Litochlebita
 Litochlebita | |
|---|---|
| Fórmula química | Ag₂PbBi₄Se₈ |
| Epònim | Jiří Litochleb (en)   |
| Localitat tipus | Zálesí, Javorník, Districte de Jeseník, Regió d'Olomouc, República Txeca |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.HB.20e |
| Dana | 3.7.21.2 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 13,182(2) Å; b = 4,140(8) Å; c = 15,299(2) Å; β = 109,11(1)° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Grup espacial | p21/m |
| Color | gris fosc a negre |
| Exfoliació | no observada |
| Fractura | irregular, desigual |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 3 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | gris fosc |
| Densitat | 7,90 g/cm3 (calculada) |
| Propietats òptiques | anisotròpica |
| Pleocroisme | visible |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2009-036 |
| Any d'aprovació | 2009 |
| Símbol | Lto |
| Referències | [1] |
La litochlebita és un mineral de la classe dels sulfurs. Honora el mineralogista txec Dr. Jiří Litochleb (1948 - 2014), antic cap del Departament de Mineralogia i Petrologia i director del Museu d'Història Natural de Praga, a la República Txeca. El doctor Litochleb va ser l'autor de nombrosos treballs sobre dipòsits d'urani, metalls base i minerals d'or, i sobre la mineralogia dels sulfo-seleno-telururs de bismut, selenurs i sulfosals de la República Txeca.
Característiques[modifica]
La litochlebita és una sulfosal de fórmula química Ag₂PbBi₄Se₈. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2009. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la litochlebita pertany a «02.H - Sulfosals de l'arquetip SnS, amb Cu, Ag, Fe, Sn i Pb» juntament amb els següents minerals: aikinita, friedrichita, gladita, hammarita, jaskolskiïta, krupkaïta, lindströmita, meneghinita, pekoïta, emilita, salzburgita, paarita, eclarita, giessenita, izoklakeïta, kobellita, tintinaïta, benavidesita, jamesonita, berryita, buckhornita, nagyagita, watkinsonita i museumita.
L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat al Museu Nacional de Praga, amb el número de catàleg: p1p 11/2009.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a Zálesí, al Districte de Jeseník de la regió d'Olomouc (República Txeca). També ha estat descrita a Serra Pelada, a la localitat de Curionópolis (Pará, Brasil). Aquests dos indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències[modifica]
- ↑ «Litochlebite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 12 maig 2021].