Josep Maria Bocabella i Verdaguer
 Josep Maria Bocabella, oli d'Aleix Clapés  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 5 setembre 1815 Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) |
| Mort | 24 abril 1892 (76 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | filantrop, llibreter |
| Influències | |
Josep Maria Bocabella i Verdaguer[1] (Sant Cugat del Vallès, 5 d'octubre de 1815 - Barcelona, 22 d'abril de 1892[2]) fou un llibreter i filantrop català.[3] Ideà la construcció del Temple Expiatori de la Sagrada Família.
Biografia[modifica]
Bocabella era fill de Llorenç Bocabella i Bunyol i de Francisca de Paula Verdaguer i Bollich. Propietari de l'antiga llibreria religiosa de la vídua Pla, a Barcelona, el 1861 feu un viatge a Roma, fruit del qual adquirí una gran devoció per la figura de sant Josep i es decidí a fomentar els valors de la família cristiana. Per aquesta raó fundà l'Associació de Devots de Sant Josep (1866),[4] que arribà a tenir 600.000 associats, així com la revista El propagador de la devoció a Sant Josep (1866), per a la qual s'inspirà en la revista homònima (Propagateur de la dévotion a Saint Joseph) publicada pel salesià Joseph Huguet a Sainte-Foy de Dijon, a França. La revista tenia una tirada inicial de 25.000 exemplars i actualment encara s'edita amb el nom de Temple. També fundà uns tallers per a obrers i aprenents.[5]
Bocabella ideà la construcció d'un temple catòlic dedicat a la Sagrada Família, per la qual cosa adquirí l'any 1881 un terreny a l'Eixample barceloní, en un lloc conegut com el Poblet, prop del camp de l'Arpa, a Sant Martí de Provençals que li costà 172.000 pessetes (1.034 €).[6] Encarregà el projecte en primer lloc a Francesc de Paula Villar i Lozano, que ideà un conjunt neogòtic, refusant la idea de Bocabella de fer una rèplica de la Santa Casa de Loreto, però el 1883 Villar renuncià a la feina per desavinences amb Joan Martorell i Montells, arquitecte assessor de Bocabella. El projecte s'oferí a Martorell, que el va refusar, i finalment s'oferí a Antoni Gaudí, que convertí l'encàrrec en l'obra de la seva vida.[7]
Josep Maria Bocabella es va casar amb Teresa Puig i Xicola i van tenir una filla, Francesca de Paula Bocabella i Puig, que continuà la feina al capdavant de la impremta i a la Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família.
Bocabella va morír vidu, de pulmonia, el 1892,[2] i està enterrat a la capella del Sant Crist de la cripta de la Sagrada Família.
Referències[modifica]
- ↑ «Josep Maria Bocabella i Verdaguer». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 Registre de Defuncions de l'Ajuntament de Barcelona, any 1892, número de registre 3252.
- ↑ Sobrer, Josep Miquel. Catalonia, a self-portrait (en anglès). Indiana University Press, 1992, p. 225–. ISBN 9780253288837 [Consulta: 7 novembre 2010].
- ↑ Roca Mas, Josep. Sant Josep Manyanet, profeta de la familia. Centro De Pastoral Liturgic, p. 12. ISBN 9788498052015 [Consulta: 7 novembre 2010].
- ↑ Maspoch, Mònica. Galeria d'autors : ruta del modernisme, Barcelona. 1a ed.. Barcelona: Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, 2008. ISBN 978-84-96696-02-0 [Consulta: 13 agost 2013].
- ↑ Izquierdo, Rafael Álvarez. Gaudí: arquitecto de Dios (1852-1926) (en castellà). Ediciones Palabra, 1999, p. 25–26. ISBN 9788482393605 [Consulta: 7 novembre 2010].
- ↑ Bayà, M. Rosa. La vida d'Antoni Gaudí. Edicions Universitat Barcelona, 2007, p. 31–. ISBN 9788447531677 [Consulta: 7 novembre 2010].