Lambert Alonso i Torres

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 20:08, 25 set 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaLambert Alonso i Torres

Estàtua de bronze en memòria del cantant i pintor (obra d'Ignasi Pinazo Martínez, 1930) erigida en la plaça del general Azcárraga de Godella Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 setembre 1863 Modifica el valor a Wikidata
Godella (Horta Nord) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 febrer 1929 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Godella (Horta Nord) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópintor, cantant Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsAntonio Cotogni i Ignasi Pinazo i Camarlench Modifica el valor a Wikidata
AlumnesVicent Lleó i Balbastre Modifica el valor a Wikidata
VeuTenor Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata

Lambert Alonso i Torres[1] (Godella, Horta Nord, 18 de setembre de 1863 - 19 de febrer de 1929) va ser un tenor i pintor del País Valencià.

Va rebre la seva formació musical a València i a Roma amb el baríton Antonio Cotogni.[2] A la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles va estudiar pintura; hi fou deixeble d'Ignasi Pinazo Camarlench.[3] Va treballar com a catedràtic de cant al Conservatori Superior de Música de València,[2] a més a més de presidir la secció de música de l'associació Lo Rat Penat.[4]

Músic

Des de ben jove va formar part del cor del Col·legi del Patriarca (va guanyar el 1872 la plaça per oposició).[5] Va substituir Julián Gayarre en el Teatro Real de Madrid. Va estrenar l'òpera El fantasma de Salvador Giner. En l'Exposició Regional Valenciana del 1909 va estrenar l'Himne de l'Exposició davant del rei Alfonso XIII.[4] Va compondre una sèrie d'obres musicals, com per exemple In Te, Domine, speravit, a més a més d'obres d'estudi, com les seves Lecciones de canto.[2]

Pintor

Deixeble d'Ignasi Pinazo i Camarlench, que va influir fortament en el seu estil, entre les seves obres destaquen La viuda del Héroe (obra pintada per a l’Exposición Nacional de Pinturas de Madrid), El primer pantalón (avui dia propietat de l'estat espanyol, i ubicat a la Biblioteca Nacional d'Espanya), Interior hogareño i Un nuevo Narciso.[2] També va pintar un retrat d'Alfonso XIII.[2] L'Ajuntament de Godella conserva l'obra Perlas del campo.[5] També hi ha obres seves al Museo de Arte Moderno de Madrid.[1]

Referències

  1. 1,0 1,1 «Lambert Alonso i Torres». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 GRAN ENCICLOPEDIA de la Comunidad Valenciana, pàgina 330.
  3. «Alonso Torres, Lamberto». Museo Nacional del Prado. [Consulta: 13 febrer 2009].
  4. 4,0 4,1 Brines, Rafael. «El tenor Alonso estrenó el himno regional». Diari Levante. Editorial Prensa Ibérica. [Consulta: 13 febrer 2009].
  5. 5,0 5,1 «LAMBERTO ALONSO Y TORRES». Biblioteca Municipal de Godella. [Consulta: 13 febrer 2009].

Bibliografia

  • cerdà, Manuel (coordinador). GRAN ENCICLOPEDIA de la Comunidad Valenciana (en castellà). València: Editorial Prensa Valenciana, 2005, p. 330. ISBN 84-87502-48-2.