Isabel d'Este (duquessa de Màntua)

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Isabel d'Este (1474-1539))
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Retrat d'Isabel d'Este realitzat per Ticià.

Isabel d'Este (Ferrara, Ducat de Ferrara, 18 de maig de 1474 - Màntua, Ducat de Màntua 13 de febrer de 1539) fou una princesa del Ducat de Ferrara i Mòdena que va esdevenir duquessa consort i regent del Ducat de Màntua.

Llinatge[modifica | modifica el codi]

Membre per naixement de la casa d'Este, era filla del duc Hèrcules I d'Este i Elionor de Nàpols. Fou néta per línia paterna de Nicolau III d'Este i Riccarda de Saluzzo, i per línia materna de Ferran I de Nàpols i Isabel de Chiaramonte. Fou germana d'Alfons I d'Este, Hipòlit d'Este i Beatriu d'Este, casada aquesta última amb Lluís Maria Sforza.


Es casà el 12 de febrer de 1490 a la ciutat de Màntua amb el duc Francesc II Gonzaga. D'aquesta unió nasqueren:

Mecenatge[modifica | modifica el codi]

Fou educada des de ben jove, juntament amb la seva germana Beatriu d'Este, en els ideals del Renaixement, convertint-se en una gran col·leccionista d'escultura romana, encarregant escultures modernes a l'antic estil als millors escultors, així com de numismàtica.

Pel seu matrimoni amb Francesc II Gonzaga es traslladà a Màntua, on continuà la seva activitat cultural i inicià la seva tasca de mecenatge. Així s'envoltà dels millors artistes, entre ells Ludovico Ariosto (al qual ajudaren a escriure la seva obra Orland Furiós), Baldassare Castiglione (del qual rebé una gran influència filosòfica), Giulio Romano (que reconstruí i millorar el castell de Màntua), Raffaello Sanzio, Andrea Mantegna, Bartolomeo Tromboncino, Marchetto Cara, Pier Jacopo Alari Bonacolsi. Així mateix es relacionà amb Leonardo da Vinci i Ticià, els quals realitzaren dos retrats seus.

Vida política[modifica | modifica el codi]

Durant l'etapa de captiveri del seu espòs (1509 - 1512) a mans de les tropes de la República de Venècia va prendre el control del Ducat de Màntua. A la mort d'aquest, ocorreguda el 1519, fou nomenada regent del seu fill Frederic III de Màntua, aconseguint millorar la posició internacional del petit ducat. Així, aconseguí de mans del papa el nomenament de cardenal per al seu fill Hèrcules Gonzaga i realitzà diverses negociacions amb Cèsar Borja.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]