John Bardeen

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
John Bardeen
Bardeen.jpg
Naixement 23 de maig de 1908
Madison, Wisconsin
Mort 30 de gener de 1991 (als 82 anys)
Boston, Massachusetts
Nacionalitat Estats Units Estats Units
Camp Física
Premis importants Premi Nobel de Física l'any 1956
Premi Nobel de Física l'any 1972
Premi Nobel
Premi Nobel de Física
(1956)
Premi Nobel de Física
(1972)

John Bardeen ( Madison, EUA 1908 - Boston 1991 ) fou un físic nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1956 i 1972, esdevenint l'única persona guardonada dos cops amb el Premi Nobel de Física.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 23 de maig de 1908 a la ciutat de Madison, situada a l'estat nord-americà de Wisconsin. Interessat en les matemàtiques des de ben petit, inicià els estudis d'enginyeria elèctrica a la Universitat de Wisconsin l'any 1923, finalitzant els seus estudis el 1928. Influit pel seu mentor John Hasbrouck van Vleck també rebé influències de Paul Dirac, Werner Heisenberg i Arnold Sommerfeld. Amplià els seus estudis en física i matemàtiques a la Universitat de Princeton llicenciant-se el 1936.

El 1938 inicià la seva docència universitària com a professor auxiliar a la Universitat de Minnesota. Després de participar en la Segona Guerra Mundial com a responsable del laboratori naval d'artilleria, el 1943 fou convidat a participar en el Projecte Manhattan però refusà la invitació.

Bardeen morí el 30 de gener de 1991 a la ciutat nord-americana de Boston.

Recerca científica[modifica | modifica el codi]

Placa commemorativa a Bardeen Quad, Universitat d'Illinois d'Urbana Champaign.

L'any 1945 entrà a treballar als Laboratoris Bell de Nova Jersey realitzant investigacions científiques al voltant dels semiconductors. Sota la supervisió de William Shockley i al costat de Walter Houser Brattain desenvoluparen el 4 de juliol de 1951 en el desenvolupament del transistor. El 1956 els tres físics nord-americans foren guardonats amb el Premi Nobel de Física per la seva recerca en semiconductors i pel descobriment de l'efecte transistor.

El 1951 Bardeen entrà a treballar a la Universitat d'Illinois, nomenant el físic Nick Holonyak com assistent personal, el qual posteriorment dissenyaria el primer Díode LED el 1962. Treballà al costat de Leon Cooper i Robert Shrieffer per crear la teoria estàndard de la superconductivitat, el que posteriorment s'anomenaria Teoria BCS. Per aquest treball els tres físics van ser guardonats l'any 1972 amb el Premi Nobel de Física.

Bardeen es convertí així en el primer físic, i fins al moment l'únic, en aconseguir dues vegades aquest Premi Nobel, una distinció compartida amb Marie Curie, guanyadora del Premi Nobel de Física el 1903 i el Premi Nobel de Química l'any 1911; Linus Carl Pauling, guanyador del Premi Nobel de Química el 1954 i el Premi Nobel de la Pau l'any 1962; i Frederick Sanger, guanyador del Premi Nobel de Química en dues ocasions els anys 1958 i 1980.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: John Bardeen