Jaume II de Xèrica
| Biografia | |
|---|---|
| Mort | 1321 (Gregorià)  |
| Família | |
| Cònjuge | Beatriz de Lauria (en)  |
| Fills | Jaume III de Xèrica, Maria de Xèrica, Pedro Ponce de Leon (en) , Alfons Roger de Llúria, Pere de Xèrica, Beatriz de Aragón-Ejérica (en) |
| Pares | Jaume de Xèrica i Elsa de Azagra (en) |
Jaume II de Xèrica i Álvarez de Azagra (mort el 1321) fou un noble valencià, fill de Jaume de Xèrica i d'Elfa Álvarez de Azagra.[1]
Igual que el seu pare, fou un dels caps de la Unió d'Aragó.[1] El 1291 era present a les converses de Monteagudo entre Jaume II i Sanç IV de Castella.
El 1296 el rei Jaume II aprofita la minoria d'edat del nou rei de Castella Ferran IV i el conflicte entre els seus regents per apoderar-se del regne de Múrcia, participant Jaume II de Xèrica molt activament, per la qual cosa el 1298 actuava com a procurador del rei al regne de València i a Múrcia.[1] El 1300 fou distingit com a alferes i portabandera reial.[1]
No obstant això, la seva participació en la facció nobiliària aragonesa en 1300 i ser ell designat pels nobles aragonesos jutge, juntament amb Don Lope Ferrench de Luna i reclamar deutes que suposadament el rei tenia amb ells, va fer que se'l considerés rebel i que fos processat vers el 1301, moment en el qual el justícia d'Aragó va dictaminar contra els privilegis dels nobles; però el rei aviat el va perdonar i fins i tot li feu assumir el càrrec de portantveus del seu fill, l'infant i primogènit Jaume d'Aragó i d'Anjou, com a procurador general d'Aragó.
El 23 de març de 1304 atorgà a Sinarques la carta pobla a 70 famílies cristianes.[2] El mateix 1304 acompanyava el rei a les visites que feu als reis de Portugal i Castella.[1] El 1309 va participar en les campanyes bèl·liques d'Almeria, i just després serví el segon fill del rei, l'infant Alfons (futur successor).[1]
Pels seus serveis a la corona, especialment amb els infants, se li concedí la mà d'una de les filles de l'almirall Roger de Llúria: Beatriu de Llúria (morta el 1334), que era l'hereva de Cocentaina entre altres poblacions.[1] En morir el 1321, ella va quedar com a administradora del patrimoni dels Xèrica, fet que l'enfrontà al seu mateix fill, Jaume III de Xèrica.[1]
Matrimoni i descendents[modifica]
Estava casat amb Beatriu de Llúria, filla de l'almirall Roger de Llúria:[3]
- Jaume III de Xèrica i de Llúria
- Maria de Xèrica (Maria Alvarez)
- Pere de Xèrica i de Llúria
- Teresa (?-1321)
- Beatriu de Llúria
- Alfons Roger de Llúria
Podria ser que hagués tingut un fill fora del matrimoni:
- Joan Álvarez (?-1337)
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Mestre, 1998: p. 1139 i 1140, entrada: "Xèrica"
- ↑ FERRER ROMAGUERA, Manuel Vicente. Dominio y explotación territorial en la Valencia foral (en castellà). València: Universitat de València, 2000, p. 105. ISBN ISBN 8437040485.
- ↑ L'Enciclopèdia.cat
- Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 1.147 p.; p. 1139 i 1140 entrada: "Xèrica". ISBN 84-297-3521-6.
- «Xèrica». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 20 març 2014].