Rafael Cabello de Alba
Rafael Cabello de Alba y Gracia (Montilla, 31 d'agost de 1925 – Madrid, 4 de maig de 2010)[2] va ser un advocat i polític espanyol.
Biografia[modifica]
Llicenciat en Dret per la Universitat de Granada, va iniciar la seva carrera com a Advocat de l'Estat. Posteriorment va ser president de la Diputació Provincial de Còrdova entre 1957 i 1962. Durant els 5 anys del seu mandat va actuar en matèria de proveïments, repoblacions forestals, camins, centres socials, construcció d'escoles i escorxadors.
Des de 1962 fins a 1966 va ser director general de Previsió. En aquest període es promulga la Llei de Bases de la Seguretat Social. En aquestes mateixes dates, al capdavant de la direcció general, s'engega l'hospital de la Vall d'Hebron a Barcelona. També va ser procurador en Corts entre els anys 1955 i 1974, en les tres primeres legislatures com a membre de l'administració Local, i entre els anys 1967 i 1974 com a representant de la Família.[3]
Va sortir de l'administració per ser vicepresident de SEAT tornant a la funció pública en 1974 per ocupar el càrrec de Ministre d'Hisenda, duent a terme una dràstica retallada de la despesa pública, i Vicepresident segon del Govern entre el 29 d'octubre de 1974 i el 12 de desembre de 1975 a l'últim govern de Franco presidit per Carlos Arias Navarro.
Després del seu pas per l'administració pública va passar al sector privat en els àmbits empresarials i de l'advocacia.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Governs d'Espanya 1931-2008
- ↑ Fallece Rafael Cabello de Alba y Gracia
- ↑ Relació de Diputats de Còrdova en corts Franquistes Arxivat 2020-10-31 a Wayback Machine.. Web del Congrés.
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Antonio Barrera de Irimo |
Ministre d'Hisenda 1974- 1975 |
Succeït per: Juan Miguel Villar Mir |
| Precedit per: Antonio Barrera de Irimo |
Vicepresident segon del Govern 1974- 1975 |
Succeït per: Manuel Fraga Iribarne |
| Cap de l'Estat |  | |
|---|---|---|
| President del Govern | ||
| Vicepresidents de govern | José García Hernández (Governació) • Antonio Barrera de Irimo/Rafael Cabello de Alba (Hisenda) • Licinio de la Fuente de la Fuente (Treball) | |
| Ministres | Antonio Carro Martínez (Presidència) • Pedro Cortina Mauri (Afers Exteriors) • Francisco Ruiz-Jarabo y Baquero (Justícia) • Francisco Coloma Gallegos (Exèrcit) • Mariano Cuadra Medina (Aire) • Gabriel Pita da Veiga y Sanz (Marina) • Alfredo Santos Blanco (Indústria) • Nemesio Fernández-Cuesta Illana (Comerç) • Antonio Valdés González-Roldán (Obres Públiques) • Tomás Allende y García-Baxter (Agricultura) • Luis Rodríguez de Miguel (Habitatge) • Cruz Martínez Esteruelas (Educació) • Pío Cabanillas Gallas/León Herrera Esteban (Informació i Turisme) • José Utrera Molina (Secr. Gral. del Movimiento) • Joaquín Gutiérrez Cano (Comissari del Pla de Desenvolupament) • Alejandro Fernández Sordo (Relacions Sindicals) | |
(← XIII FRANCO) Govern anterior •••• Govern següent (← XV FRANCO) | ||
| Cap de l'Estat | | |
|---|---|---|
| President del Govern | ||
| Vicepresidents de govern | José García Hernández (Governació) • Rafael Cabello de Alba (Hisenda) • Fernando Suárez González (Treball) | |
| Ministres | Antonio Carro Martínez (Presidència) • Pedro Cortina Mauri (Afers Exteriors) • José María Sánchez-Ventura y Pascual (Justícia) • Francisco Coloma Gallegos (Exèrcit) • Mariano Cuadra Medina (Aire) • Gabriel Pita da Veiga y Sanz (Marina) • Alfonso Álvarez Miranda (Indústria) • José Luis Cerón Ayuso (Comerç) • Antonio Valdés González-Roldán (Obres Públiques) • Tomás Allende y García-Baxter (Agricultura) • Luis Rodríguez de Miguel (Habitatge) • Cruz Martínez Esteruelas (Educació) • León Herrera Esteban (Informació i Turisme) • Fernando Herrero Tejedor / José Solís Ruiz (Secr. Gral. del Movimiento) • Joaquín Gutiérrez Cano (Comissari del Pla de Desenvolupament) • Alejandro Fernández Sordo (Relacions Sindicals) | |
(← XIV FRANCO) Govern anterior •••• Govern següent (← I PRECONSTITUCIONAL) | ||