Isabel d'Este (1474-1539)
De Viquipèdia
Isabel d'Este ( Ferrara, Ducat de Ferrara 1474 - Màntua, Ducat de Màntua 1539 ) fou una princesa del Ducat de Ferrara i Mòdena que va esdevenir duquessa consort i regent del Ducat de Màntua.
Taula de continguts |
[edita] Orígens familiars
Va néixer el 18 de maig de 1474 a la ciutat de Ferrara, capital del Ducat de Ferrara, sent filla del duc Hèrcules I d'Este i Elionor de Nàpols. Fou néta per línia paterna de Nicolau III d'Este i Riccarda de Saluzzo, i per línia materna de Ferran I de Nàpols i Isabel de Chiaramonte.
Fou germana d'Alfons I d'Este, Hipòlit d'Este i Beatriu d'Este, casada aquesta última amb Lluís Maria Sforza.
[edita] Núpcies i descendents
Es casà el 12 de febrer de 1490 a la ciutat de Màntua amb el duc Francesc II Gonzaga. D'aquesta unió nasqueren:
- Elionor Gonzaga (1493-1550), casada el 1507 amb el duc d'Urbino Francesc Maria I della Rovere
- Margarida Gonzaga (1496)
- Frederic II de Màntua (1500-1540), duc de Màntua
- Lívia Gonzaga (1501-1508)
- Hipòlita Gonzaga (1503-1570), religiosa
- Hèrcules Gonzaga (1505-1563), bisbe, cardenal i president del Concili de Trento
- Ferrant Gonzaga (1507-1557), comte de Guastalla i virrei de Sicília
- Paula Gonzaga (1508-1569), religiosa
[edita] Mecenatge
Fou educada des de ben jove, juntament amb la seva germana Beatriu d'Este, en els ideals del Renaixement, convertint-se en una gran col·leccionista d'escultura romana, encarregant escultures modernes a l'antic estil als millors ecultors, així com de monedes i numismàtica.
Pel seu matrimoni amb Francesc II Gonzaga es traslladà a Màntua, on continuà la seva activitat cultural i inicià la seva tasca de mecenatge. Així s'envoltà dels millors artistes, entre ells Ludovico Ariosto (al qual ajudaren a escriure la seva obra Orland Furiós), Baldassare Castiglione (del qual rebé una gran influència filosòfica), Giulio Romano (que reconstruí i millorar el castell de Màntua), Raffaelo Sanzio, Andrea Mantegna, Bartolomeo Tromboncino, Marchetto Cara, Pier Jacopo Alari Bonacolsi. Així mateix es relacionà amb Leonardo da Vinci i Ticià, els quals realitzaren dos retrats seus.
[edita] Vida política
Durant l'etapa de captiveri del seu espòs (1509-1512) a mans de les tropes de la República de Venècia va prendre el control del Ducat de Màntua. A la mort d'aquest, ocorreguda el 1519, fou nomenada regent del seu fill Frederic III de Màntua, aconseguint millorar la possició interncional del petit ducat. Així, aconseguí de mans del papa el nomenament de cardenal per al seu fill Hèrcules Gonzaga i realitzà diverses negociacions amb Cèsar Borja.
Isabel d'Este morí el 13 de febrer de 1539 a la ciutat de Màntua.
