Jaume Pi-Sunyer i Bayo
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 3 setembre 1903  Barcelona |
| Mort | 12 maig 2000 (96 anys) Nova York |
| Activitat | |
| Ocupació | metge |
| Membre de | |
| Família | |
| Pare | August Pi i Sunyer |
| Germans | Cèsar Pi-Sunyer i Bayo i Pere Pi-Sunyer i Bayo |
Jaume Pi-Sunyer i Bayo (Barcelona, 3 de setembre de 1903 - Nova York, 12 de maig de 2000) fou un metge i investigador català, exiliat del franquisme. Fill d'August Pi i Sunyer i germà de Pere Pi-Sunyer i Bayo i Cèsar Pi-Sunyer i Bayo. Va ser un dels iniciadors dels estudis sobre nutrició des del punt de vista de la Fisiologia.
Biografia[modifica]
Es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona el 1925 i es doctorà a la Universitat de Madrid el 1929 amb la tesi: "Los procesos de oxido-reducción de los tejidos". Va fer estudis postgraduat a les Universitats de Harvard i Yale (1927-1934), i també amb John Farquhar Fulton a París i amb Eugène Gley a Lausana i Berlín.[1]
De 1931 a 1933 fou professor de Fisiologia a la Universitat Catòlica de Santiago de Xile. En 1933 va tornar a Barcelona, on treballà com a investigador sobre temes de nutrició i respiració cel·lular a l'Institut de Fisiologia de Barcelona, donà classes d'història de la medicina, col·laborà a Monografies Mèdiques i traduí la "Introducció a l'estudi de la medicina experimental" de Claude Bernard. El 1935 va opositar a la càtedra de fisiologia de la Universitat de Granada, però no la va obtenir. Sí que assolí en febrer de 1936 la de la Universitat de Santiago de Compostel·la.[2] Tanmateix, l'esclat de la guerra civil espanyola farà que sigui adscrit a la Universitat de Barcelona.
En acabar la guerra s'exilià cap a Mèxic on exercí com a professor de l'Escola Nacional de Ciències Biològiques de la UNAM de 1940 a 1943, i fou membre del Col·legi de Mèxic. Va publicar una quinzena de treballs i col·laborà amb els organismes de la República espanyola en l'exili. El 1943 es traslladà als Estats Units, instal·lant-se a Nova York. De 1944 a 1947 fou director mèdic dels Laboratoris Offman Laroche, i de 1947 a 1968 als Laboratoris Winthrop. Fou membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i el 1970 va participar en el I Congrés d'Història de la Medicina Catalana.[3] Morirà a Nova York el maig de 2000.[4]
Obres[modifica]
- Curso práctico de fisiologia (1932)
- Antonio Gimbernat (1936)
- Las bases fisiológicas de la alimentación (1940)
- El pensamiento vivo de Claude Bernard (1944)
Referències[modifica]
- ↑ Biografia Arxivat 2014-10-06 a Wayback Machine. al web de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya
- ↑ «Jaume Pi-Sunyer i Bayo». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Riera i Llorca, Vicenç. Els exiliats catalans a Mèxic. Barcelona: Editorial Curial, 1994, p. 310.
- ↑ «La nissaga Pi i Sunyer». Arxivat de l'original el 2010-08-04. [Consulta: 30 setembre 2014].
Enllaços externs[modifica]
- Publicacions de Jaume Pi-Sunyer i Bayo al web de Publicacions de l'Institut d'Estudis Catalans
- Jaume Pi-Sunyer i Bayo - Galeria de Metges Catalans