Inspiration
De Viquipèdia
  |
||
|---|---|---|
|
Fitxa tècnica |
||
| Direcció: | Clarence Brown | |
| Direcció artística: | Cedric Gibons | |
|
|
||
| Guió: | Gene Markey, adaptació de Sapho d'Alphonse Daudet | |
|
|
||
| Música: | William Axt (no surt als crèdits) | |
|
|
||
| Fotografia: | William H. Daniels | |
|
|
||
| Muntatge: | Conrad A. Nervig | |
|
|
||
| Vestuari: | Adrian | |
|
Dades i xifres |
||
| Data d'estrena: | 1931 | |
| Gènere: | Melodrama | |
|
|
||
| Pàgina sobre “Inspiration” a IMDb | ||
|
Valoracions |
||
| IMDb |  |
|
Inspiration és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Clarence Brown, estrenada el 1931.
Taula de continguts |
Argument [modifica]
Yvonne Valbret és una "cortesana" de la qual els homes s'enamoren, sobretot els artistes que en fan el seu model. Però quan coneix André Montell, un jove de sentiments sincers, se n'enamora i vol renunciar per a ell a aquesta vida. André descobreix llavors el passat...
Repartiment [modifica]
- Greta Garbo: Yvonne Valbret
- Robert Montgomery: André Montell
- Lewis Stone: Delval Raimond
- Marjorie Rambeau: Lulu
- Joan Marsh: Madeleine Darthy
- Judith Vasselli: Odette
- Beryl Mercer: Marthe
- John Miljan: Coutant
- Gwenn Lee: Gaby
- Zelda Sears: Pauline
- Edwin Maxwell: Julien Montell
- Oscar Apfel: Vignault
- Paul Mac Allister: Jouvet
- Arthur Hoyt: Gavarni
- Richard Tucker: Galand
- Karen Morley: Liane Latour
- George Irving (no surt als crèdits): El pare de Magdalena
Crítica [modifica]
En una difusió televisada el 1990, Patrick Brion escrivia a Télérama, sota el pseudònim d'André Moreau :
- "Greta Garbo encarna de nou una dona seductora i temptadora. Una vegada més, Clarence Brown la dirigeix, signant Adrian el seu vestuari i William Daniels la fotografia. Inspiration es situa, doncs, en la línia de les produccions decidides per la Metro-Goldwyn-Mayer per assegurar la notorietat i l'èxit de Greta Garbo. Presoner d'un assumpte melodramàtic - Sapho, d'Alphonse Daudet -, Clarence Brown aprofita no obstant això l'ocasió per recordar, en el transcurs d'algunes escenes, el seu gust i la seva intel·ligència. Així veurem molt particularment la seqüència del suïcidi de Liana Latour, un moment molt breu, magníficament tallat i d'una tràgica intensitat. Gràcies a Garbo, sublim, que Clarence Brown havia dirigit a Flesh and the Devil i Anna Christie, les convencions de la història s'esborren poc a poc, amb la seva presència, havent-hi prou en transformar situacions convingudes en trasbalsadors instants. Es tracta d'una de les pel·lícules més rares de « La Divina »."
Enllaços externs [modifica]
- Inspiration a Internet Movie Database (anglès)
