Josquin Des Prés

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Josquin Des Prés

Josquin Des Prés, Josquin Desprez, o simplement Josquin (Beaurevoir (Picardia) cap al 1440 - Condé-sur-Escaut, 27 d'agost de 1521) va ser un compositor francès del Renaixement. Fou un artista cèlebre durant i després de la seva vida, considerat un dels millors músics del Renaixement. Va compondre en diversos gèneres, incloent motets, arranjaments per a missa i cançons franceses i italianes. L'àmplia divulgació de la seva música fou possible gràcies a la invenció de la música impresa a principis del segle XVI, i avui sabem més de la seva música que de la seva vida.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va ser cantor de la col·legiata de Saint-Quentin (Aisne) i després, de 1459 a 1472, a la catedral de Milà. L'any 1474 va entrar al servei de Galeazzo Maria Sforza com cantore di Capella. Entre 1476 i 1504, va passar al servei del cardenal duc Ascanio Sforza. Entre 1486 i 1494, va treballar a la capella pontifícia, però va viatjar molt: Milà, Mòdena, Nancy, París, Piacenza... Durant un temps va ser músic de la cort del rei Lluís XII de França, i també mestre de Cor de la catedral de Saint-Quentin l'any 1509. Vers 1500, va deixar Roma per a posar-se al servei del duc de Ferrara, on va romandre fins al 1515. Llavors va ser nomenat canonge a Condé-sur-Escaut, on va residir fins a la seua mort. Entre els seus deixebles si conten els compositors belgues Benedictus Ducis,[1] Jean Richafort i el francès Jean Mouton.

L'obra de Josquin Des Prés va gaudir d'una gran difusió arreu d'Europa, principalment gràcies a la incipient impremta musical, ja que va ser un dels compositors més editats per l'editor venecià Ottaviano Petrucci . Mestre del contrapunt, va ser el primer gran músic del Renaixement i un dels creadors de la cançó polifònica. Fins a l'any 1485, va utilitzar sobretot el contrapunt melismàtic a la manera de Johannes Ockeghem. Els seus laudes Victimae paschali (1502), constitueixen un bon exemple del seu art de joventut. Entre 1485 i 1505, va intentar fer la síntesi entre la tradició polifònica de Guillaume Dufay o Ockeghem i l'harmonia italiana; l'anthem Planxit David o Absalon, fili mi mostren una major maduresa. Els seus motets posteriors, com ara In principio erat verbum, generalment arranjaments a quatre parts de texts bíblics, són més melodiosos.

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Obres religioses:
Ave Maria
Miserere
Stabat Mater
Una vintena de misses, entre les quals cal destacar la Missa de beata virgine, la Missa Pange Lingua i la Missa Hercules Dux Ferrarie
Més de 100 motets, himnes o salms
  • Obres profanes :
Al voltant de 80 cançons, entre les que cal destacar Mille Regrets i Si j'ay perdu mon ami.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josquin Des Prés
  1. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 18, 2ª. part pàg. 2331 (ISBN 84-239-4581-2)