Missa (música)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La missa és una composició i un gènere de la música vocal religiosa el text de la qual són les diferents parts de l'ordinari de la missa, és a dir:

És, per tant, un tipus de música propi de l'església cristiana fins a la reforma luterana i de l'església catòlica a partir d'aquell moment.

D'ençà que a l'Edat mitjana dins del mateix repertori del cant gregorià van aparèixer diferents versions musicals per a uns mateixos textos, que servien per expressar el contingut de la festivitat a la qual s'aplicava aquella música -ja fos l'alegria de Nadal o Pasqua, o el recolliment de l'advent o la quaresma- al llarg dels segles molts compositors han posat música a aquest text invariable, sempre seguint l'estil imperant en cada moment i lloc.

La missa al llarg dels segles[modifica | modifica el codi]

Missa de Barcelona, una composició polifònica del segle XIV corresponent a l'Ars Nova

Tot i que des del segle XII (com és el cas dels Kyrie tropats del Codex Calixtinus) fins al XIV diversos compositors van posar música aïlladament a les diferents parts de l'ordinari de la missa, especialment al Gloria i al Credo, la primera missa, en tant que composició musical, composta en la seva totalitat pel mateix compositor és la Messe de Notre Dame de Guillaume de Machaut.

Al segle XV els compositors de l'escola francoflamenca, van difondre l'ús massiu del contrapunt imitatiu en la composició de misses, i van difondre, igualment, algunes tècniques que es van convertir en les principals durant aquell segle i el següent:

  • Les Misses sobre un cantus firmus, és a dir, sobre un fragment del repertori gregorià, sovint, l'inicial de la peça gregoriana que es prenia com a referència. D'aquesta manera, la melodia gregoriana passava a donar nom a la missa; Missa "Ave Maris Stella", per exemple.
  • La propagació de les idees de l'humanisme va propiciar que no sols s'anés a cercar melodies originals en composicions gregorianes, sinó també en les cançons profanes de moda. Va ser especialment destacable en aquest sentit la cançó L'homme armé que va donar lloc a moltes Misses sobre l'home armé en la majoria de països de l'Europa occidental.
  • Si en els primers moments la melodia manllevada es mantenia a la veu del tenor, posteriorment aquesta va ser lliure per fer-se sentir en qualsevol de les veus.
  • La darrera tècnica va ser la de les misses paròdiques; en aquest cas la tècnica era la del contrafactum: es partia d'una composició polifònica -del mateix autor o d'un altre- a la qual se li treia el text original i se li feia encaixar el de la missa.

A partir del període barroc es va imposar arreu la utilització de la tècnica de l'oratori, que donà peu a la composició de les anomenades misses-oratori, en les quals el text de cada una de les parts, especialment les més llargues es fragmenten en parts que donen lloc a moviments musicals contrastats entre ells. Al marge de les diferències estilístiques, aquesta tècnica ha seguit en ús fins a les misses compostes al segle XX, especialment les de grans dimensions.

En aquells casos en què aquestes composicions no han tingut cap referència concreta que els donés nom, s'han denominat en relació a la seva tonalitat, a partir del segle XVIII, o bé en relació al to o mode gregorià emprat per a la seva composició, fins a aquella data.

Un cas concret de missa és el Rèquiem o Missa de Rèquiem, que posa música a una combinació de les parts de l'ordinari i del propi de la missa de difunts.

Algunes misses especialment importants[modifica | modifica el codi]

Misses de compositors catalans[modifica | modifica el codi]

Atès que gairebé la totalitat dels compositors catalans dels segles XVII i XVIII més coneguts van treballar al servei de l'estament eclesiàstics, i donada la centralitat absoluta de la missa en el conjunt de la litúrgia de l'església catòlica, és normal que gairebé tots componguessin un cert nombre de misses. Una de les que més renom va tenir en l'època de la seva composició fou la Missa Scala Aretina de Francesc Valls.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]