Joan Garriga i Massó
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1871 Barcelona |
| Mort | 29 març 1956 (84/85 anys) Barcelona |
 Senador del Regne | |
| 1916 – 1923 | |
 Diputat a Corts | |
| 20 març 1914 – 16 març 1916 Circumscripció electoral: Districte electoral de Barcelona | |
| Diputat a Corts | |
| 7 octubre 1905 – 10 gener 1914 ← Ricardo Guillerna y de las Heras – Eduard Aunós i Cau → Circumscripció electoral: districte electoral de la Seu d'Urgell | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | polític, jurista, advocat |
| Partit | Lliga Regionalista Solidaritat Catalana |
Joan Garriga i Massó (Barcelona, 1871 - 29 de març de 1956)[1] fou un advocat i polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.
Té una important avinguda dedicat a la ciutat de la Seu d'Urgell on residí durant anys. El nom de l'avinguda és Avinguda de Joan Garriga i Massó.
Biografia[modifica]
Era fill de Jaume Farriga i Miquel advocat i de Felissa Massó i Verdaguer (1841-1911) natural de Blanes.[2] Es llicencià en dret i col·laborà a La Veu de Catalunya i a Revista Jurídica de Catalunya, però es dedicà a gestionar les terres de la seva família a Sant Feliu de Llobregat. Així fou dirigent de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre i directiu de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona.
El 1892 va ingressar a la Unió Catalanista, i fou un dels delegats que va acordar les Bases de Manresa. Poc després ingressà a la Lliga Regionalista, però el 1902 l'abandonà per a ingressar al Partido Democrático Español de José Canalejas, amb el que fou elegit diputat per la Seu d'Urgell a les eleccions generals espanyoles de 1905. El 1906, però, abandonà el partit i a les eleccions generals espanyoles de 1907 fou elegit diputat com a independent dins les llistes de la Solidaritat Catalana. Posteriorment tornà a la Lliga Regionalista, amb la que fou escollit novament diputat per la Seu a les eleccions de 1910 i per Barcelona a les de 1914. Amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial, es posicionà a favor de França.[3] De 1920 a 1923 fou senador. Després deixà la política i exercí com a membre de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País, entitat que presidí entre 1921 i 1922, i de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya.
Obres[modifica]
- Contribució a l'estudi de l'actual conflicte agrari de Catalunya (1933)
Referències[modifica]
- ↑ «esquela». La Vanguardia, 06-04-1956, pàg. 18.
- ↑ «esquela de: Felissa Massó i Verdaguer». El Poble català: Any 08, Núm. 2146, 20-01-1911, pàg. 1.
- ↑ Safont, Joan. Per França i Anglaterra. A Contra Vent, 2012, p. 48. ISBN 9788415720010.
Enllaços externs[modifica]
- «Joan Garriga i Massó». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Biografia
- Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)
Constancio Gambel Aybar (1876) · José Porrúa y Moreno/Francesc Xavier Tort i Martorell (1879/1884) · Isidre Boixader i Solana (1881/1886) · Ramón Martínez Campos y Rivera (1891-1901) · Ricardo Guillerna y de las Heras (1903) · Joan Garriga i Massó (1905-1910) · Eduard Aunós i Cau (1914) · Vicente Sales Musoles (1916) · Josep Maria Trias de Bes i Giró (1918-1919) · Joan Sarradell i Farràs (1920-1923) |  | |
