Kroupaïta
 Kroupaïta | |
|---|---|
| Fórmula química | KPb0.5[(UO₂)₈O₄(OH)10]·10H₂O |
| Localitat tipus | mina Svornost, Jáchymov, Districte de Karlovy Vary, Regió de Karlovy Vary, República Txeca |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 14,8201(8) Å; b = 14,0958(8) Å; c = 16,765(1) Å |
| Grup puntual | mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
| Grup espacial | pbca |
| Color | taronja-groc |
| Exfoliació | perfecta - {100} |
| Fractura | irregular, desigual |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 2 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | groc clar |
| Densitat | 5,058 g/cm3 (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,691(2) nβ = 1,752(2) nγ = 1,768(2) |
| Birefringència | δ = 0,077 |
| Pleocroisme | visible |
| Angle 2V | mesurat: 53° (1), calculat: 52,7° |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat  |
| Codi IMA | IMA2017-031 |
| Símbol | Kpa |
| Referències | [1] |
La kroupaïta és un mineral de la classe dels òxids. Rep el nom de Gustav Kroupa (30 d’agost de 1857 a Mutějovice, Bohèmia - 31 de maig de 1935 a Viena, Àustria), enginyer de mines. Va aprovar i va enviar 10 tones de lixiviats després de processar mineral d’urani per a pigments d’urani a Marie-Curie Sklodowska i Pierre Curie, qui van ser els primers a descobrir-ne i aïllar-ne 3 grams de RaCl₂. .
Característiques[modifica]
La kroupaïta és un òxid de fórmula química KPb0.5[(UO₂)₈O₄(OH)10]·10H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2017, sent publicada per primera vegada el 2020. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2.
Els exemplars que van servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troben conservats a les col·leccions mineralògiques del Museu Nacional de Praga, amb el codi: p1p 16/ 2017,i al Museu d'Història Natural del Comtat de Los Angeles, a Los Angeles (Califòrnia) amb el número de catàleg: 66572.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a la mina Svornost, situada a la localitat de Jáchymov, al districte de Karlovy Vary (Regió de Karlovy Vary, República Txeca). Es tracta de l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.