Llengua toda

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaLlengua toda
Tipusllengua natural i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Autòcton deTamil Nadu Modifica el valor a Wikidata
EstatÍndia Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües dravídiques
llengües dravídiques meridionals
llengües tàmil-kannada
Tamil-Kodagu (en) Tradueix
Toda-Kota (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Nivell de vulnerabilitat5 en perill crític Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3tcx Modifica el valor a Wikidata
Glottologtoda1252 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuetcx Modifica el valor a Wikidata
UNESCO1575 Modifica el valor a Wikidata
IETFtcx Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages5103 Modifica el valor a Wikidata

El toda és una llengua dravídica coneguda pel seu gran nombre de fricatives i vibrants. És parlat per la gent del poble toda, aproximadament mil persones que viuen a les Muntanyes Nilgiri de l'Índia del sud. El Toda es desenvolupava del antic tàmil-kannada.

Sons[modifica]

Vocals[modifica]

En comparació amb les altres llengües dravídiques, els setze vocals que posseeix el toda són un número molt gran. Hi ha vuit vocals diferents, els quals poden ocórrer en forma llarga o curta. Hi ha poca diferència de qualitat entre les formes llargues i curtes, excepte /e/, que es pronuncia [e] quan és curt i quan és llarg es converteix en [æː].[1]

Anterior Central Posterior
Tancada i y ɨ u
Mitjana e ɵ o
Oberta æː ɑ

Consonants[modifica]

El toda té un número elevat de fricatives i vibrants. Té set punts d'articulació, més que qualsevol altra llengua dravídica. Les laterals sordes són veritables fricatives i no aproximants sordes. El seu so retroflex lateral també és rar entre les llengües del món.[1]

Les fricatives sordes es sonoritzen al·lòfonicament en posició intervocàlica. Hi ha també fricatives sonores que són invariables: /ʒ, ʐ, ɣ/, encara que l'últim és rar. Les nasals i els sons /r̠, ɽ͡r, j/ al·lòfonicament els converteixen en sords, completament o parcialment, quan es troben en posició final o al costat de consonants sordes.[1]

Labial Dentialveolar



Apicalalveolar



Postalveolar apical



Postalveolar laminal Retroflex Palatal Velar
Senzill sib. Senzill pal. Senzill pal. Senzill pal.
Nasal m ɳ
Oclusiva/africades



sorda p t̪s̪ ʈ k
sonora b d̪z̪ ɖ ɡ
Fricativa sorda f θ ʃ ʂ x
sonora ʒ ʐ (ɣ)
lateral ɬ̪ ɭ̊˔
Aproximant ɭ j w
Vibrant r̘ʲ r̠ʲ ɽ͡r ɽ͡rʲ

Aquestes consonants poden ocórrer totes en posició final i dins la paraula. Tanmateix, només un conjunt restringit pot aparèixer al principi. Es tracta dels sons /p, t̪, k, f, s̪, m, n̠, r̘, l̪, j, w/.

A diferència de les altres consonants dentals, /θ/ és interdental. De manera semblant, /f/ és labiodental mentre que les altres labials són bilabials.

Les consonants apicals poden ser alveolars o postalveolars. És incert quina diferència hi ha realment entre /r̘/ i /r̠/. Tenen el mateix lloc d'articulació, però se suposa que tenen llocs d'articulació secundaris que són distints.

Els retroflexos són subapicals. El so /ɽ͡r/ és el so ròtic que vibra més fortament que els altres.

Notes[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Spajić et al. (1994)

Enllaços externs[modifica]

Bibliografi[modifica]

    • Emeneau, Murray B. 1984. Toda Grammar and Texts. American Philosophical Society, Memoirs Series, 155. Philadelphia: American Philosophical Society.
    • Siniša Spajić, Peter Ladefoged, P. Bhaskararao, 1994. "The rhotics of Toda". En UCLA Working Papers in Phonetics 87: Fieldwork Studies of Targeted Languages II.