L'últim milionari

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaL'últim milionari
Le Dernier Milliardaire Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióRené Clair Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Anthony Gildès
Christian Argentin
Édouard Francomme
Edy Debray
Jean Ayme
Jean Sinoël
José Noguero
Marcel Carpentier
Marcel Duhamel
Marthe Mellot
Max Dearly
Micheline Bernard
Paul Ollivier
Raymond Aimos
Raymond Cordy
Renée Saint-Cyr
Titys Modifica el valor a Wikidata
ProduccióBernard Natan Modifica el valor a Wikidata
GuióRené Clair Modifica el valor a Wikidata
MúsicaMaurice Jaubert Modifica el valor a Wikidata
FotografiaRudolph Maté Modifica el valor a Wikidata
ProductoraPathé Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança Modifica el valor a Wikidata
Estrena1935 Modifica el valor a Wikidata
Durada90 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0025043 Filmaffinity: 609835 Allocine: 1550 Letterboxd: the-last-billionaire Allmovie: v133288 TMDB.org: 163468 Modifica el valor a Wikidata

L'últim milionari (títol original en francès Le dernier milliardaire) és una pel·lícula de comèdia francesa de 1934 dirigida per René Clair i protagonitzada per Max Dearly, Marthe Mellot i Renée Saint-Cyr.[1] La pel·lícula es basa en un petit regne europeu fictici que està a punt de trencar-se. Ha estat doblada al català.[2]

Va ser rodada als estudis Joinville de París. Els decorats de la pel·lícula van ser dissenyats pels director d'art Lucien Aguetand i Lucien Carré. Va ser l'última pel·lícula que Clair va fer a França fins al 1947, quan es va traslladar a Gran Bretanya i després als Estats Units.[3][4][5]

Sinopsi[modifica]

Quan el petit principat de Casinario a la vora de la fallida rep la visita del Sr. Banco, l'home més ric del món, veu en ell un salvador providencial i el converteix en el seu dictador. El senyor Banco rep un cop al cap i la commoció cerebral li fa perdre el cap. Però el poble i la classe política de Casinario, cada cop més servil, veuen en els seus decrets imbècils només l'expressió del sentit comú.

Repartiment[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ BFI.org
  2. ↑ L'últim milionari a esadir.cat
  3. ↑ «Le Dernier Milliardaire (1934)».
  4. ↑ «LE DERNIER MILLIARDAIRE».
  5. ↑ «Zweitausendeins. Filmlexikon FILME von A-Z - Der letzte Milliardär».

Bibliografia[modifica]

  • Dudley Andrew. Mists of Regret: Culture and Sensibility in Classic French Film. Princeton University Press, 1995.

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=L%27últim_milionari&oldid=32295960»