Sistema de taller
El sistema de taller (en anglès, Putting-out system) és un mètode de producció que es va desenvolupar a moltes regions europees a mitjan segle xviii. Es concreta en la subcontractació del treball a través d'un agent, perquè completin els treballs a les seves pròpies instal·lacions, en general la seva pròpia casa.[1]S'utilitzà en la indústria tèxtil anglesa, en les petites explotacions, i de bloqueig de rutes al segle xix. Va ser substituït per la contractació dins del sistema de fàbrica. Tots els processos es van dur a terme en diferents sostres artesanals.
La indústria domèstica o dispersa[modifica]
Els pagesos més pobres combinaven les tasques agrícoles amb la producció de manufacures, bàsicament tèxtils, que duien a terme per compte de mercaders intermediaris. Aquests mercaders encarregaven la part de la filatura i el tissatge de baixa qualitat a les famílies pageses, amb la finalitat d'evitar el control gremial de les ciutats i pagar salaris més baixos. Els filats resultants es teixien, tenyien i retocaven en tallers casolans urbans i finalment el mercader venia el producte final als mercats regionals. La producció dispersa o domèstica no requeria grans inversions, ja que la transformació es feia a casa del pagès amb maquinària simple i barata.
Importància[modifica]
La indústria dispersa va estimular la producció agrícola i el desenvolupament dels mercats locals. Els pagesos i menestrals s'autoabastien en aquests mercats dels productes necessaris per la seva subsistència, desenvolupant els mercats regionals i com a conseqüència cohesionant el mercat nacional. Junt a aquesta cohesió dels mercats nacionals els comerciants van expandir els seus intercanvis a nivell internacional, vertebrant el comerç triangular que consistia en l'intercanvi comercial entre tres continents: Europa, Àfrica i Amèrica. D'aquesta manera es va acumular un important capital comercial que va permetre iniciar la industrialització.
A Catalunya[modifica]
A Catalunya hi havia una llarga tradició de les manufactures disperses dedicades a la producció de béns de consum, entre els quals hi havia la indústria dedicada a la confecció de teixits, concentrada en unes àrees rurals molt concretes del Pirineu, Prepirineu i Prelitoral (comarca del Vallès i voltants de Montserrat). Eren localitzacions amb agricultura pobra o d'escàs rendiment, fet que va facilitar l'expansió de la manufactura com a complement dels rendiments dels pagesos.[2] Aquesta indústria es va portar a terme a les masies i una de les primeres màquines filadores autòctones va ser la bergadana.[3] El desenvolupament d'aquesta indústria es troba en la base de la Revolució Industrial de Catalunya, ja que va cohesionar primer els mercats regionals i amb el seu desenvolupament el mercat nacional, fenomen que va permetre que comerciants catalans s'introduïssin en el comerç triangular, sobretot amb les Indianes (teixits de cotó estampats), rom i fruita seca.
Referències[modifica]
- ↑ Martínez Galarraga, Julio. «La Revolució industrial» (PDF). UOC.
- ↑ Muset i Pons, Assumpta «Protoindustria e industria dispersa en la Cataluña del siglo XVIII: la pañería de Esparreguera y Olesa de Montserrat». Revista de Historia Económica, 7, 1, 1989, pàg. 45–67. ISSN: 0212-6109.
- ↑ «Berguedana o Maixerina. Berga. Mapes de Patrimoni Cultural». Diba, 18-07-2001. [Consulta: 1r abril 2024].