Lianella Carell

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaLianella Carell

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 maig 1927 Modifica el valor a Wikidata
Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort22 desembre 2000 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu de cinema, guionista, periodista, escriptora, guionista de televisió Modifica el valor a Wikidata
Activitat1948 Modifica el valor a Wikidata –
OcupadorRai Radio Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0136794 Allocine: 6471 Allmovie: p10849 TMDB.org: 42419 Modifica el valor a Wikidata

Lianella Carell (Roma, 6 de maig de 1927Roma, 22 de desembre de 2000) va ser una periodista, actriu i escriptora italiana.

Biografia[modifica]

Carell, una jove periodista i escriptora, treballava, entre altres coses, a la ràdio Rai a Roma, escrivint guions breus per a retransmissions culturals,[1] assistint als artistes i al món de l'entreteniment de la capital. El 1948 va conèixer Vittorio de Sica per fer-li una entrevista, just quan el director buscava protagonista per El lladre de bicicletes. Immediatament després de realitzar una audició davant de la càmera, es dedica al paper de Maria: aquesta participació, completament convincent, la farà famosa en poc temps.[2]

Posteriorment va participar en 16 pel·lícules, però en cap d'elles trobaria l'èxit de la primera pel·lícula, fins que, el 1958, abandonà definitivament el cinema com a actriu, continuant la seva professió com a escriptora i guionista. El 1956 va publicar la novel·la La pellicana. A Rai va continuar treballant fins a la dècada de 1990, cuidant de diversos programes, tant com a autora com a presentadora, va ser coautora dels textos de la majoria dels programes de televisió de Raffaella Carrà a la televisió Italiana.[1] Va morir a Roma el 2000.

Filmografia[modifica]

Actriu[modifica]

  • El lladre de bicicletes, dirigida per Vittorio De Sica (1948)
  • Benvenuto reverendo!, dirigida per Aldo Fabrizi (1949)
  • I falsari, dirigida per Franco Rossi (1951)
  • Il Cristo proibito, dirigit per Curzio Malaparte (1950)
  • Una donna ha ucciso, dirigida per Vittorio Cottafavi (1951)
  • Ragazze da marito, dirigida per Eduardo De Filippo (1952)
  • Processo contra ignoti, dirigit per Guido Brignone (1952)
  • Cose da pazzi, dirigida per Georg Wilhelm Pabst (1954)
  • Viva il cinema!, dirigida per Enzo Trapani (1953)
  • Viva la rivista, dirigida per Enzo Trapani (1953)
  • Desiderio 'e sole, dirigit per Giorgio Pàstina (1954)
  • Lettera napoletana, dirigida per Giorgio Pàstina (1954)
  • L'oro di Napoli, dirigida per Vittorio De Sica (1954)
  • Una dona libera, dirigida per Vittorio Cottafavi (1954)
  • Il piccolo vetraio, dirigit per Giorgio Capitani (1955)
  • Pezzo, capopezzo e capitano, dirigida per Wolfgang Staudte (1958)
  • Gli zitelloni, dirigida per Giorgio Bianchi (1958)

Guionista[modifica]

  • Amore e guai ..., dirigida per Angelo Dorigo (1958)
  • Io, io, io ... e gli altri, dirigida per Alessandro Blasetti (1965)
  • Roma come Chicago, dirigida per Alberto De Martino (1968)
  • Gli insaziabili, dirigida per Alberto De Martino (1969)
  • Peccati in famiglia, dirigit per Bruno Gaburro (1974)

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Jill Nelmes, Jule Selbo. Women Screenwriters: An International Guide (en anglès). palgrave macmillan, 2015. ISBN 978-1-137-31236-5. 
  2. «Lianella Carell» (en italià). mymovies.it. [Consulta: 11 juliol 2020].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lianella Carell