Juan Miguel Villar Mir

Juan Miguel Villar Mir

Biografia
Naixement	30 de setembre de 1931 (1931-09-30) Madrid
Ministre d'Hisenda
12 de desembre de 1975 – 5 de juliol de 1976
← Rafael Cabello de Alba Eduardo Carriles Galarraga →
Dades personals
Formació	Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Camins Canals i Ports de Madrid - enginyeria de Camins, Canals i Ports
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	empresari, polític, enginyer de camins
Partit	Alianza Popular
Membre de	Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques (2013–) Reial Acadèmia d'Enginyeria d'Espanya Reial Acadèmia de Doctors d'Espanya
Premis (14 juliol 2015)  comanador de l'Orde de l'Estrella d'Itàlia (2012)  Premio Nacional de Ingeniería Civil (2011)  Gran Creu de l'Orde del Dos de Maig (2011)  Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica (1976)  Gran Creu de l'Orde de Carles III (1968)  Gran Creu del Mèrit Militar amb distintiu blanc (1966)  Gran Creu de l'Orde del Mèrit Civil
Procurador a Corts 23 desembre 1975 – 12 juliol 1976 ← Fernando Suárez González, Rafael Cabello de Alba – Eduardo Carriles Galarraga → Legislatura: desena legislatura de les Corts franquistes Ministre d'Hisenda 12 desembre 1975 – 5 juliol 1976 ← Rafael Cabello de Alba – Eduardo Carriles Galarraga → Vicepresident del Govern d'Espanya

Juan Miguel Villar Mir (Madrid, 30 de setembre de 1931), I marquès de Villar Mir és un advocat, empresari, doctor enginyer de camins, canals i ports que va ser Vicepresident per a Assumptes Econòmics i ministre d'Hisenda espanyol.

Trajectòria laboral i política

Va estudiar en el Col·legi del Pilar de Madrid. Format com a enginyer de camins a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Madrid, va ser el número u de la seva promoció, i va obtenir molt primerencament el doctorat. Només llicenciar-se, va completar la seva formació tècnica als Estats Units, i a la seva tornada va obtenir dues càtedres universitàries: una a l'Escola d'Enginyers de Camins i una altra a la d'Enginyeria d'Obres Públiques, ambdues a Madrid. Desenvoluà part de la seva carrera a la Universitat Politècnica de Madrid en la seva condició afegida de catedràtic. El 1958 va fitxar per l'Administració com a funcionari del Port de Cadis. El 1961 va ser sotsdirector general de Ports i Senyals Marítims. El 1964 fou nomenat director general d'ocupació. El 1967 accedí a la presidència del Fons Nacional de Protecció del Treball. A la fi de la dècada dels 60, esdevingué president de la llavors empresa gegant Altos Hornos de Vizcaya, i de les seves filials Altos Hornos del Mediterráneo i Hidronitro Española.

Va ser ministre d'Hisenda i vicepresident del Govern per a Afers Econòmics en el primer govern del rei Joan Carles I, entre el 12 de desembre de 1975 i el 5 de juliol de 1976, durant la presidència de Carlos Arias Navarro.

Així mateix va ser president de l'elèctrica càntabra Electra de Viesgo.

El 1987 adquirí a Altos Hornos de Vizcaya la constructora Obrascón per la quantitat d'una pesseta, que finalment es convertiria el 1999 en l'actual OHL.Alhora creà el Grupo Villar Mir, el qual agrupa diferents empreses energètiques (Villar Mir Energía, que ha adquirit Centrica Energía), siderometal·lúrgiques (Ferroatlántica), de fertilitzants (Fertiberia) i de construcció (Grupo OHL).

L'any 2000, un grup d'accionistes de Recol Networks interposa una demanda judicial a deu gestors de la mateixa empresa. Baltasar Garzón va obrir diligències a Ignacio Ozcariz, Carlos de Andrés Ruiz i Juan Miguel Villar Mir per desviament de fons i falsedat documental l'any 2006. Va formar part del Fòrum Pont Aeri.

L'any 2013 va ser guardonat amb el Premi Nacional d'Innovació i Disseny a la trajectòria innovadora.

Va ser president de la Fundació Cotec entre 2012 i 2014, en la qual va substituir José Ángel Sánchez Asiaín, i va ser substituït per Cristina Garmendia.

Trajectòria com a dirigent esportiu

Va ser un dels candidats a la presidència del Reial Madrid en les eleccions de febrer de 1995, però finalment es va unir a la candidatura de Ramón Mendoza, fet i fet guanyadora. Va ocupar la vicepresidència del club, com a responsable d'assumptes econòmics, fins a presentar la seva dimissió al juliol de 1995, per desacords en la gestió financera amb altres membres de la directiva.

En 2006 es va presentar de nou a les eleccions presidencials del club madridista, rebent 6.702 vots, per darrere dels 8.343 vots de Ramón Calderón i els 8.098 Juan Palacios. Els comicis, no obstant això, van estar embolicats d'una gran polèmica, en ser anul·lat el vot per correu, a petició de Calderón, per presumptes irregularitats. Villar Mir, que va considerar els comicis fraudulents, va impugnar l'anul·lació del sufragi postal, encara que el Jutjat de Primera Instància número 47 de Madrid no li va donar la raó, després de la qual cosa va renunciar a seguir amb la via judicial. Les posteriors recerques policials van revelar que els vots no comptabilitzats haguessin afavorit majoritàriament a la candidatura de Villar Mir, encara que no prou per guanyar els comicis.

Títol nobiliari

El títol de marquès de Villar Mir li va ser concedit pel rei Joan Carles I el 3 de febrer de 2011.

Imputació

El 28 de setembre de 2014 va ser imputat per la Fiscalia Anticorrupció pel presumpte falsejament de la concessió d'una obra pública en un hospital de Balears.

Referències

Càrrecs públics
Precedit per: Rafael Cabello de Alba Gracia	Ministeri d'Economia i Hisenda d'Espanya 1975–- 1976	Succeït per: Eduardo Carriles Galarraga
Precedit per: Manuel Fraga Iribarne	Vicepresident Primer del Govern 1975–- 1976	Succeït per: Manuel Gutiérrez Mellado
Precedit per: Andreu Mas-Colell	Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Medalla 37 2013-	Succeït per: '