieur, faisant fonction d'ingénieur en chef (Alais, 6 septembre 1834) et le préfet des P.-O. (Perpignan, 25 septembre 1834)].  [28]
1837
1838
1839
1840
1841
1842
1843
1844
1845
1846
1847
1848
1849
1851
1852
1853
1855
1856
1857
1858
1859
1860
1861
1862
1863
1864
1865
  • Barberet, C. Situation de l'Enseignement primaire dans le département des Pyrénées-Orientales. 
1866
1867
1868
1869
1870

Imp. Falip-Tastu (1871-1876)[modifica]

Campagne de 1870-1871 (Imp. Falip-Tastu, 1873)

Bibliografia[modifica]

Notes[modifica]

  1. 1,0 1,1 Durant el llarg període en què Antoinette Tastu portà el negoci familiar, del 1823 al 1870, el nom de l'empresa aparegué amb variacions cosmètiques en els peus d'impremta: chez Tastu (només el 1823), chez Antoinette Tastu, imp. de mademoiselle Tastu, ...de Mlle. Antoinette Tastu, ...Mlle Antoinette Tastu, ...Mlle. A. Tastu, ...Mlle A. Tastu...
  2. Pere Tastu es casà el 1785 amb Thérèse Blasi. Tingueren quatre fills: Joseph (1787-1849), Antoinette (1791-1870), Jacques (1800-després de 1830) i Thérèse (morta abans del 1870) [6]
  3. Charles Falip, potser fill del matrimoni Falip-Tastu, havia nascut a Perpinyà el 14 de març del 1851. Consta que feia de professor de dibuix a Carcassona quan, el 6 de novembre del 1879, assumí la impremta de Fédié i Mouthonnet del carrer de la Mairie 75, de Carcassona[13]
  4. 4,0 4,1 El llibre: Roux, J.-J. Aux électeurs de 1877. Un peu de lumière. Perpinyà: Typographie Rondony, 1877.  («exemplar digitalitzat».) donava per a la "Typographie Rondony" l'adreça de l'establiment com "rue de Quatre Septembre, 3" (aquest carrer naixia a la plaça dels Blanquers, darrera adreça de la impremta Tastu). El 1880, el mateix Jules Rondony publicà una altra obra donant l'adreça de la plaça dels Blanquers, cosa que explicitaria la continuïtat física entre l'establiment dels Falip-Tastu i el de Rondony.
  5. Tret del carrer de Sant Joan, la resta d'adreces de la impremta ha canviat de nom. El "Quai de la Préfecture" seria versemblantment l'actual "Quai de Nicolas Sadi Carnot", séu de la Prefectura; la "place Laborie" -l'antiga plaça de la Bòria- l'actual "place Jean Jaurés"; i el giratori dels Blanquers ("rond-point des Tanneries") seria actualment la plaça de Gabriel Péri (empalmant [nt 4] amb el carrer Quatre de Setembre). El carrer de la Préfecture es corresponia potser [15] amb l'actual "carrer Llàtzer Escarguel/rue Lazare Escarguel". Per al carrer de la Prefectura es donen dues adreces diferents, al número 5 i al 2370; aquest darrera semblaria un error tipogràfic si no fos perquè més d'una publicació de la impremta el portà.
  6. Algun llibre excepcionalment fou editat particularment pel mateix Joseph Tastu: Pujol, Joan (autor); Tastu, Joseph (editor). La singular y admirable victória que per la gracia de N.S.D. obtingué el serennissim senyor don Juan Daustria de la potentíssima armada turquesca [prova d'edició]. París: Tastu, 1836-1845. 
  7. « "Los Contrabanders", avec le français en regard du catalan, précédés d'une préface catalane...imprimés a Paris, chez Henry Dupuy... se vendent à Perpignan chez Mlle Antoinette Tastu, 10 sous l'exemplaire, "mitja peceta" »
    Le Journal des Pyrénées Orientales n. 18 (1833) [16]
  8. Al 1868, un antic tipògraf de la impremta Tastu, Emmanuel Brousse (pare), s'incorporà a la impremta del diari perpinyanenc L'Indépendant. N'esdevingué director d'impressió i, amb el temps, la família Brousse acabà controlant la publicació [18]
  9. Una de les publicacions en castellà de la impremta Tastu també fou en ocasió de la guerra del Francès, i s'adreçava als espanyols: Proclamacion del mariscal del Imperio, Augereau... (1809)
  10. En els convulsos anys 1847-1848, el Journal... va ser reemplaçat temporalment per Le Roussillonnais... i la Feuille d'annonces
  11. La selecció d'impressions es basa en l'interès que les obres puguin tenir per a la història de la impremta Tastu i/o de la cultura nord-catalana, i no s'han tingut en compte els cartells ni, en general, les publicacions molt breus. La majoria de les obres es poden consultar a la Biblioteca Municipal de Perpinyà i van ser repertoriades a la Bibliographie Roussillonnaise de Pere Vidal i Josep Calmette [21] Alguns dels títols, que ho indiquen amb "exemplar digitalitzat", han sigut escanejats i són consultables en línia a pàgines de Google Books, de la mediateca de Perpinyà [25] o del projecte Gallica [26]
  12. Notes de format de les publicacions seleccionades: En la referència de cada publicació s'ha omès normalment la ciutat (Perpinyà) i el nom de l'impressor (que tindria la forma de l'apartat corresponent: "Imp. Reynier & P. Tastu", "Imp. Tastu & Veuve Reynier"..., depenent de l'època). Pel període 1823-1870, uns subapartats per any de publicació endrecen les impressions; per la resta, la data de publicació de cada obra s'ha posat entre parèntesis. Quan un peu d'impremta diferia de la norma general pel nom de l'impressor, s'ha indicat sencer en la referència de l'obra (per exemple, Perpignan: Litographie de M. Amiel - Impr. de Mlle. Antoinette Tastu, 1824)
  13. Entre els anys 1793 i 1806, França es regí pel calendari republicà francès, que inicialment començava el 22 de setembre del calendari gregorià. Per aquest motiu, poden haver-hi desfasaments entre els any impresos a les publicacions del període i els corresponents en la cronologia moderna, depenent de si la data de publicació està entre l'1 Vendémiaire i l'11 Nivôse (22 -23 ó 24- de setembre a 31 de desembre -1 ó 2 de gener-) o entre el 12 Nivôse i el 30 Fructidor (1 -2 ó 3- de gener a 21 -22 ó 23- de setembre). L'equivalència general, amb la reserva esmentada dels tres mesos que s'encavalquen entre els dos calendaris (el període 22 setembre a 31 desembre), seria: An II - 1794; III - 1795; IV - 1796; V - 1797; VI - 1798; VII - 1799; VIII - 1800; IX - 1801; X - 1802; XI - 1803; XII - 1804; XIII - 1805; XIV - 1806

Referències[modifica]

  1. Comas Lamarca, Mercè «La vitalitat de la impremta a Perpinyà del segle xvi al segle XIX: de Rosenbach a Alzina». Mirmanda. Revista de cultura, núm. 2, 2007, pàg. 80.
  2. Joseph-François Reynier a: Capeille, Jean. Dictionnaire de biographies roussillonnaises. Perpignan: Imp. Lib. Cat. J. Comet, 1914.  (facsímil Marseille: Laffitte Reprints, 1978) p. 514
  3. Comet, Joachim. L'imprimerie à Perpignan depuis les origines jusqu'à nous jours. Perpinyà: Impr. de J. Comet, 1908.  En 140 p, extret de: «L'imprimerie à Perpignan depuis les origines jusqu'à nous jours». Bulletin de la Société Agricole, Scientifique et Littéraire des Pyrénées-Orientales, vol. 49, 1908, pàg. 239-368.
  4. «Impremta Tastu». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. Pierre Tastu a: Capeille Dictionnaire... (1914) p. 606
  6. 6,0 6,1 Any & Pierre Cassany. «Arbre genealògic de la família Tastu» (en francès). [Consulta: 1r juny 2015].
  7. François Tastu a: Capeille Dictionnaire... (1914) p. 606
  8. Balent, Andreu «El viatge de dos rossellonesos, Lluís Just (1789-1875) i Joan Mona (1804-1875) a Núria (agost de 1825)». Annals del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès, 2005-2006, pàg. 173-201.
  9. Abdon-Sennen Tastu a: Capeille Dictionnaire... (1914) p. 606
  10. Antoinette Tastu a: Capeille Dictionnaire... (1914) p. 609
  11. Arbour, Roméo. «Tastu, Antoinette». A: Dictionnaire des femmes libraires en France, 1470-1870. Gèneve: Librairie Droz, 2003, p. 491 (École practique des Hautes Études, VI. Histoire et civilization du livre, 26). ISBN 2600008276. 
  12. Fontquernie, Laurent. «Chanson pour le passage de la duchesse de Berry à Perpignan, 1829, al web de l'Institut del Granat de Perpinyà» (en francès). [Consulta: 1r juliol 2015].
  13. «Falip, Charles, al Diccionari d'impressors-litògrafs del segle xix a França» (en francès). [Consulta: 18 març 2016].
  14. «Congrès archéologique de France, tenu a Perpignan du 26 au 31 Mai 1906». Bulletin de la Société Agricole, Scientifique et Littéraire des Pyrénées-Orientales, vol. 48, 1907, pàg. 307-308.
  15. Sangla, Marie Hélène «Autour des closoirs de l'Hôtel d'Ortaffa de Perpignan: démolition et redécouverte d'une demeure médiévale aux XIXe et XXe siècle». Quaderns del Museu Episcopal de Vic, vol VI, 2013, pàg. 177.
  16. Enric PRAT, Pep VILA «La traducció dels "Contrabanders" de Josep Tastu i la seva recepció contemporània». A: Miscel·lània Joan Veny. vol. IV. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2002, p. 241 (Estudis de llengua i literatura catalanes, 48). ISBN 9788484155997. 
  17. Comet L'Imprimerie à Perpignan (1908) p. 299
  18. Ramonéda, Joseph. La République concordataire et ses curés dans les Pyrénées-Orientales (1870-1905). Perpinyà: Presses Universitaires de Perpignan, 2011, p. 150 (coll. Études). ISBN 9782354121297. [Enllaç no actiu]
  19. 19,0 19,1 Vila, Pep. «La impremta en català a Perpinyà durant la primera meitat del segle XIX». A: Imprimerie, édition et presse dans la première moitié du XIXe siècle: actes de la première Journée d'étude sur l'imprimerie organisée à Perpignan, le 25 avril 2003. Perpinyà: Centre de documentation et d'animation de la culture catalane-L'Olivier, 2004, p. 141-166. ISBN 9782908866209. 
  20. Pujol, Joan-Pere; Prat, Enric «Cinc catalanes anònimes (finals del segle XIX)». Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, vol. 43, 2002, pàg. 171-244.
  21. 21,0 21,1 Vidal, Pierre; Calmette, Joseph. Bibliographie Roussillonnaise. Perpinyà: imprimerie de Charles Latrobe, 1906.  Extret de: «Bibliographie Roussillonnaise». Bulletin de la Société Agricole, Scientifique et Littéraire des Pyrénées-Orientales, vol. 47, 1906, pàg. 1-558.
  22. 22,0 22,1 «Fitxa del "Journal des Pyrénées-Orientales" al web de la Biblioteca Nacional de França» (en francès). [Consulta: 1 de'agost 2015].
  23. «Col·lecció digitalitzada del Rapport du préfet au Conseil Général du Dèpartement des Pyrénées-Orientales» (en francès). [Consulta: 1r juliol 2015].
  24. Feuille d'Annonces Judiciaires et autres.... Perpinyà: Mlle. Tastu, 1848. [Enllaç no actiu]
  25. «Consulta de llibres digitalitzats, al web de la Mediateca Municipal de Perpinyà» (en francès). [Consulta: 1r juny 2014].[Enllaç no actiu]
  26. «Consulta de llibres digitalitzats, al projecte Gallica» (en francès). [Consulta: 1r juny 2015].
  27. 27,0 27,1 Leblanc, P. Catalogue des livres, dessins et estampes de la bibliothèque de feu M. J.-B. Huzard. deuxième partie. París: imprimerie et librairie de Mme Ve Bouchard-Huzard, 1842. 
  28. Balent, André. «La mine de fer de Puymorens (Cerdagne): conflits de propiété et d'usage (XVIIe-XXe siècles)». A: Les resources naturelles des Pyrénées du Moyen Age à l'époque moderne. Exploitation, gestion, appropriation. Actes du Congrès International RESOPYR 1. Perpinyà: Presses Universitaires de Perpignan, p. 433 (coll. Études). 
  29. Comprèn: Aragon, Victor. Etude historique sur le Castell de Força Real (Pyrénées-Orientales), p. 1-50. ; Tolra de Bordas, abbé. L'Ermitage de Força Real, p. 51-149. ; Abbé J.T. de B.. Chemin de la Croix et Priéres a Notre-Dame de Força Real, p. 151-168. ; Maria, J. Stances a Notre-Dame de Força Real, p. 169-176. ; Vilallongue, Sylvestre (traductor). Goigs de Nostra Senyora de Força Real, texte catalan, avec la traductions française en regard, p. 177-196. ; Pièces justificatives, p. 197-212.