Joan de Borgonya
Joan de Borgonya, Borgunya o Burgunya (Estrasburg, ? - Barcelona, 1525/1526), també conegut com Mestre de Sant Feliu, fou un pintor d'origen alsacià que va treballar a València i es va establir a Barcelona el 1510.
A Barcelona féu el retaule de l'església de Santa Maria del Pi (avui desaparegut). El 1519-1521 pintà a Girona el retaule de l'església de Sant Feliu(del qual es conserven sis taules al Museu de d'Art de Girona), així com el de Santa Úrsula per a la catedral (traslladat després a les Olives, on fou destruït el 1936).
L'any 1519, per ordre de Carles V, se li encarrega la decoració de pintura heràldica dels cadirats del cor de la catedral de Barcelona, per la celebració del capítol XIX de la ordre del Toisó d'Or.[1]
És autor també de les taules de la Magdalena (Museu Provincial de Tarragona), el Calvari (Museu Provincial de Girona), dues taules de la Vida de Sant Bartomeu (Barcelona, coŀlecció particular) i el Retrat de dona (Esztergom, Hongria). Influït per Leonardo i Durer, a Borgunya hom el considera un pintor manierista abans del gran moment del manierisme internacional, per la seva subversió de l'harmonia i la bellesa clàssiques, així com per l'estil expressionista derivat del seu origen germànic.
Referències [modifica]
- ↑ Martí Bonet, J.M. (1997) p.22
Bibliografia [modifica]
- Martí i Bonet, Josep Maria. La Catedral de Barcelona (en castellà). Barcelona: Editorial Escudo de Oro SA, 1997. ISBN 84-378-1811-7.
- DDAA. La Gran Enciclopèdia en català:Volum III. Barcelona: Edicions 62, 2004. ISBN 84-297-5431-8.
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joan de Borgonya |
