Joan Leonardi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
sant Joan Leonardi

Quadre del s. XVII
Prevere i fundador
Nom secular Giovanni Leonardi
Naixement 1541
Diecimo, Borgo a Mozzano (República de Lucca)
Defunció 9 d'octubre de 1609
Roma (Itàlia)
Enterrament Santa Maria in Portico in Campitelli (Roma)
Commemoració en Església Catòlica Romana
Beatificació 10 de novembre de 1861, Roma per Pius IX (venerable des de 1701)
Canonització 17 d'abril de 1938, Roma per Pius XI (al Martirologi romà des de 1893)
Festivitat 9 d'octubre
Fets destacables Fundador dels Clergues Regulars de la Mare de Déu
Orde Clergues Regulars de la Mare de Déu
Iconografia Com a prevere (sotana negra), escrivint, amb la Mare de Déu
Patronatge Farmacèutics (2006)

Sant Joan Leonardi, nascut com a Giovanni Leonardi (Diecimo, Borgo a Mozzano, ca. 1541 - Roma, 9 d'octubre de 1609), va ser un sacerdot italià, fundador de l'orde dels Clergues Regulars de la Mare de Déu, també anomenats leonardins, i promotor del Col·legi Missioner de Propaganda Fide. Va ser proclamat sant per Pius XI el 1938.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer cap al 1541 a una família benestant d'agricultors, al poblet de Diecimo, avui llogarret de Borgo a Mozzano, a la República de Lucca. Va estudiar farmàcia a Lucca, i mentrestant tingué contactes amb la fraternitat laica dels Colombini, propers a l'espiritualitat de Gerolamo Savonarola i sota la direcció dels dominics. Va exercir com a apotecari al seu poble i, cap al 1568 va començar a estudiar teologia i es va ordenar sacerdot el 22 de desembre de 1572. Combinava la predicació i l'ensenyament del catecisme, instituint una Congregació de la Doctrina Cristiana.

El sant en un retrat del s. XVIII
Cos del sant a l'altar de Santa Maria in Portico in Campitelli, a Roma

Amb altres tres sacerdots, va fundar, l'1 de setembre de 1574 a l'església de Santa Maria della Rosa de Lucca, la congregació dels Preveres Reformats de la Beata Verge, dedicada a l'apostolat i la formació del clergat. Els sacerdots de la nova família religiosa van incrementar-se ràpidament i el fundador va redactar unes Constitutiones Clericorum Regularium Matris Dei, aprovades pel bisbe de Lucca, Alessandro Guidiccioni, i confirmades per Climent VIII amb el breu Ex quo divina majestas (13 d'octubre de 1595). La congregació va ser convertida en orde religió el 3 de novembre de 1621 per Gregori XV, prenent el nom d'Orde dels Clergues Regulars de la Mare de Déu.

Acusat de provocar tumults i no respectar l'autoritat, va ser expulsat de Lucca i s'hagué de refugiar a Roma. En 1596 Climent VIII va nomenar Leonardi visitador apostòlic i commissari, amb l'encàrrec de riformar, segons les decisions del Concili de Trent, les congregacions benedictines de Montevergine, de Vallombrosa i de Monte Senario. També va haver de dirimir una controvèrsia entre el bisbe de Nola i el virrei de Nàpols relativa al santuario de la Madonna dell'Arco.

A Roma, Leonardi va conéixer Sant Felip Neri, també desitjós de reformar la vida de l'Església catòlica: Neri el dissuadí de la seva intenció d'anar com a missioner a Amèrica. Amb el prelat espanyol Juan Bautista Vives y Marja va crear a Roma un moviment missioner que originà el Collegio Missionario di Propaganda Fide (1624, després Pontificia Università Urbaniana, i la Sacra Congregazione per la Propagazione della Fede (1627).

Va morir als 78 anys a Roma el 1608 i va ser sebollit a Santa Maria in Portico; les seves restes van ser traslladades el 1662 a Santa Maria in Campitelli.

Veneració[modifica | modifica el codi]

Proclamat venerable per Climent XI el 1701, va ser beatificat el 10 de novembre de1861 per Pius IX. Lleó XIII el va incloure en 1893 al Martirologio Romano i Pius XI el va canonitzar el 17 d'abril de 1938. En 2006 va ser proclamat patró sant dels farmacèutics.

La seva festa se celebra el 9 d'octubre.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Davide Carbonaro, San Giovanni Leonardi. «Con Cristo misurate le cose», Elledici, 2008
  • Vittorio Pascucci, La riforma cattolica in S. Giovanni Leonardi, Edizioni S. Marco Litotipo, Lucca 2004

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]