Julio Ciges Marín

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJulio Ciges Marín

(2016) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 febrer 1947 Modifica el valor a Wikidata
Anna (la Canal de Navarrés) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 desembre 2022 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
València Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióSeminari Metropolità de València
Universitat de València
Universitat Catòlica de València San Vicente Mártir Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot, escriptor Modifica el valor a Wikidata
Premis

Julio Ciges Marín (Anna, 12 de febrer de 1947 - València, 16 de desembre de 2022) fou un sacerdot valencià,[1] referent per a la comunitat creient i el món del compromís social.[2]

Biografia[modifica]

Va nàixer a Anna, poble de l'arxidiòcesi de València. Va cursar els estudis eclesiàstics al Seminari Metropolità de València i va ser ordenat sacerdot en València en 1973. De caràcter progressista, Ciges estava vinculat al Grup del Dissabte i al Fòrum Cristianisme i Món d'Avui.[3]

El seu primer destí va ser al 1973 com a vicari parroquial de Sant Marcel·lí de València, càrrec que va exercir fins al 1985. Al barri va impulsar la creació de la Cooperativa de Consumidors "La Nostra", formant part de la Junta; cooperativa que anys més tard va ser absorbida per Consum. Es va implicar en l'Associació de Veïns del barri i va aconseguir la remodelació del PERI (Pla Integral de Reforma Interior) del barri, ferramenta urbanística que va condicionar favorablement la seua posterior configuració i transformació. També va crear el GREAL (Grup d'Educació a l'Aire Lliure) i va animar la creació del Club Juvenil.[4]

Al 1985 va ser nomenat rector de la parròquia de Sant Ramon i Sant Vicent Ferrer, de Xirivella. En 1994, va tornar a València al ser designat rector de la parròquia de María Immaculada (Vera-Carrasca) de La Malva-rosa[5] Llicenciat en Psicologia, per la Universitat de València també ha estat consiliari en els moviments apostòlics de la Germandats Obreres d'Acció Catòlica i la Joventut Obrera Cristiana.[6]

Una de las primeres coses que va fer al prendre possessió como rector en la Malva-rosa, va ser donar-se d'alta com a soci de l'associació de veïns del barri, on es va implicar activament en defendre les seves causes i va acompanyar al Moviment 15M com a motor de canvi per a la joventut. També va destacar pel seu suport als emigrants i a les persones sense recursos[1] Fou la primera persona a qui va visitar Enric Benavent en ser elegit Arquebisbe de València, poc abans de la seua mort.[3] Fou el bisbe qui presidí la missa exequial al seu soterrar.[7]

Reconeixements[modifica]

L'associació de Veïns del barri de Sant Marcel·lí de València li va fer un sopar homenatge el 15 de novembre de 2019.[8] Va ser distingit per les entitats de La Malva-rosa al juny de 2020 en la segona edició de les "Distincions Malva-rosa" amb un reconeixement de l'aportació de Julio per la construcció d'un barri digne.[9] El 6 de desembre de 2022 el seu poble natal, Anna, li va rendir un homenatge i li va posar el seu nom a un carrer al costat de l'església La Immaculada Concepció.[6]

La comunitat religiosa de la parròquia María Immaculada de Vera també li va fer un homenatge destacant la seva tasca com a "pastor de tots els veïns del barri de la Malva-rosa sense exclusió".[7] L'Ajuntament de València a l'abril de 2023, li va dedicar la plaça de davant de l'església de Sant Marcel·lí a proposta de les Associacions de veïns del barri de Sant Marcel·lí amb el recolzament de Associació veïnal de la Malva-rosa, l'Arquebisbat de València i varies entitats del barri de Sant Marcel·lí.[10] La plaça va ser inaugurada el dijous 22 de setembre de 2023.[11] El mateix dia, l'associació Veïnal de Sant Marcel·lí va fer coincidir la col·locació de la placa amb l'organització d'un homenatge pòstum dins de les festes populars del barri al qual hi van assistir regidors de l'Ajuntament de València i directius de la Federació d'Associacions de Veïns de València ciutat.[12] L'Ajuntament de València el va nomenar fill adoptiu de la ciutat a títol pòstum el 9 d'octubre de 2023.[13]

Obres[modifica]

Julio va ser autor de molts escrits al llarg de la seua vida sacerdotal. El primer llibre que va publicar al desembre de 2020 va ser La experiencia cristiana. Encuentro seguimiento y compromiso amb pròleg de Ximo Garcia Roca Destaca la necessitat de recuperar l'espiritualitat cristiana (la vivència de l'Evangeli) davant la inhumanitat del sistema en què vivim (amb tantes carències i desigualtats).[14] Al 2022 va publicar Iglesia y misión. Protagonismo del Pueblo de Dios y compromiso por la justicia on reflexa la seua contribució a la preparació del Sínode 2023.[15]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 Gómez, Sergio. «Fallece Julio Ciges, sacerdote comprometido con los más débiles y referente de la Iglesia obrera». Levante-EMV, 16-12-2022. [Consulta: 16 desembre 2022].
  2. ↑ Jordán Galduf, Josep Mª. «L'experiència cristiana de Julio Ciges» (en català), 01-12-2021. [Consulta: 3 febrer 2023].
  3. ↑ 3,0 3,1 «Adiós a Julio Ciges, sacerdote comprometido con la justicia social». Religión Digital, 16-12-2022. [Consulta: 16 desembre 2022].
  4. ↑ Soler Alba, Vicent «Ens ha deixat Julio Ciges, retor i militant veïnal». Levante, 16-12-2022.
  5. ↑ Cervera, Maria José. «Fallece el sacerdote valenciano Julio Ciges, párroco de María Inmaculada de Vera durante 28 años» (en castellà), 16-12-2022. [Consulta: 3 febrer 2023].
  6. ↑ 6,0 6,1 Gómez, Sergio. «Anna homenajea con una calle al 'cura obrero' Julio Ciges tras 50 años de servicio a los más débiles» (en castellà), 07-12-2022. [Consulta: 3 febrer 2023].
  7. ↑ 7,0 7,1 «Fallece el sacerdote valenciano Julio Ciges, párroco de María Inmaculada de Vera durante 28 años». Las Provincias, 16-12-2022. [Consulta: 16 desembre 2022].
  8. ↑ «La Setmana de l'Urbanisme implica a la ciutadania amb els 'Sopars a la fresca'», 14-11-2019. [Consulta: 3 febrer 2023].
  9. ↑ «Amics de la Malva: La 2ª edición de las "Distinciones Malvarrosa" reconoce la labor de Julio Ciges por el barrio», 30-06-2020. [Consulta: 3 febrer 2023].
  10. ↑ «El Ayuntamiento de València dedica una Plaza a Julio Ciges, sacerdote obrero» (en castellà). [Consulta: 26 abril 2023].
  11. ↑ «Julio Ciges ya tiene plaza en Sant Marcel·lí». Levante, 23-09-2023.
  12. ↑ Soler Alba, Vicent. «Plaça Julio Ciges Marín». SAÓ, 03-10-2023. [Consulta: 23 octubre 2023].
  13. ↑ Valencia Televisió, El Periòdic valencià. «València nomena els seus Fills Predilectes i Adoptius», 06-10-2023. [Consulta: 13 octubre 2023].
  14. ↑ danielsbarbero. «Julio Ciges Marín» (en castellà). [Consulta: 23 febrer 2023].
  15. ↑ «LA EXPERIENCIA CRISTIANA, de Julio Ciges - Els Papers de Santa Maria de Nassiu», 09-02-2021. [Consulta: 23 febrer 2023].

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Julio_Ciges_Marín&oldid=32862708»