Fernando Herrero Tejedor
Fernando Herrero Tejedor (Castelló de la Plana, 1920 - Villacastín 1975) fou un polític valencià, que va ser ministre i secretari general del Movimiento Nacional en el penúltim govern de Franco. Va morir en un accident d'automòbil el 13 de juny de 1975 en la localitat segoviana de Villacastín.
Biografia[modifica]
Vida personal[modifica]
Va estudiar Dret en la Universitat de València. Va obtenir per oposició plaça en la carrera Fiscal. Es va casar en 1948 amb Joaquina Algar Forcada. Pare de sis fills, entre ells del periodista Luis Francisco Herrero-Tejedor Algar i de Fernando Herrero-Tejedor Algar, fiscal del Tribunal Suprem.
Trajectòria política[modifica]
Mentre estudiava Dret a València, exerceix diversos càrrecs en el Sindicato Español Universitario, SEU, el sindicat universitari d'adscripció obligatòria durant el franquisme. Finalitzada la carrera, va ser nomenat Cap del Servei de Justícia i Dret en la província de Castelló, per ser nomenat, poc després, sotscap provincial del Movimiento en aquesta província.
En 1955 va ser nomenat governador civil d'Àvila. Fou en aquest moment quan va conèixer Adolfo Suárez, a qui converteix en el seu secretari personal. A l'any següent és nomenat governador civil de Logronyo, fent-se càrrec en 1957 de la Delegació Nacional de Províncies de la Secretaria General del Moviment. En aquest càrrec es manté fins a febrer de 1961, data en la qual és nomenat Sotssecretari General del Moviment. En setembre de 1965 i després de diverses lluites polítiques amb José Solís Ruiz abandona el càrrec i és nomenat Fiscal del Tribunal Suprem i, com a tal, membre del Consell d'Estat d'Espanya.
És nomenat pel general Franco com a Secretari General del Moviment el 4 de març de 1975, càrrec que exerceix fins a la seva mort. Nomena com a Sotssecretari a la seva mà dreta, Adolfo Suárez.
La posició d'Herrero Teixidor va ser bastant peculiar dins del règim, ja que se li tenia per falangista amb clares connexions amb l'Opus Dei, corrents de pensament que se suposava enfrontades. Va ser considerat des de mitjans dels anys 60 com un polític amb futur per al període posterior a la mort de Franco i se'l suposava proper al llavors Príncep d'Espanya.
Defunció[modifica]
Fernando Herrero va morir en un accident d'automòbil el 12 de juny de 1975 en la localitat avilesa d'Adanero.[1] L'accident va tenir lloc poc abans de les nou de la nit quan el cotxe oficial en el qual viatjava el ministre, un Dodge 3700 GT, va xocar contra un camió conduït per Germán Corral Gómez que es va saltar un cedeixi el pas en l'encreuament de la Nacional VI amb la Carretera Nacional 403, en el quilòmetre 108 de la Nacional VI, als afores d'Adanero. Fernando Herrero tornava de realitzar una visita oficial a Palència, on havia presidit la inauguració de la Casa provincial del Moviment en la localitat castellana. El conductor del vehicle oficial, Pablo Fernández Sánchez va sofrir ferides de caràcter lleu, mentre que el conductor del camió va resultar il·lès.
L'alcalde José Luis Gimeno Ferrer li va dedicar una plaça a Castelló de la Plana, el seu municipi natal,[2] però està previst que el nom canvie en compliment de la Llei de Memòria Històrica.[3] També va ser nomenat fill predilecte d'aquesta ciutat pòstumament el 1963[4] i està enterrat al seu cementeri.
Referències[modifica]
- ↑ «Fallece Fernando Herrero Tejedor» (en castellà). ABC, 13-06-1975 [Consulta: 4 abril 2022].
- ↑ «José Luis Gimeno Ferrer» (en castellà). El rinconcillo de Juanjo. [Consulta: 4 abril 2022].
- ↑ Martí, Álex «El PP promete recuperar el callejero con los nombres que el Fadrell retira por "franquistas"» (en castellà). Castellón Plaza, 15-02-2022 [Consulta: 4 abril 2022].
- ↑ Román Caro, María Elena «¿Cómo ponemos en valor un cementerio? Experiencias en la provincia de Castellón» (en castellà). XX Encuentro Iberoamericano de Valorización y Gestión de Cementerios Patrimoniales. Los cementerios como recurso cultural, educativo y turístico [Màlaga], 2019, p. 2 [Consulta: 11 març 2022].
Enllaços externs[modifica]
- Biografies de polítics valencians Arxivat 2011-07-07 a Wayback Machine.
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: José Utrera Molina |
Ministre Secretari General del Moviment 1975 |
Succeït per: José Solís Ruiz |
| Cap de l'Estat |  | |
|---|---|---|
| President del Govern | ||
| Vicepresidents de govern | José García Hernández (Governació) • Rafael Cabello de Alba (Hisenda) • Fernando Suárez González (Treball) | |
| Ministres | Antonio Carro Martínez (Presidència) • Pedro Cortina Mauri (Afers Exteriors) • José María Sánchez-Ventura y Pascual (Justícia) • Francisco Coloma Gallegos (Exèrcit) • Mariano Cuadra Medina (Aire) • Gabriel Pita da Veiga y Sanz (Marina) • Alfonso Álvarez Miranda (Indústria) • José Luis Cerón Ayuso (Comerç) • Antonio Valdés González-Roldán (Obres Públiques) • Tomás Allende y García-Baxter (Agricultura) • Luis Rodríguez de Miguel (Habitatge) • Cruz Martínez Esteruelas (Educació) • León Herrera Esteban (Informació i Turisme) • Fernando Herrero Tejedor / José Solís Ruiz (Secr. Gral. del Movimiento) • Joaquín Gutiérrez Cano (Comissari del Pla de Desenvolupament) • Alejandro Fernández Sordo (Relacions Sindicals) | |
(← XIV FRANCO) Govern anterior •••• Govern següent (← I PRECONSTITUCIONAL) | ||
- Polítics castellonencs
- Alumnes de la Universitat de València
- Receptors de l'orde d'Isabel la Catòlica
- Falangistes valencians
- Ministres Secretaris Generals del Moviment
- Governadors civils d'Àvila
- Governadors civils de Logronyo
- Gran Creu de l'orde d'Isabel la Catòlica
- Gran Creu de l'Orde de Carles III
- Morts a Castella i Lleó
- Franquistes valencians
- Ministres valencians del Govern d'Espanya