Josep Baltà i Elias
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 3 agost 1893  Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) |
| Mort | 1r gener 1973 (79 anys) Barcelona |
| Catedràtic d'universitat | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona Universitat Complutense de Madrid |
| Activitat | |
| Ocupació | Física |
| Ocupador | Universitat de Salamanca Universitat de Madrid Universitat de Barcelona Consell Superior d'Investigacions Científiques |
| Membre de | |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Ángel Esteve (en)  |
| Família | |
| Fills | José Baltá Rodríguez de Cela |
Josep Baltà i Elies (Vilafranca del Penedès, 3 d'agost de 1893 - Barcelona, 1 de gener de 1973) fou un físic català, acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals.
Biografia[modifica]
Era fill del metge Josep Baltà Rodríguez de Cela.[1] Es llicencià en física i química a la Universitat de Barcelona i el 1918 es doctorà en física amb premi extraordinari a la Universitat Central de Madrid amb la tesi Magnetoquímica de los cloruros de cromihidrina. El 1919 fou nomenat professor d'electromagnetisme i electrotècnia a l'Escola de Perits de Terrassa, el 1920 fou rofessor auxiliar de física a la Universitat de Barcelona i el 1923 fou comissionar per estudiar telecomunicacions a l'Établissement Centrale de la Télégraphie Militaire. De 1923 a 1925 fou president del Ràdio Club de Catalunya. El 1929 formà part de l'equip d'investigadors del Servei Meteorològic Nacional de l'Observatori de la Universitat de Barcelona.[2]
El 1933 va obtenir la càtedra de física teòrica i experimental de la Universitat de Salamanca, que ocupar fins a 1941, quan va obtenir la mateixa càtedra a la Universitat Central de Madrid; a finals de la guerra s'havia incorporat com a professor de Ciències a l'Escola de bibliotecàries per un breu període.[3] El 1941 va fundar la secció d'electricitat de l'Institut de Física Alonso de Santa Cruz del CSIC. També fou vicepresident de la Reial Societat Espanyola de Física i Química.
Va fer grans aportacions en els camps de les radiocomunicacions i la física d'altes energies, ja que va construir el primer generador electroestàtic d'Espanya.[4] El 1948 fou escollit acadèmic de nombre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona[5] i el 1949 fou escollit acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals En va prendre possessió l'any següent amb el discurs Enigmas actuales planteados por la radiación cósmica.[6]
Una escola de Vilafranca del Penedès porta el seu nom.[7]
Obres[modifica]
- Física (1929)
- Apuntes de Electricidad (1952)
- Enigmas actuales planteados por la radiación cósmica (1950)
- Recientes progresos en Radioastronomía (1953)
- Captación y aprovechamiento de la energía solar (1955)
- La ciencia del espacio y la formación del hombre actual (1961)
- Una visita al Sincrotrón de protones del CERN (1961)
- La exploración radioeléctrica del espacio (1967)
- El problema astronáutico y la energía nuclear
Referències[modifica]
- ↑ El Dr. Josep Baltà de Cela (1866-1937), un pedagog prou desconegut a la seva vila
- ↑ Josep Baltà a biografiasyvidas.com
- ↑ "Josep Baltà i Elies". Dins: A. Estivill, Qui era qui a l'Escola de bibliotecàries, Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2016 (Biblioteca universitària), p. 110-112
- ↑ «Josep Baltà i Elias». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Josep Baltà[Enllaç no actiu] al web del RACAB
- ↑ Biografia[Enllaç no actiu] al web de la RAC
- ↑ Escola J. Balta Elias
Enllaços externs[modifica]
- Josep Baltà al Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya