Le maschere

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Les màscares
Pòster anunciant l'òpera
Pòster anunciant l'òpera
Títol original Le maschere
Compositor Pietro Mascagni
Llibretista Luigi Illica
Llengua original Italià
Gènere Commedia lirica
Actes Pròleg i tres actes
Estrena absoluta
Data estrena 17 de gener de 1901
Escenari Teatro Carlo Felice de Gènova, Teatro Regio de Torí, Teatro alla Scala de Milà, Teatro La Fenice de Venècia, Teatro Filarmonico de Verona, i al Teatro Costanzi de Roma
Personatges i creadors

Le maschere és una òpera en un pròleg i tres actes de Pietro Mascagni sobre un llibret de Luigi Illica. L'estrena fou el 17 de gener de 1901 i va significar un fet únic en tota la història de l'òpera: es va representar simultàniament en sis teatres. Al Teatro Carlo Felice de Gènova, Teatro Regio de Torí, Teatro alla Scala de Milà, Teatro La Fenice de Venècia, Teatro Filarmonico de Verona, i al Teatro Costanzi de Roma. Hi havia una setena reproducció en marxa al Teatro San Carlo de Nàpols que no es va poder realitzar per la malaltia del tenor. Durant els entreactes, Mascagni era informat pels telegrames que afluïen doncs de tota Itàlia.

Origen i context[modifica | modifica el codi]

A Le maschere, Mascagni va voler fer un homenatge a Rossini i a l'opera buffa i les tradicions de la commedia dell'arte. La idea de compondre una òpera còmica va venir donada per l'editor Sonzogno, que veia en la personalitat del compositor les capacitats per aquest tipus de treball. La idea de desenterrar els caràcters de les màscares de la commedia dell'arte va ser idea de Mascagni.[1]

Tot i que Mascagni havia començat componen Le Maschere, sempre amb llibret de Illica, simultàniament amb Iris, aquesta no es va estrenar fins dos anys després. La composició de l'obra, sens dubte es va veure frenada pels compromisos d'un ambiciós projecte de difusió de la cultura musical que el va veure al podi del Conservatori per a la direcció d'una sèrie infinita de concerts, però sobretot per la mort del seu pare, que va tenir lloc el 26 de maig de 1898. Un altre fre a la composició de l'obra foren alguns desacords amb el teatre de Sonzogno que se suposava anava a acollir l'estrena i que va portar al compositor a acceptar, gairebé per despit, un viatge esgotador a Rússia. Al seu retorn a Itàlia, Mascagni va arribar amb un nou estat d'ànim[2] i es va completar la feina, mentre que s'anava madurant la idea de Sonzogno, hàbil en la publicitat dels productes de la seva empresa editorial, perquè es representés en set teatres simultàniament.[3]

Iris havia proporcionat a Mascagni de nou grans honors i èxits per tot el món. Llavors tot es va reduir a una sola obra, la Divina Comèdia, el títol original de les Màscares. Mascagni va treballar amb molta calma, segons alguns excessiva, tenint en compte que el lliurament estava prevista per al mes de març de 1900.[2]

Representacions[modifica | modifica el codi]

Le Maschere va tenir una estrena singular i es s'gavia de produir simultàniament per primera vegada el 17 de gener de 1901 en set teatres diferents, incloent el Costanzi de Roma, on sota la direcció de l'autor i amb un repartiment format per Celestina Boninsegna (Rosaura) i Bice-Adami Corradetti (Columbine), Amedeo Bassi (Florindo), Francesco Daddi (Arlequí), Luigi Poggi (Brighella), Arturo Pessina (Capità Por) i Ferruccio Corradetti (Tartaglia), José Cremona (Graziano/Balanzone) i Constantino Nicolay (pantalons), Luigi Rasi (Giocadio), va tenir un èxit notable. L'estrena però no va anar bé a la Scala de Milà malgrat la presència d'Enrico Caruso i la direcció d'Arturo Toscanini; el Teatro Regio de Torí, on va ser dirigit per la famosa vareta de Rodolfo Ferrari; La Fenice de Venècia; el Carlo Felice de Gènova, on la representació es va suspendre a causa de les protestes del públic; la Filharmònica de Verona i el San Carlo de Nàpols, dos dies més tard, sota la direcció de Leopold Mugnone.[3]

L'òpera es va realitzar de forma esporàdica a Itàlia durant els següents quatre anys i després es va enfonsar en l'oblit en no va ser capaç de consolidar-se en el repertori. El 18 d'abril de 1931 al Teatre de l'Òpera de Roma i sota la direcció del mateix compositor, i amb l'actuació de Giannina Arangi-Lombardi (Rosaura), Mafalda Favero (Columbine), Angelo Minghetti (Florindo), Alessio De Paolis (Harlequin) i Adelio Zagonara (Brighella), Luigi Montesanto (Capità Por), Ernesto Badini (Tartaglia) i Mario Bianchi (Graziano/Balanzone), el baix Carlo Scattola (Pantalone), i el recitant Becci (Giocadio), es va intentar revifar-la amb alguna revisió. De nou va tenir poc èxit.[3]

No obstant això, algunes funcions esporàdiques al segle XX han estat rebudes amb un cert interès crític.

Anàlisi musical[modifica | modifica el codi]

És difícil d'explicar la gran hostilitat de les audiències i de la crítica en aquest intent d'homenatge a l'edat d'or de la comèdia italiana. Potser l'expectació fou exagerada amb la posada en escena amb set multiestrenes.[1]

Cal assenyalar que en aquell moment s'estava redescobrint la gràcia del segle XVIII i de Il matrimonio segreto de Cimarosa, com un anticip del neoclassicisme que aviat havia d'empènyer compositors com Strauss (Ariadne auf Naxos), Schönberg (Pierrot lunaire), Busoni (Arlecchino i Stravinski (Pulcinella), a recuperar el legat de la Commedia dell'Arte. Uns utilitzaran l'intel·lectualisme nostàlgic (Strauss) o altres amb l'acidesa de l'esperit corrosiu (Schoenberg); per a Mascagni era, en canvi, un veritable i propi joc conduit amb habilitat i amb la seva vivacitat rítmica melòdica i enganxosa.[4]

Enregistraments[modifica | modifica el codi]

  • Bruno Bartoletti. Antonio Cassinelli, Cesy Broggini, Ferrando Rizzieri, Amedeo Berdini, Afro Poli. Trieste, 1961. Gala GL 100.731

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Flury, Roger. Pietro Mascagni: A Bio-bibliography. Greenwood Publishing Group, 2001, p. 11. ISBN 9780313296628. 
  2. 2,0 2,1 Ricci, Simone. «La comèdia incompresa de Mascagni». operalibera.net.
  3. 3,0 3,1 3,2 «Ressenya a gbopera.it».
  4. Napoli, Ettore. Mascagni. Narcissus.me, 2012. ISBN 9788867552283.