Inigo Jones

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Inigo Jones

Inigo Jones, per Anthony van Dyck.
Naixement 15 de juliol de 1573
Londres
Defunció 2 de juny de 1652 (als 78 anys)
Londres
Ocupació Arquitecte

Inigo Jones (Smithfield, Londres, 15 de juliol de 1573 - Londres, 2 de juny de 1652) és conegut per ser el primer arquitecte britànic significatiu en la Història de l'arquitectura d'aquell país. També va treballar admirablement com escenògraf.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nascut al barri londinenc de Smithfield, Inigo Jones era fill d'un rellotger catòlic gal·lès i va ser batejat a l'església de Sant Bartomeu el Menor. Aquests són els poques dades que es coneixen dels seus primers anys.

A finals del segle XVI, Jones va ser un dels primers anglesos a estudiar arquitectura a Itàlia, fent dos viatges a aquest país. El primer (c. 1598-1603) va ser possiblement patrocinat per Roger Manners, V Earl de Rutland. El segon (1613-1614) ho va fer en companyia del Earl of Arundel.Va poder haver estat també l'any 1606 a Itàlia i per contactes amb l'ambaixador Henry Wotton, va adquirir una còpia de les obres d'Andrea Palladio amb anotacions (segons referit pel propi Wotton a l'estudi Wotton And His Worlds de 2004 per Gerald Curzon) . Aquests viatges, al costat de l'interès per aquests tractats pot ser el punt d'unió entre Jones i Palladio. L'obra de Jones es va veure particularment influïda pel mestre Vèneto. Va seguir els passos de Palladio i es va guiar pels principis descrits pel tracta romà Marc Vitruvi, a l'antiguitat.

Com aparellador oficial del rei Carles I d'Anglaterra, Jones va treballar per la reina Enriqueta Maria de França al disseny d'una capella catòlica al Palau de Somerset (fet que va aixecar les sospites del sector protestant de la cort). La seva carrera definitivament va acabar amb l'adveniment de la Guerra Civil Anglesa el 1642 i la presa del Palau Reial el 1643. Posteriorment les seves propietats requisades al conflicte li van ser retornades (c. 1646). Jones va passar els seus darrers anys al Palau de Somerset i va ser enterrat a l'Església de St Benet Paul's Wharf a Londres. John Denham i després Christopher Wren li van succeir en el càrrec d'aparellador real.

Obra arquitectònica[modifica | modifica el codi]

Els dos edificis més significatius de l'obra de Jones són la Queen's House a Greenwich (Londres) (començada el 1616, la seva obra més primerenca encara en peu) i la Banqueting House del Palau de Whitehall (1619) - com a part de la modernització d'aquest palau londinenc-, els sostres van ser pintats per Peter Paul Rubens.

La Casa del Banquet va ser un dels molts projectes que va realitzar en col·laboració amb el seu assistent personal i gendre John Webb.

Un altre projecte en què Jones va estar involucrat va ser el disseny de Covent Garden o Royal Opera House. Va ser encarregat per Francis Russell, IV Earl de Bedford per construir una plaça residencial seguint les línies de les piazzas italianes. L'aristòcrata es va veure obligat a proveir a la plaça d'una església per la qual cosa hauria d'economitzar i només permetia a Jones aixecar un edificis de estables. Jones, davant d'aquesta exigència, va contestar que faria el "estable més bell d'Europa". Restes de l'església original encara es conserven actualment a la part oriental de la plaça.

La seva obra va suposar una gran influència als arquitectes del segle XVIII, en especial per al pal·ladianisme anglès.

Escenografia[modifica | modifica el codi]

Compaginant la seva faceta d'arquitecte, Inigo Jones també va tenir un paper important en el camp de l'escenografia. Dissenyant el vestuari per les mascarades escrites per Ben Jonson, i són coneguts els seus debats sobre si l'escenografia o la literatura eren el més important per al teatre. Jones va triomfar en aquest àmbit per la seva introducció dels escenaris movibles i el clàssic proscenium del teatre anglès.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Inigo Jones
  • Michael Leapman - Inigo (2004)