Josep Mompou i Dencausse
 Josep Mompou amb Frederic Mompou el 1915 al domicili familiar  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 24 febrer 1888 Barcelona |
| Mort | 16 juliol 1968 (80 anys) Vic (Osona) |
| Activitat | |
| Lloc de treball | França |
| Ocupació | pintor |
| Membre de | |
| Obra | |
| Localització dels arxius | |
| Família | |
| Germans | Frederic Mompou i Dencausse |
Josep Mompou i Dencausse[nota 1] (Barcelona, 24 de febrer de 1888[1] - Vic, 16 de juliol de 1968[2]) va ser un pintor català. Aficionat a la fotografia, bona part dels seus negatius, en plaques de vidre, es conserven a la Unitat Gràfica de la Biblioteca de Catalunya. Il·lustrà també alguns llibres de bibliòfil sobre textos de Tomàs Garcés, Juan Ramon Jiménez i altres, i conreà el gravat calcogràfic, especialment dins les col·leccions de la Rosa Vera. Va ser d'altra banda el primer renovador del tapís català en la postguerra. El 2009 la Fundació Caixa de Catalunya li dedicà una àmplia antologia a La Pedrera.[3]
Biografia[modifica]
Fou fill de Frederic Mompou i Monmany (1856-1908), de Ginestar, i de Josefina Dencausse i Caminal (1868-1953), de Barcelona.[4] Fou el segon fill del matrimoni i també el segon amb el nom de Josep. El primer, Josep Joan Modest, havia mort el 8 de gener de 1887 als 13 mesos d'edat, havent-hi nascut el 21 d'octubre de 1886 segons l'Arxiu Capitular de Barcelona o el 26 d'octubre del mateix any segons el Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona.[5] El següent, tercer i últim, fill del matrimoni va ser el músic pianista i compositor Frederic Mompou.
Exposà individualment per primera vegada el 1908 a les Galeries Dalmau de Barcelona. Aleshores, però es dedicava a un tipus de dibuix satíric de caràcter decadentista, que també practicà a la revista "Papitu".[6]
Dedicat als negocis familiars -una important foneria de campanes-, però també a operacions comercials internacionals, viatjà per tota Europa occidental i oriental i afavorí el desenvolupament de la carrera musical del seu germà petit Frederic. A partir de 1917 intensificà la seva obra artística.
Pertanyent a la generació catalana del 1917, que superà conscientment el Noucentisme, esdevingué un pintor molt sintètic, refinat i d'un color arrelat a l'estètica fauve, vinculada a l'afrancesament dels seus orígens familiars i del seu estil. Va fer nombroses exposicions individuals i col·lectives, i en el decenni dels vint i dels trenta mantingué un taller a París, ciutat on va exposar repetidament, presentat, entre altres per Waldemar George, mentre a Barcelona era representat per la Sala Parés. L'estat francès li adquirí obra -exhibida al Musée de Castres- i el Toledo Museum of Art (Ohio), també, ja que participà en diverses exposicions als Estats Units.
De la seva obra destaquen paisatges de la Costa Brava, de Mallorca, de París o de Normandia, interiors, natures mortes i figures. Per les seves dimensions i el seu caràcter emblemàtic dels "feliços vint" cal remarcar el seu gran oli Dancing (1929, Madrid, Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía).
Una greu malaltia que desembocà en l'extirpació d'un pulmó interrompé la seva carrera el 1934, que no pogué reprendre del tot fins als primers anys quaranta, després de passar la Guerra Civil en un sanatori suís. En la postguerra, tanmateix, retrobà la seva línia i d'aleshores daten alguns dels seus olis més destacats.
Obres[modifica]
- 1931- Peixos, raves, llimones, a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer
- 1932- Les barques, el carro i la passarel·la, a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer[7]
- 1937- Figures, dibuix que consisteix en un carbonet sobre paper, que mesura 34 x 29 cm.
- 1947- Lectura a l'ombra, pintura a l'oli sobre tela, mesura 81 x 65 cm
- 1949- Ballet il·lustrà aquest llibre de poemes de Ricard Permanyer i Volart
- 1951- Càntir d'aram, al Museu de Valls
- 1957- Venus negra, Venus blanca, al Museu Abelló
- 1958- L'Escala, pintura a l'oli sobre tela, mesura 81 x 65 cm
- 1967- Tarragona, pintura a l'oli sobre tela, mesura 60 x 73 cm
Notes[modifica]
- ↑ Totes les inscripcions antigues relacionades amb el matrimoni Mompou-Dencausse i dels naixements dels 3 fills del matrimoni porten el cognom escrit com a Mompón, no com a Mompou.
Referències[modifica]
- ↑ Llibre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1888, número de registre 1150.
- ↑ «Vich: Fallecimiento del ilustre pintor catalán José Mompou Dencausse». La Vanguardia, 17-07-1968, pàg. 25.
- ↑ Exposició a la pedrera[Enllaç no actiu]
- ↑ Frederic Mompou i Monmany i Josefa Dencausses i Caminal van contreure matrimoni el 12 de setembre de 1885 a l'església de Sant Cugat del Rec de Barcelona. Llibre Registre de Matrimonis de Barcelona, any 1885, número de registre 1450.
- ↑ Llibre Registre de Naixements de Barcelona, any 1886, número de registre 5535 i Llibre Registre de Defuncions de l'Ajuntament de Barcelona, any 1887, número de registre 301.
- ↑ Tharrats, Joan Josep. Cent Anys de Pintura a Cadaqués. Barcelona: Parsifal Edicions, 2007, p. 213. ISBN 84-95554-27-5.
- ↑ Trullén, Josep Maria (dir). Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Guia de les Col·leccions del Museu. Organisme Autònom BMVB, 2001, p.137. ISBN 84-931438-3-9.
Bibliografia[modifica]
- Francesc Fontbona Josep Mompou. Biografia i catàleg de la seva obra Pintura. Gravat. Tapís Barcelona: Editorial Mediterrània, 2000.