Jimboïta
 Jimboïta | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Mn2+ 3(BO₃)₂ |
| Epònim | Jinbo Kotora (en)  |
| Localitat tipus | mina Kaso, Kanuma, Tochigi, Regió de Kantō, Honshū, Japó |
| Classificació | |
| Categoria | borats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 6.AA.35 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 6.AA.35 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | Vc/A.01b |
| Dana | 24.3.2.2 |
| Heys | 9.7.3 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 5,66Å; b = 8,71Å; c = 4,65Å; |
| Grup espacial | space group 58 (en) |
| Duresa | 5,5 |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,792 nβ = 1,794 nγ = 1,821 |
| Birefringència | δ = 0,029 |
| Angle 2V | mesurat: 30°, calculat: 32° |
| Dispersió òptica | r > v perceptible |
| Impureses comunes | Mg |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1963-002 |
| Any d'aprovació | 1963 |
| Símbol | Jbo |
| Referències | [1] |
La jimboïta és un mineral de la classe dels borats. Rep el seu nom del professor Kotora Jimbo, el fundador de l'Institut de Mineralogia de la Universitat de Tòquio.
Característiques[modifica]
La jimboïta és un borat de fórmula química Mn2+
3(BO₃)₂. A més dels elements de la seva fórmula, pot contenir impureses de magnesi de manera habitual. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1963. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Es troba en forma de cristalls aplanats anèdrics, de fins a 5 mm, o granular.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la jimboïta pertany a «06.AA - Monoborats, BO₃, sense anions addicionals; 1(D).» juntament amb els següents minerals: sassolita, nordenskiöldina, tusionita, kotoïta i takedaïta.
Formació i jaciments[modifica]
Probablement formada per reaccions metasomàtiques entre solucions hidrotermals que contenen bor, i rodocrosita en dipòsits en bandes de manganès. Sol trobar-se associada a altres minerals com: rodocrosita, tefroïta, galaxita, jacobsita, alabandita, galena, pirrotina i calcopirita.[2] Va ser descoberta l'any 1963 a la mina Kaso, a la ciutat de Kanuma (Tochigi, Honshū, Japó). També ha estat descrita a altres dues mines japoneses: la mina Fuji, a Wakasa-cho, i a la mina Ritoh, a Midori, ambdues a l'illa de Honshū.