Josep Grandia i Soler
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1854  |
| Mort | 1926 (71/72 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | militar |
| Família | |
| Germans | Marià Grandia i Soler |
Josep Grandia i Soler, conegut com «el Nai de Vallcebre» (Vallcebre, Berguedà, 1854 - ? 1926), fou un militar carlí català [1] que participà en la Tercera guerra carlina.[1]
Era fill de Joan Grandia i Magdalena Soler, de cal Nai, de Vallcebre.[2] Tenia 11 germans,[2] entre els quals hi havia el mossèn i filòleg Marià Grandia i Soler.[2] De molt jove va participar en la darrera guerra carlina al costat dels capitostos Castells, Savalls, Tristany i Miret.[1] Prengué part, al Berguedà, en el fallit alçament carlí d'octubre de 1900.[1] Els darrers anys de la seva vida visqué al Berguedà, a La Consolació.[1] Morí el 1926.[1]
L'any 1900, la premsa el descrivia com a «Estatura regular, grave andar, color negro moreno, barba semi-cana, mirada escudriñadora y de fuerzas viriles, se nota al referido carlista, quien habla correctamente el francés».[3][Nota 1]
Notes[modifica]
- ↑ En la nota biogràfica publicada per La Vanguardia l'1 de novembre de 1900, s'indica que Josep Grandia va iniciar la carrera eclesiàstica, com el seu germà menor Marià. Que va estudiar a Berga, havent estat alumne de "Latinidad y Humanidades" del Rev. Dr. Silvestre Anfruns, que en la darrera guerra carlista va ser l'organitzador de l'acadèmia militar que els carlins tenien a Sant Jaume de Frontanyà. Abandonà la carrera eclesiàstica, passant a l'administrativa, fins que el 1872, amb l'inici de la campanya carlista a Catalunya, s'uní a aquesta. També indica que a l'acabar la referida carlinada en terres catalanes, passà a la zona centre i nord d'Espanya, on hauria assolit el rang de comandant. Acabada la guerra, hauria estat a França, Anglaterra i Rússia, fins que es traslladà a Cuba a les ordres de Martí Miret, per a combatre en la guerra d'aquell país. Perduda la guerra pels espanyols, hauria passat a l'Àfrica per a, posteriorment, retirar-se al seu poble de Vallcebre, on exercí com a Secretari de l'Ajuntament. L'any 1900, participà, com s'ha indicat, el fallit nou alçament carlí. ( La Vanguardia [Barcelona], jueves 1 noviembre 1900, pàg. 4-5.)
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Oller i Vila, Josep «Guerrillers absolutistes i carlins: «Jep dels Estanys» i Josep Grandia «el Nai»» (PDF). L'Erol, revista cultural del Berguedà, Vallcebre, un poble per descobrir, 56, 1997, pàg. 20-22 [Consulta: 20 gener 2015].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Felipó, Ramon; Perea, Maria Pilar. Notes biogràfiques de Marià Grandia i Soler i la seva "Monografia lingüística de Vallcebre". Barcelona: Llibres de l'Índex, 2014. ISBN 9788494288913.
- ↑ La Vanguardia [Barcelona], jueves 1 noviembre 1900, pàg. 4-5., que cita el Diario de Avisos de Manresa y su comarca.
Bibliografia[modifica]
- Oller i Vila, Josep «Guerrillers absolutistes i carlins: «Jep dels Estanys» i Josep Grandia «el Nai»» (PDF). L'Erol, revista cultural del Berguedà, Vallcebre, un poble per descobrir, 56, 1997, pàg. 20-22 [Consulta: 20 gener 2015].
- Felipó, Ramon; Perea, Maria Pilar. Notes biogràfiques de Marià Grandia i Soler i la seva "Monografia lingüística de Vallcebre". Barcelona: Llibres de l'Índex, 2014. ISBN 9788494288913.