Llengua toda
| Tipus | llengua natural i llengua viva  |
|---|---|
| Ús | |
| Autòcton de | Tamil Nadu |
| Estat | Índia |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües dravídiques llengües dravídiques meridionals llengües tàmil-kannada Tamil-Kodagu (en)  Toda-Kota (en) | |
| Característiques | |
| Nivell de vulnerabilitat | 5 en perill crític |
| Codis | |
| ISO 639-3 | tcx |
| Glottolog | toda1252 |
| Ethnologue | tcx |
| UNESCO | 1575 |
| IETF | tcx |
| Endangered languages | 5103 |
El toda és una llengua dravídica coneguda pel seu gran nombre de fricatives i vibrants. És parlat per la gent del poble toda, aproximadament mil persones que viuen a les Muntanyes Nilgiri de l'Índia del sud. El Toda es desenvolupava del antic tàmil-kannada.
Sons[modifica]
Vocals[modifica]
En comparació amb les altres llengües dravídiques, els setze vocals que posseeix el toda són un número molt gran. Hi ha vuit vocals diferents, els quals poden ocórrer en forma llarga o curta. Hi ha poca diferència de qualitat entre les formes llargues i curtes, excepte /e/, que es pronuncia [e] quan és curt i quan és llarg es converteix en [æː].[1]
| Anterior | Central | Posterior | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Tancada | i | y | ɨ | u | ||
| Mitjana | e | ɵ | o | |||
| Oberta | æː | ɑ | ||||
Consonants[modifica]
El toda té un número elevat de fricatives i vibrants. Té set punts d'articulació, més que qualsevol altra llengua dravídica. Les laterals sordes són veritables fricatives i no aproximants sordes. El seu so retroflex lateral també és rar entre les llengües del món.[1]
Les fricatives sordes es sonoritzen al·lòfonicament en posició intervocàlica. Hi ha també fricatives sonores que són invariables: /ʒ, ʐ, ɣ/, encara que l'últim és rar. Les nasals i els sons /r̠, ɽ͡r, j/ al·lòfonicament els converteixen en sords, completament o parcialment, quan es troben en posició final o al costat de consonants sordes.[1]
| Labial | Dentialveolar |
Apicalalveolar |
Postalveolar apical |
Postalveolar laminal | Retroflex | Palatal | Velar | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Senzill | sib. | Senzill | pal. | Senzill | pal. | Senzill | pal. | ||||||
| Nasal | m | n̠ | ɳ | ||||||||||
| Oclusiva/africades |
sorda | p | t̪ | t̪s̪ | t̠ | tʃ | ʈ | k | |||||
| sonora | b | d̪ | d̪z̪ | d̠ | dʒ | ɖ | ɡ | ||||||
| Fricativa | sorda | f | θ | s̪ | s̠ | ʃ | ʂ | x | |||||
| sonora | ʒ | ʐ | (ɣ) | ||||||||||
| lateral | ɬ̪ | ɭ̊˔ | |||||||||||
| Aproximant | l̪ | ɭ | j | w | |||||||||
| Vibrant | r̘ | r̘ʲ | r̠ | r̠ʲ | ɽ͡r | ɽ͡rʲ | |||||||
Aquestes consonants poden ocórrer totes en posició final i dins la paraula. Tanmateix, només un conjunt restringit pot aparèixer al principi. Es tracta dels sons /p, t̪, k, f, s̪, m, n̠, r̘, l̪, j, w/.
A diferència de les altres consonants dentals, /θ/ és interdental. De manera semblant, /f/ és labiodental mentre que les altres labials són bilabials.
Les consonants apicals poden ser alveolars o postalveolars. És incert quina diferència hi ha realment entre /r̘/ i /r̠/. Tenen el mateix lloc d'articulació, però se suposa que tenen llocs d'articulació secundaris que són distints.
Els retroflexos són subapicals. El so /ɽ͡r/ és el so ròtic que vibra més fortament que els altres.
Notes[modifica]
Enllaços externs[modifica]
- The Toda Language, part del projecte Endangered Languages
Bibliografi[modifica]
- Emeneau, Murray B. 1984. Toda Grammar and Texts. American Philosophical Society, Memoirs Series, 155. Philadelphia: American Philosophical Society.
- Siniša Spajić, Peter Ladefoged, P. Bhaskararao, 1994. "The rhotics of Toda". En UCLA Working Papers in Phonetics 87: Fieldwork Studies of Targeted Languages II.