Juana de Ibarbourou

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Juana de Ibarbourou

Retrat de Ibarbaouou publicat el maig de 1974 en una revista argentina.
Naixement 8 de març
Uruguai Uruguai, Melo
Defunció 15 de juliol de 1979
Uruguai Uruguai, Montevideo
Nacionalitat uruguaiana
Altres noms Juana de Ibarbourou
Juana de América
Ocupació poetessa

Juana de Ibarbourou (Melo, 8 de març de 1892/5 - Montevideo, 15 de juliol de 1979), poetessa uruguaiana.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Segons diverses versions va nàixer l'any 1892 tot i que ella declarava haver nascut el 1895. Aquestes confusions també existeixen amb el seu nom complet, Juana Fernández Morales o Morelos de Ibarbourou, però el pseudònim literari 'Juana de Ibarbourou' és el més difós. El seu cognom va ser adoptat del seu marit, el capità Lucas Ibarbourou, amb qui es va casar quan tenia vint anys. Son pare era basc espanyol i sa mare pertanyia a una de les famílies espanyoles més antigues de l'Uruguai.

Va aconseguir una gran popularitat en l'àmbit castellanoparlant per les seues primeres col·leccions de poemes. Va ser electa membre de l'Acadèmia uruguaiana l'any 1947, i l'any 1959 li va ser concedit el premi nacional de literatura, atorgat aquest any per primera vegada. Les seues obres estan marcades pel modernisme i, temàticament, se centren en temes com ara l'amor de la maternitat, la bellesa física i la naturalesa, que expressa amb cert llast retòric.

Residència de Juana de Ibarbourou. Funciona actualment com a museu

Les seues dues primeres col·leccions de poemes, d'estil modernista, van ser Las lenguas de diamante (Les llengües de diamant -1919) i El cántaro freco (El cànter fresc - 1920). Van tenir repercussió internacional i van ser traduïts a diverses llengües, igual que altres reculls de poemes posteriors. L'originalitat del seu estil va consistir a unir un ric cromatisme amb imatges modernistes per a palesar un sentit optimista de la vida, amb un llenguatge senzill, sense complexitats conceptuals, que redunda en una expressivitat fresca i natural. A partir de llavors va publicar més de trenta llibres, la majoria dels quals van ser col·leccions de poesia, tot i que va escriure també memòries de la seua infantesa com Chico Carlo (1944), i un llibres per a infants (vegeu Obres). La seua àmplia popularitat la va fer mereixedora del sobrenom de Juana de América, el que ella va afirmar declarant-se "filla de la naturalesa".

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Las lenguas de diamante (1918/9)
  • Cántaro fresco (1920)
  • Raíz salvaje (1922)
  • Ejemplario (1927, llibre de lectura per a infants)
  • La rosa de los vientos (1930)
  • Loores de Nuestra Señora (1934/5)
  • Estampas de la Biblia (1934/5)
  • Chico Carlo (1944, contes autobiogràfics de la infantesa)
  • Los sueños de Natacha (1945, teatre infantil sobre temes clàssics)
  • Perdida (1950)
  • Azor (1953)
  • Mensaje del escriba (1953)
  • Romances del destino (1955)
  • Oro y tormento (1956)
  • Canto rodado (1958)
  • Los mejores poemas (1968, Antologia de la seua producció lírica)
  • Juan Soldado (1971, col·lecció de vuit relats)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Juana de Ibarbourou