Jamesonita
 Jamesonita | |
|---|---|
 Jamesonita sobre quars, de la mina Anita, Huaron, Perú  | |
| Fórmula química | Pb₄FeSb₆S14 |
| Epònim | Robert Jameson |
| Localitat tipus | Cornualla, Anglaterra |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs > sulfosals |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.HB.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.HB.15 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/E.22 |
| Dana | 3.6.7.1 |
| Heys | 5.8.5 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Hàbit cristal·lí | acicular fibrosa a {001}, estriada paral·lela a {001}; massiva, fibrosa columnar o radial |
| Estructura cristal·lina | a = 4,030(4) Å, b = 19,125(3) Å, c = 15,750(6) Å, β = 91,68(8)° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Color | gris plom, iridescent |
| Macles | en {100} |
| Exfoliació | {001} perfecta |
| Fractura | desigual |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 2,5 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | gris fosca o negra |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 5,63 g/cm³ (mesurada); 5,76 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | anisotròpica |
| Pleocroisme | visible |
| Impureses comunes | Cu, Zn, Ag, Bi |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1825 |
| Símbol | Ja |
| Referències | [1] |
La jamesonita és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el seu nom del mineralogista escocès Robert Jameson (1774-1854). Va ser descoberta en 1825 a Cornualla (Regne Unit).
Característiques[modifica]
És un sulfur de metalls de plom i de ferro. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Es pot presentar de manera acicular fibrosa a {001}, i estriada en paral·lel a {001}. També s'hi troba de manera massiva, fibrosa columnar o radial. Es pot confondre amb facilitat amb la boulangerita (Pb₅Sb₄S11), de composició química semblant però sense ferro. És isoestructural amb la benavidesita (Pb₄MnSb₆S14) amb la qual forma una sèrie de solució sòlida, en la que la substitució gradual del ferro per manganès va donant els diferents minerals de la sèrie.[2] A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impureses: coure, zinc, plata i bismut. És buscat i extret en les mines com a mena de plom i d'antimoni.
Formació i jaciments[modifica]
Apareix com a mineral primari en zona d'influència hidrotermal a les seves darreres etapes, a temperatures ja entre moderades i baixes, trobant-se en filons de plom, plata i zinc. Sol trobar-se associada a altres minerals com ara altres sulfosals del plom: pirita, esfalerita, galena, tetraedrita, estibina, quars, siderita, calcita, dolomita o rodocrosita.
Als territoris de parla catalana se n'ha trobat a la mina Fecunda, a la Vall de Ribes (Ripollès, Girona) i a la mina Eugènia, a Bellmunt del Priorat (Tarragona).[1][3]
Varietats[modifica]
Es coneixen dues varietats de jamesonita:
- Jamesonita mangànica, una varietat que conté manganès, amb fórmula Pb₄(Fe, Mn)Sb₆S14, trobada a la prefectura de Hechi, Guangxi, República Popular de la Xina.[4]
- Sakharovaïta, una espècie desacreditada el 2006 al tractar-se en realitat d'una varietat de jamesonita que conté bismut. Anomenada així en honor de Marina Sergeevna Sakharova, professora de mineralogia a la Universitat Estatal de Moscou.[5]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jamesonita |
- ↑ 1,0 1,1 «Jamesonite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 agost 2014].
- ↑ «Benavidesite-Jamesonite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 agost 2014].
- ↑ Minerals i Mines de la Conca de Bellmunt Del Priorat. Joan Abella Creus, 2008. ISBN 9788461213122.
- ↑ «Manganoan Jamesonite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 agost 2014].
- ↑ «Sakharovaite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 agost 2014].